ESTRATÈGIA DIGITAL DE CENTRE

L’Institut de Cornellà comença a funcionar el curs 2015-2016 com a centre propi compartint edifici amb l’escola pública de primària Sant Ildefons. Neix com un centre d’ESO de dues línies que va completar la seva oferta educativa durant el curs 2018-2019 amb dues línies de 1r a 4t d’ESO. A partir del curs 2019-2020 s’aprova el canvi de denominació i passa a anomenar-se Institut Neus Català.

La planificació del centre, atenent a les necessitats d’escolarització de la població de Cornellà i a les possibilitats físiques de l’edifici compartit amb l’escola Sant Ildefons, no preveu l’oferta d’estudis postobligatoris. Per tant, es tracta d’un centre de secundària petit (pel que acostuma a ser un centre de secundària públic estàndard), l’únic amb aquestes característiques a la població de Cornellà, atès que els altres cinc Instituts del municipi ofereixen estudis de Batxillerat (dos dels quals, també de cicles formatius). De cara als estudis de Batxillerat, l’alumnat de l’Institut de Cornellà es troba adscrit a tres centres de Cornellà, els de la zona centre-nord de la ciutat: Maria Aurèlia Capmany, Esteve Terradas i Francesc Macià. El centre té una capacitat màxima per a 8 grups d’ESO  i un claustre de 28 docents, sense capacitat de créixer més en la ubicació en què ens trobem actualment.

L’Institut està situat al barri Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, un barri de 25.000 habitants, concentrats en una petita àrea urbana molt densa de la zona metropolitana de Barcelona. L’evolució social actual del barri està marcada per dos fets: per una banda, l'envelliment de la població que va veure néixer i créixer el barri; i per l’altra, l’acollida migratòria.

Algunes dades sòcioeconòmiques del barri a tenir en compte:

● Actualment acull a 24.769 habitants, més del 30% de la població total de Cornellà.

● Aquest 30% d’habitants ocupa només un 7,7% de la superfície residencial

● Això provoca una de les densitats més altes del món: 1.196,8 persones/Km2

● La mitjana de Cornellà és de 309,3 persones/Km2

● El 30,9% de la població, concretament 7.625 (any 2015), son persones estrangeres

● 28'2% d’atur censal l’any 2016

● Pisos “rusc” de 55m2 a 700€ de lloguer mensual

El centre, com a reflex del barri, presenta algunes dades destacades, tal com reflecteixen els indicadors de dades anuals de la Inspecció d’educació:

Percentatge d'alumnat nouvingut (menys dos anys al país) 

Institut Neus Català: 38%
Mitjana de Catalunya: 7%

Percentatge d'alumnat nacionalitat estrangera 

Institut Neus Català: 54%
Mitjana de Catalunya: 26%

La diversitat significativa (percentatge global dels indicadors d’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques) es troba en un 18,33%, quan la mitjana de Catalunya és de 7,97% La realitat social del barri en què es troba ubicat l’institut, així com les dades socioeconòmiques de les famílies matriculades al centre durant els dos primers cursos de funcionament, va revertir en la catalogació com a centre qualificat de màxima complexitat des del mes de maig de 2017 per Resolució del director general de Professorat i Personal de Centres Públics.
El centre comparteix l’adscripció d’alummes de 6è de primària de 4 escoles amb l’Institut Maria Aurèlia Capmany (l’altre Institut del barri): escola Sant Ildefons, escola Torre de la Miranda, escola Alexandre Galí i escola Montserrat; i d’1 escola comparteix adscripció amb l’Institut Esteve Terradas: escola Jacint Verdaguer. 

Les instal·lacions, com ja hem comentat, corresponen a les d’una escola de  primària en un edifici de cinquanta anys d’antiguitat en el qual s’han d’anar fent obres d’adequació als espais necessaris per a un Institut; actuacions que està previst que s’han allargat fins l’estiu de 2019, quan l’espai dels dos centres ha quedat definitivament consolidat. En la projecció final de la distribució d’espais amb l’escola de primària, són espais compartits el gimnàs, la biblioteca, la cuina i el menjador (tot i que l’Institut no ofereix en l’actualitat servei de menjador) i els lavabos de la planta baixa. La resta d’espais són propis i diferenciats entre els dos centres, amb entrades i patis independents. 

L’institut disposa d’11 aules de grup, més un laboratori, taller, una aula de plàstica, la biblioteca i una aula polivalent. Tots aquests espais disposen d’un equip de sobretaula amb projector i altaveus, que fa servir el sistema operatiu Linkat. A més hi ha altres ordinadors (despatxos, sala de professors) amb les mateixes condicions.

Quant al professorat, es disposa dels ordinadors Thinkbook cedits pel departament, però també de Chromebooks per al professorat que ho desitgi (ja que és el sistema que fan servir els alumnes).

Finalment, els alumnes tenen els Chromebooks cedits pel departament, un per persona, cedits al llarg de tot el curs de manera que se l’enduen a casa per a treballar. Per als alumnes que ho demanen (ja que no tenen alternatives) també fem cessions per a l’estiu, i donem MIFIs a aquells que no tenen connexió.

Al centre es disposa de wifi, amb dos repetidors per planta, amb una fiabilitat acceptable, i els ordinadors de sobretaula de les aules tenen connexió via cable. Al compartir edifici amb l’Escola Sant Ildefons en compartim també parcialment l’estructura de xarxa. La xarxa és transformada pel Departament. 

No hi ha servidor d’impressió per una qüestió tècnica degut a la xarxa entre els dos centres, i es disposa de 2 fotocopiadores cedides pel Departament i una fotocopiadora en Lessing gestionada pel mateix centre.

Quant a programari, tenim llicències Google Workspace for Education (Fundamentals) per a tot l’alumnat, professorat i personal de centre al domini @institutneuscatala.cat. Per aquest motiu fem servir Google Classroom com a espai virtual d’aprenentatge en totes les matèries.

Al Neus Català es fa  servir Chromebooks en format 1x1, cedits pel departament. A més, des de la creació de l’institut es va apostar pels Chromebooks com a eina de treball per contra de l’ús de llibres de text. Per aquest motiu no es fan servir llibres de text, ni físics ni en format de llicències digitals, sinó que se sol treballar a través de tasques digitals creats pel professorat.

Es tenen llicències de Google Workspace for Education per a tot l’alumnat, treballem amb el Google Classroom com a principal espai virtual d’aprenentatge, creant un classroom per a cada grup i matèria. A més, es fan servir altres eines externes (edpuzzle, kahoot) i per motius pedagògics tenim llicències de pagament d’Innovamat i WeVideo,

A nivell de funcionament intern, es té una gran dependència organitzativa de les eines Google, utilitzant sobretot documents al núvol per a gestionar la informació. Hi ha una estructura de carpetes definida, grups i unitats organitzatives de professorat i alumnat per a gestionar l’accés, i documents (en format de full de càlcul) per a gestionar l’assistència i la qualificació.  Per a gestió de les classes, es fa servir sobretot una versió personal modificada dels Quaderns Virtuals del Jaume Feliu. 

A finals del curs 21-22 es va crear la comissió digital per al curs 22-23 amb el doble objectiu de crear el document de l’estratègia digital i al mateix temps gestionar la FIC d’estratègia digital imposada pel departament. Per aquest motiu, la comissió digital va ser formada pel coordinador digital, dos representants de l’equip directiu, i les tres persones que després serien formadors de la FIC.

Al llarg de tot el curs 22-23 aquesta comissió s’ha reunit setmanalment per a fer aquestes dues tasques, procurant que la FIC generés els espais de debat on arribar als acords als quals calia arribar durant la formulació de l’estratègia digital.

Finalment, s’ha col·laborat amb el mentor digital per a redactar el document.

Estratègia digital de centre i relació amb la Programació General Anual (PGA) i el Projecte

Educatiu de Centre (PEC).

L’Estratègia digital de centre forma part del Projecte Educatiu del centre i, per tant, s’hi ha de vincular. En aquest apartat cal explicar com els documents bàsics dels centres (PEC, NOFC, PGA, etc.) fan referència a l’EDC. Caldria explicar si aquests documents enllacen amb el document de l’EDC, si els objectius de l’EDC també apareixen a la PGA en el curs corresponent, si l’elaboració de l’EDC ha fet modificar algun d’aquests documents, etc.

És possible que en molts centres encara no s’hagi pogut fer aquesta integració, ja que tot

just hauran acabat l’EDC. En aquests casos, caldrà indicar que aquesta integració encara no

està feta i explicar els passos que es faran en el següent curs per fer-la.