Us proposo veure un vídeo que ha fet molt soroll a internet:
És un clip de només uns segons on sembla que dos actors molt famosos —Brad Pitt i Tom Cruise— s’estan pegant en una escena d’acció.
⚠️ Atenció: Aquest vídeo NO és real. No és un fragment d’una pel·lícula, no el van gravar ells ni ho van autoritzar: està fet per una intel·ligència artificial que crea imatges i vídeos molt realistes a partir de text i exemples. Aquest cas ha generat debat perquè sembla molt autèntic i perquè moltes persones no saben detectar que és fals.
REFLEXIONEM
Què us ha fet pensar que aquest vídeo podria ser fals?
(Per exemple: moviments estranys, cares, veu, música…)
Per què creieu que algú faria un vídeo fals d’aquest tipus?
(Per exemple: per mostrar tecnologia, per enganyar persones, per fer riure…)
Quines parts del vídeo us van semblar més realistes i quines menys?
(Fixa’t en el moviment de les cares, el parpelleig, la veu…)
Quines conseqüències pot tenir per a una persona veure vídeos falsos com aquest sense saber que són deepfakes?
(Pensa en confusió, rumors, creure notícies falses…)
Com aplicaríeu el que hem après per detectar si aquest vídeo és real o no?
(Recorda els signes de deepfake que hem comentat abans.)
Què faríeu tu si algú a classe us digués que aquest vídeo és real?
(Com argumentaries que no ho és?)
Un hipertrucatge (o deepfake) és un vídeo, una imatge o un àudio manipulats amb intel·ligència artificial perquè semblin reals… però no ho són.
Amb aquesta tecnologia es poden crear muntatges molt realistes on una persona sembla que diu o fa coses que en realitat mai no ha dit ni fet.
Es poden utilitzar per:
Difondre notícies falses.
Burlar-se d’algú.
Enganyar persones.
Crear continguts inadequats.
Fer humor o vídeos creatius.
⚠️ No tot és negatiu: també es poden fer servir per educació, cultura o sensibilització.
Són persones creades per ordinador que semblen reals.
Poden utilitzar-se per:
Educació.
Investigació.
Entreteniment.
Publicitat.
Però també poden confondre si no sabem que no són reals.
A vegades es nota molt… però altres vegades costa detectar-ho. Cal observar amb atenció.
Fixa’t en:
Els ulls (mirada estranya o poc natural).
La pell (taques, textures rares).
Les galtes i el front.
Reflexos estranys a les ulleres.
Barbes o cabells mal encaixats.
Observa:
El parpelleig (massa lent o estrany).
El moviment dels llavis (no coincideix amb el que diu).
Imatges pixelades.
Canvis estranys en la cara o el fons.
Vídeos molt curts (molts deepfakes duren pocs segons).
Escolta si hi ha:
Pronunciació poc natural.
Veu molt metàl·lica o monòtona.
Sons estranys.
Entonació poc real.
És més difícil detectar-ho si hi ha música o efectes de so.
No tot el que veus o escoltes a Internet és real.
Abans de creure o compartir un contingut, pregunta’t:
👉 Podria estar manipulat?
👉 Sé d’on surt?
👉 És una font fiable?
Pensar abans de compartir és una de les millors proteccions digitals.
Per comprovar si has entès bé tots aquests conceptes, ara et toca posar-los en pràctica: