Educació física

L’educació física a l’etapa de l’educació primària ha de contribuir al desenvolupament integral de l’alumnat emprant el cos i el moviment com a mitjans prioritaris i fonamentals.

Això implica preparar l’alumnat per a donar resposta a una sèrie de reptes que estan relacionats amb el coneixement i domini del propi cos i de la motricitat que permetin articular els diferents components que intervenen en la realització de qualsevol tipus d’activitat física, l’adopció d’un estil de vida actiu i saludable, la capacitat de relacionar-se satisfactòriament amb les altres persones per mitjà del joc i de l’expressivitat del cos, l’ocupació del temps de lleure a través de la pràctica d’activitats físiques que siguin sostenibles per combatre el sedentarisme o la consolidació d’eines de gestió emocional, valors cívics i habilitats socials necessàries per conviure en societat.

Tots aquests reptes contribueixen a construir i consolidar una sèrie de competències que utilitzen el cos i el moviment com a instruments d’aprenentatge, però que van molt més enllà del que és motriu per a bastir un veritable desenvolupament integral de l’alumnat, incorporant tot un seguit d’aprenentatges que han de perdurar al llarg de la vida. Aquestes competències s'han de treballar en el context de situacions d'aprenentatge connectades amb la realitat i que convidin l'alumnat a la reflexió, a la col·laboració i a l’acció.

I tot això s’ha de fer a través d’un clima afectiu de grup centrat en els aprenentatges, però que a la vegada aconsegueixi que l’alumnat gaudeixi, que tingui una actitud favorable, que estigui motivat i interessat per esforçar-se, per aprendre, per participar i per col·laborar amb altres persones. Aquest fet constituirà un facilitador dels progressos educatius i contribuirà a obtenir millors resultats en els aprenentatges de l’alumnat.

Les competències específiques de l’àrea d’educació física a l’etapa de l’educació primària són el referent a seguir per desplegar una educació física significativa, competencial, innovadora i alineada amb les necessitats actuals de la societat. Donen continuïtat als aprenentatges adquirits per l’alumnat a l’etapa de l’educació infantil. El descobriment i l’exploració de la corporalitat que es desenvolupen des de l’enfocament de la psicomotricitat donen pas a un tractament més precís i en profunditat del cos.

El cos i el moviment, a partir de l’articulació de les capacitats perceptivomotrius, juntament amb les habilitats motrius bàsiques i específiques s’han de desenvolupar a través de situacions motrius riques pel que fa a la motricitat, de tipologia diversa, amb diferents variants i lògiques internes, amb objectius variats i en contextos de certesa i incertesa. Han de ser fites que cadascú pugui assolir, tenint en compte el seu punt de partida, les seves potencialitats i les seves motivacions. S’han de dissenyar de manera que siguin de dificultat variable i prou obertes i flexibles per permetre diferents solucions i maneres diverses de donar-hi resposta de tal manera que cadascú pugui adaptar-les a les seves característiques.

L’establiment dels fonaments per a l’adquisició d’un estil de vida actiu i saludable que contribueixi al benestar físic, mental i social en aquesta etapa ha de permetre a l’alumnat arribar a consolidar hàbits en l’etapa de l’educació secundària per incorporar-los posteriorment al llarg de la seva vida adulta. La conscienciació de la necessitat de seguir un estil de vida actiu i saludable i de conèixer els seus beneficis també implica, per contraposició, el fet d’haver de ser capaç de reconèixer i rebutjar altres hàbits i conductes de risc socialment estesos, que en lloc de produir beneficis per a la salut li són perjudicials.

La utilització de les activitats motrius, el joc en totes les seves variants i tipologies i la capacitat d’expressió i comunicació corporal d’una manera satisfactòria han d’esdevenir instruments per afavorir l’autoconeixement i la consolidació d’una autoimatge positiva que pugui fer front a possibles opinions negatives en relació amb la pròpia identitat. Tanmateix, també han de ser eines que puguin servir per a aprofundir en la comprensió i coneixement de les altres persones, estimulant les relacions interpersonals positives, de tal manera que l’alumnat disposi de més eines per a la participació en la vida col·lectiva, la convivència es vegi reforçada i s’afavoreixi la creació d’un entorn més just i tolerant.

Per arribar a utilitzar l’entorn com a espai de trobada per a la pràctica d’activitats físiques individuals i col·lectives saludables i sostenibles és necessari proporcionar a l’alumnat una base de sabers relacionats amb el seu barri, poble o ciutat i el medi natural, tot identificant i donant a conèixer activitats que permetin complementar les tipologies d’activitats que es donen en contextos escolars i espais de pràctica que puguin ser utilitzats dins i fora de l’horari lectiu, fomentant i promovent el seu coneixement i utilització. I tot això de manera sostenible i segura en relació amb els mitjans i recursos emprats i respectuosa amb el medi on es duguin a terme.

Per fer front exitosament a les nombroses situacions motrius a les quals haurà de donar resposta l’alumnat al llarg de la seva vida cal ajudar-lo a desenvolupar de manera integral capacitats motrius, cognitives, afectives, motivacionals, de relacions interpersonals i d’inserció social. L’alumnat també ha d’aprendre a acceptar i gestionar les seves emocions i comprendre les de les altres persones, autoregular el seu comportament i emprar habilitats socials en contextos de pràctica motriu.

L’avaluació ha de ser contínua, formadora, formativa i compartida i amb una funció reguladora orientada a afavorir l’aprenentatge, la competència i el desenvolupament de l’alumnat. Per aconseguir que l’avaluació sigui útil per aprendre cal donar protagonisme a tots els agents que hi intervenen a través de l’autoavaluació, la coavaluació i l’heteroavaluació així com utilitzar instruments d’avaluació de tipologia diversa i que siguin fiables i viables pel que fa a la seva aplicació.

La relació que s’estableix entre els criteris d’avaluació i els sabers permet integrar i contextualitzar l’avaluació en el si de les situacions d’aprenentatge que es vagin plantejant al llarg de les diferents unitats didàctiques o projectes de l’etapa.

Les unitats didàctiques o projectes han d’integrar de forma planificada els elements orientats a l’adquisició de les competències específiques com ara opcions metodològiques actives en les que l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge, estratègies organitzatives i de gestió de grup que afavoreixin l’autoestima i un clima afectiu de grup i tipologia variada i intencionalitat clara de les activitats plantejades.

També és important tenir en compte el foment de les relacions interpersonals, l’aprofitament d’espais i materials en oportunitats d’aprenentatge i la transferència dels aprenentatges adquirits a altres contextos que permetin comprovar la seva pertinença i el valor del que s’ha après.

Les competències de l’àrea d’educació física a l’etapa de l’educació primària estableixen lligams amb les de les altres àrees, especialment amb les de l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, de l’àrea d’educació artística i de l’àrea d’educació en valors cívics i ètics. Per això és recomanable que el desenvolupament de les diferents situacions d’aprenentatge incorpori enfocaments interdisciplinaris en la mesura que sigui possible.

La materialització de tot aquest conjunt d’intencions es pot fer a través de l’aplicació o hibridació de diferents models pedagògics consolidats o emergents, entenent els models pedagògics com plantejaments que formen part de les unitats didàctiques o projectes i que proporcionen un pla d’ensenyament comprensiu i coherent per assolir uns objectius d’aprenentatge a través de plans, decisions i accions d’acord amb un context i uns sabers. Els models pedagògics proporcionen estructures a les persones docents per integrar adequadament estratègies i estils d’ensenyament a cada moment, però des d’una visió global de les unitats didàctiques o projectes. Sovint es pot fer necessari l’aplicació de diferents models pedagògics o la seva hibridació per optimitzar el seu funcionament.

Alguns d’aquests models pedagògics poden ser l’aprenentatge cooperatiu, l’ensenyament comprensiu, l’educació esportiva, la responsabilitat personal i social, l’estil actitudinal, l’educació física relacionada amb la salut, l’aprenentatge servei, l’educació d’aventura, l’autoconstrucció de materials o la gamificació, entre d’altres, sempre adaptats al context, a les característiques de l’alumnat i als sabers que es desenvolupen en aquesta etapa.

Aquests models pedagògics s’han de seleccionar en funció dels objectius plantejats i de les finalitats educatives perseguides, del context i de la tipologia d’alumnat i en general de tots aquells elements que acaben definint de quina manera es poden dur a terme les sessions d’educació física.

La tecnologia, que en la societat actual sovint contribueix al fet que l’alumnat mostri en ocasions comportaments cada vegada més sedentaris, sobretot vinculats a l’ús de pantalles, també pot ser una eina molt útil al servei de l’educació física. La utilització responsable d’aparells, recursos i aplicacions digitals com ara dispositius mòbils, polseres d’activitat, codis QR, aplicacions orientades a la salut, de geolocalització, de realitat virtual o augmentada o de caire més escolar entre d’altres per part de les persones docents i de l’alumnat pot proporcionar un seguit de beneficis i utilitats com ara estimular la motivació i la participació, reforçar i avaluar els aprenentatges, afavorir la reflexió, difondre i donar valor a pràctiques, registrar i recollir evidències qualitatives i quantitatives de pràctiques d’activitats físiques dins i fora de l’escola entre altres aspectes.

Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques.

L’adquisició de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. Les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells. S’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers.

Els criteris d’avaluació, es vinculen directament a les competències, i permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències específiques, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho.

Els i les docents han de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i es converteixen en els referents per a l'avaluació, tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l'alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.

Els i les docents poden connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.

El currículum de l’àrea d’educació física a l’etapa de l’educació primària s’estructura en cinc blocs de sabers que han de desenvolupar-se en diferents contextos per tal de generar situacions d’aprenentatge globals, riques i variades. A conseqüència d’aquest plantejament, les unitats didàctiques o projectes que es dissenyin no han d’estar centrades exclusivament en un únic bloc de sabers, sinó que han d’integrar sabers procedents de diferents blocs.

El bloc Resolució de problemes en situacions motrius, incorpora els sabers que intervenen en la pràctica de les activitats motrius com són la seva planificació i autoregulació, l'ús eficaç dels components qualitatius i quantitatius de la motricitat i els processos de creativitat motriu.

El bloc Vida activa i saludable, incorpora els sabers relacionats amb diferents comportaments i hàbits que poden contribuir al manteniment o a la millora del benestar físic, mental i social i a la identificació dels que poden perjudicar-lo.

El bloc Activitats motrius lúdiques, culturals i expressives, incorpora els sabers relacionats amb l’aprofitament del component lúdic, cultural i d’expressió i comunicació de l’activitat motriu des d’una perspectiva integradora.

El bloc Interacció amb l’entorn en el temps de lleure, incorpora els sabers relacionats amb l’aprofitament de les possibilitats que ofereixen des d’un punt de vista motriu i de manera sostenible el barri, el poble, la ciutat o el medi natural com una forma d’ocupació del temps de lleure.

El bloc Autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius, incorpora els sabers relacionats amb l’acceptació d’un mateix i el desenvolupament de processos d’autoregulació de la resposta emocional de l’alumnat, l’adquisició d’habilitats socials, el foment de relacions constructives i inclusives i el rebuig a les conductes contràries a la convivència. Tot això en el marc de situacions derivades de la pràctica d’activitats físiques.