Introducció
L’educació en valors cívics i ètics constitueix un requisit per a l’exercici crític i responsable de la ciutadania i per a l’educació integral de les persones. En el primer cas, proporciona les eines perquè l’alumnat adopti un compromís actiu i autònom amb els valors, principis i normes que articulen la convivència democràtica. En el segon, contribueix a la formació intel·lectual, ètica i emocional necessària per a que les nenes i els nens comencin a construir el seu propi projecte vital i reflexionin de forma autònoma al voltant dels reptes del segle XXI.
En termes generals, i d’acord amb els objectius educatius en finalitzar l’educació bàsica, la formació en valors cívics i ètics implica mobilitzar un conjunt de coneixements, destreses, actituds i valors que permeten a l’alumnat prendre consciència de la seva identitat personal i cultural, d’algunes qüestions ètiques i socials relatives a la convivència, i del caràcter interconnectat i ecodepenent de la seva vida en relació amb l’entorn; tot això amb l’objectiu de poder apreciar i aplicar amb autonomia aquelles normes i valors que regeixen la convivència en una societat plural i democràtica.
Els alumnes, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb els valors propis d’una societat democràtica, plural i diversa. Ser competent en aquesta àrea significa poder detectar situacions de la vida quotidiana, a casa, a l’escola, al barri, etc., que permetin respondre i actuar de forma ètica, respectant també la perspectiva de gènere.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. La progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connecta així, amb l’etapa d’Educació Infantil, facilitant la transició i afavorint el desenvolupament de la capacitat del pensament abstracte.
L’adquisició de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. Les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells. S’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers.
Els criteris d’avaluació, es vinculen directament a les competències, i permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències específiques, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho.
Els i les docents han de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i es converteixen en els referents per a l'avaluació, tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l'alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
Els i les docents poden connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
L’àrea d’Educació en valors cívics i ètics comprèn el desenvolupament de quatre camps competencials fonamentals. El primer és el de l'autoconeixement i l’autonomia moral. El segon, el de la comprensió del marc social de convivència i el compromís amb els principis, valors i normes que el regeixen. El tercer es refereix a l’adopció d’actituds compatibles amb la sostenibilitat i l’ètica mediambiental des de la comprensió de la relació d’interdependència i ecodependència amb l’entorn. I, finalment, el quart, més transversal i dedicat a l’educació de les emocions, posa el focus en desenvolupar la sensibilitat i l’actitud afectiva adequada respecte als valors i problemes ètics, cívics i ecosocials que ens planteja el nostre temps.
Cada un d’aquests camps competencials es desplega en dos nivells integrats: un més teòric, dirigit a la comprensió significativa de conceptes i qüestions rellevants, i un altre, més pràctic o procedimental, orientat a promoure, des de la reflexió i el diàleg, conductes i actituds d’acord amb determinats valors ètics i cívics.
Cal assenyalar que els aspectes cognitius de la competència estan al servei dels aspectes actitudinals. En altres paraules, els sabers que s’hi inclouen estan orientats a l’acció. L’àrea té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. I aquestes accions a promoure són aquelles imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.
El currículum de l’àrea d’Educació en valors cívics i ètics s’estructura en quatre blocs de sabers que són els següents:
El bloc Autoconeixement i autonomia moral té a veure amb el fet de motivar l’alumne a investigar sobre allò que el defineix i allò que el diferencia com a persona a través de la presa de consciència i l’expressió de diverses facetes de la seva personalitat. Aquest exercici d’autodeterminació exigeix afrontar algunes qüestions ètiques de rellevància, com les referides a l’autonomia i heteronomia moral i, entre d’altres, la reflexió entorn els valors, principis i normes que han d’orientar les nostres vides com a persones i ciutadans. Així mateix, per entendre el pes que la reflexió ètica té en la nostra vida, convé que els alumnes i les alumnes posin a prova el seu judici i capacitat de criteri afrontant qüestions que afecten més directament la seva vida personal, com les vinculades a: la llibertat d’expressió, el respecte per la perspectiva de gènere i altres drets individuals, les conductes addictives o la influència dels mitjans i xarxes de comunicació.
El bloc Societat, justícia i democràcia té com a finalitat que l’alumnat entengui la naturalesa social i cultural de la seva pròpia identitat com a persones, reconeixent les diferents estructures i relacions sobre la seva dimensió normativa, ètica i afectiva. Per aquesta raó és convenient que l’alumnat comprengui certes nocions bàsiques de caràcter polític i interpersonal, que identifiqui i pugui explicar les principals característiques del nostre marc democràtic de convivència i que contrasti els seus coneixements i judicis amb els dels altres (la situació dels drets humans en el món, la pobresa, la igualtat efectiva entre homes i dones, el valor del tracte amb respecte a la diversitat i a les minories, el fenomen migratori, etc.) avaluant críticament diferents maneres d’afrontar-les i justificant els seus propis judicis al respecte.
El bloc Sostenibilitat i ètica ambiental pretén que l’alumnat comprengui la complexa relació entre les nostres formes de vida i l’entorn, identificant els grans problemes ecosocials que marquen l’agenda mundial i debatent al voltant de la manera d’afrontar-los, amb l’objectiu que adoptin un compromís ètic i afectiu, individual i col·lectiu, amb hàbits de coexistència sostenible amb la natura.
El bloc Educació emocional se centra en el desenvolupament de l'autoestima com a font de benestar, així com en la presa de consciència de les emocions per a la seva regulació efectiva i positiva, amb l’objectiu d’afavorir les relacions entre iguals de forma empàtica i assertiva per tal prevenir les relacions abusives i el maltractament entre iguals, tenint també en compte la perspectiva de gènere.
Pel que fa al disseny i la proposta de les situacions d’aprenentatge, han d’estar orientades metodològicament seguint els principis dels valors que pretén transmetre l'àrea. Cal assegurar que a les aules es fomenta l’anàlisi, l’avaluació de les situacions, la inferència, l’explicació dels perquès i l’autoregulació mitjançant la investigació i el diàleg entorn de qüestions ètiques de rellevància a través del treball cooperatiu per tal que els alumnes assoleixin les competències específiques de l’àrea.
D’aquesta manera es convidarà l’alumnat a la participació activa i raonada, al diàleg respectuós i la cooperació amb els altres, a la lliure expressió de les idees, al pensament crític i autònom, al respecte per les normes i valors comuns, a la mediació i resolució pacífica dels conflictes, al desenvolupament d'hàbits de vida saludables i sostenibles, a l’ús segur de les tecnologies de la informació i la comunicació, a la gestió assertiva de les seves emocions i relacions afectives amb els altres i amb l’entorn; a partir de propostes didàctiques d’aula interdisciplinàries i inserides en la vida del centre i el seu entorn de manera que es promogui el desenvolupament d’una ciutadania global, conscient, lliure, empàtica, respectuosa, participativa i compromesa amb els reptes del present.