“A l'hora de seleccionar un conte pels nostres alumnes és molt important fer-se les preguntes següents; Quina és la presència de personatges masculins i femenins? Què transmeten? Quan apareixen? Què fan?

Quan comencem a llegir un conte, la primera informació que rebem és el sexe i el nom del protagonista… “Hi havia una vegada una nena que es deia…” i a partir d’aquí la nostra ment es fa una idea del que s’espera que sigui o faci, perquè malauradament encara tenim la cultura del gènere molt arrelada.

"El que s’ha de fer als contes és trencar amb el que s'estableix socialment, que hi hagi una representació igual, que si existeix un personatge masculí i femení tinguin els dos papers, tinguin una història, un objectiu en aquesta història, que no es tendeixi a perpetuar estereotips, com per exemple, les tasques, que uns tinguin tasques productives i uns altres reproductives" (Entrevista M.C., 2020)

Els personatges femenins gairebé sempre estan en l'esfera privada i solen ocupar-se de les tasques de la llar i la cura de les altres persones, la qual cosa és representat com una virtut. Per als personatges masculins, que gairebé sempre dominen l'àmbit públic, les seves tasques solen estar relacionades amb la cerca del poder i l'èxit, o bé amb professions de prestigi (Enguiz, N. i López, C. 2014).

Últimament podem trobar nous contes amb alguns canvis en els rols dels personatges tradicionals i, així, amb major freqüència veiem princeses rebels o bruixes de gran saviesa que amb els seus beuratges ajuden altres persones a vèncer els seus problemes o prínceps que no volen rescatar princeses ni els interessen regnes heretats; també cada vegada veiem més contes on les i els protagonistes són nenes i nens que s'enfronten a assumptes quotidians més o menys imaginaris i tiren de múltiples recursos per a poder solucionar-los (Fabregat, E., Míguez, R., Redondo, C. i Reyes, M, 2011).

Els contes coeducatius han d’incloure papers femenins actius, independents i autònoms que siguin especials i essencials en la història per elles mateixes, que mostrin com és la seva essència, que ensenyin tot el que poden aportar a la història.

Els contes haurien de visibilitzar les dones com a protagonistes des del seu propi ser (sense haver d'imitar el món masculí), que tenen desitjos, aspiracions molt diverses i es mouen en aquest món amb llibertat per a intentar ser felices (Fabregat, E., Míguez, R., Redondo, C. i Reyes, M, 2011)

Habitualment són princeses, dones o nenes que depenen d’algun príncep, rei o un altre personatge salvador masculí per resoldre el seu problema i fer avançar la història.

A un conte coeducatiu les dones han de ser protagonistes per elles mateixes i haurien d’aconseguir el que es proposen per elles mateixes, sense dependre de cap altre figura. Haurien de ser valentes, capaces, superar estereotips, atrevir-se a fer coses que aparentment no “poden” o no “haurien” de fer.

En un conte coeducatiu tant els personatges femenins com els masculins haurien de ser parladors, no només responents, tots els personatges -sense excepcions- haurien de tenir iniciativa, haurien d’aportar la seva essència, les característiques que el fan especial; el seu rol actiu i necessari en el conte.

S’ha de tenir en compte que a vegades les imatges i les il·lustracions diuen més que les paraules.

En un conte coeducatiu no s’hauria d’incloure mai cap mena de representació estereotipada i/o discriminatòria. Les il·lustracions han de reflectir igualtat de referències - colors de la roba i dels espais, expressions corporals, jocs i joguines, accions i aficions assignades, etc.- entre els protagonistes femenins i masculins (Enguiz, N. i López, C. 2014)

Hem de tenir en compte que el llenguatge és especialment significatiu pels infants, és la matriu del seu pensament; és la clau de la comprensió i de l’aprenentatge, de les relacions que establim amb les altres persones, amb els objectes i amb la natura. El llenguatge que s'acostuma a utilitzar tant en el llenguatge oral com en l’escrit és androcèntric, perquè s'utilitza el masculí genèric; el qual invisibilitza a les dones i a les nenes. Aquestes aprenen no només a ser invisibles, sinó també a no ser anomenades, ni tingudes en compte; en definitiva, a viure silenciades (Subirats, 2017).

L’amor romàntic que mostren els contes i les pel·lícules és molt perillós perquè impedeix que “nois i noies estableixin relacions amoroses igualitàries, basant l'amor en la confiança i el respecte, en les quals cadascú mantingui la seva autonomia i independència, en les quals prevalgui la cura i el bon tracte cap a l'altra persona” (Rebolledo, 2009). Un conte coeducatiu no hauria de tenir mai l’amor o el matrimoni com a objectiu final de la narració. Tampoc hauria d'incloure cap mena de pinzellada d’amor romàntic i tòxic. En el cas en què la trama inclogui l’amor, aquest haurà d'estar basat sempre en el respecte, la igualtat de gènere i la llibertat.

És imprescindible que els contes mostrin hàbits i maneres de fer que facilitin una bona convivència entre totes les persones. Escoltar i reflexionar-ne sobre les solucions que ofereixen els contes ajudarà a les criatures a resoldre els seus conflictes a través del diàleg, de forma pacífica i a través de l’escolta i l’empatia. Aquesta és una gran manera de començar a prevenir les situacions de violència entre infants.

La figura de la dona ha estat sempre infravalorada, menyspreada i també invisibilitzada. Les seves aportacions han sigut esborrades al llarg de la història, i aquest fet es continua perpetuant en l’actualitat.

Els contes haurien de compensar aquesta carència que tenen la gran majoria de llibres, ja que són els principals models de referència dels infants. Una manera de coeducar és visibilitzar totes les aportacions i lideratges de les dones, així com també afavorir la corresponsabilitat i la valoració de les tasques de cura.