Per pensar

L’activitat científica escolar té com a objectiu la construcció d’idees científiques a partir de la interacció entre el pensar (al voltant de models teòrics, generals o abstractes), el fer (experimentant, simulant, posant a prova els models teòrics) i el comunicar (compartint els fets i els resultats de les investigacions, argumentant la coherència dels models...)

L’avaluació ha de formar part de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge des dels inicis, en cap cas ha de ser només una activitat final.

Gibert defineix un model com una representació simplificada d’un fenomen, que concreta l’atenció en aspectes específics. El model s’usa per a construir explicacions com a resposta a una pregunta. L’alumnat aporta la seva pròpia manera de veure el món i, per tant, els seus models inicials. A partir de noves experiències, noves preguntes, noves interaccions, aquests models evolucionen, apropant-se els models de la ciència.

Per ajudar a identificar quines són aquestes idees científiques i com les hem de fer progressar al llarg de l’escolarització alguns currículums internacionals s’organitzen en forma de mapes de progressió d’aquestes idees.

El paper de l’activitat pràctica és provocar el pensament (Ogborn, 2012). Partint de situacions i de contextos rics, de la resolució de problemes o de la cerca de respostes a preguntes formulades anteriorment, s’ha de posar a l’abast de l’infant la possibilitat d’experimentar i d’indagar amb el propòsit de construir explicacions basades en proves, de negociar significats i de visualitzar el seu pensament a través del raonament públic (Zembal-Saul, 2009)

L’evolució dels models inicials dels infants, el canvi en la manera de pensar no solament es produeix a partir de l’experimentació, cal també el diàleg amb els altres (companys, mestres, especialistes, llibres...) expressant el pensament propi, comparant amb altres formes de pensar, argumentant quines idees són millors, consensuant però també sent creatiu i imaginatiu.