- Fitxa informativa
1.1. Breu descripció
El gegant Gerió representa el fundador mític de la ciutat de Girona. Fou estrenat l’any 2001, té una alçada de 4,43 metres i un pes de 138 kilos. Degut a aquesta envergadura l’han de dur 2 portadors.
En Gerió és, per la seva forma, un dels gegants més curiosos de la geografia catalana. Té tres cossos amb forma humana units per la cadera, tres caps i sis braços. Cada un dels caps té una personalitat diferent segons la llegenda que invoca.
El bover. L’identifica el bastó a la mà i el puny alçat. Mira de reüll. És el pastor de bous. Segons la mitologia grecoromana, els bous els hi va robar l’heroi grec Hèrcules en un dels famosos dotze treballs.
El guerrer. L’identifica l’escut i la llança i es mostra enfadat. La mitologia catalana adapta la llegenda grecoromana, recollida per Mossèn Cinto Verdaguer en el cant primer de l'Atlàntida, on narra les vicissituds de Gerió, Hèrcules i Pirene.
L’arquitecte. L'identifica la paleta, el compàs i el seu somriure. És el fundador llegendari de la ciutat de Girona.
Els responsables de vetllar pel seu bon estat i lluir-los al carrer són la colla gegantera Fal·lera Gironina.
1.2. Referències històriques
El segle XVII, Girona tenia un gegant que es deia Gerió i gràcies a una octaveta sabem que se li reclamava un vestit nou. En l’imaginari col·lectiu era una figura molt popular i és per aquest motiu que la Fal·lera el va voler recuperar.
Va ser dissenyat per Nuxu Perpinyà, construït per Jordi Grau i vestit per la modista Núria Brengaret. Es va presentar l’octubre de 2001, en el marc de les Fires de Sant Narcís.
Retrat de Nuxu Perpinyà, dissenyador d'en Gerió.
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Txus Sartorio)
1.3. Actes populars on intervenen durant la Festa Major:
Ball a la plaça del Vi (primer dia de Fires)
Trobada de gegants i bestiari (últim diumenge de Fires)
Exposició de la imatgeria a l'Ajuntament durant les Fires de Sant Narcís
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt Avui – Dani Vila)
Cercavila, pregó i ball
Font: Pedres de Girona (Fèlix i Assumpció)
Trobada gegantera
Font:Pedres de Girona (Fèlix i Assumpció)
1.4. Aspectes musicals
Des dels seus inicis, en Gerió s’ha acompanyat del grup de grallers de la Fal·lera.
El seu ball de lluïment és “La parada del mercat africà” (Abdullah Ibrahim), popularitzat per la companyia Elèctrica Dharma.
Grup de tarotes
Grup de percussió
Grup de gralles