Els nens són, abans que res, subjectes en constitució, en creixement i no podem suposar que el que els ocorre en un moment de la seva vida és el que els ocorrerà sempre.
Fa ja un bon temps que se sol utilitzar per a realitzar supòsits diagnòstics psicopatològics una espècies de catàleg de símptomes, que no tenen en compte les determinacions històriques i socials, intra i intersubjectives de patiment psíquic.
Això cobra una dimensió particular en la infància, en tant que són unes sigles que solen funcionar-li com a mirall, els constitueix com a subjectes i porta al fet que totes les seves manifestacions quedin situades com causades per un "trastorn". I dir que un nen és un "trastorn", sigui el que sigui, implica marcar la seva vida, els seus vincles, les paraules i les mirades que se li dirigeixen.
Vídeo de la conferència
El procés identitari dels grups socials així com l’individual es construeix en relació amb l’entorn social.
Allò que som (identitat de fet) busca entendre’s amb allò que aspirem a ser (identitat reivindicada) i amb allò que els altres pensen que som (identitat prescrita).
Tractarem d’entendre aquesta tríada identitaria i ens endinsarem en la comprensió de la pertinença com un aspecte cabdal pel benestar psicològic dels infants i, en general dels individus. Sentir-se pertanyent a una societat, a un temps, a un col·legi, a un barri etc. és imprescindible per no haver de fer front al sentiment d’exclusió.
En la conferència desenvoluparem aquestes idees i d’altres per acabar definint la identitat com quelcom en permanent construcció que inclou l’origen i l’experiència. La part ontològica i la part pragmàtica en paraules de C. Camilleri l’aspecte vertical i l’horitzontal, en paraules d’Amin Maalouf. Per altra banda parlarem també del procés migratori, dels dols que comporta i de la repercussió en la salut mental de les families i, especialment, dels infants.
Vídeo de la conferència