L’activitat física i l’esport són essencials pel benestar i la salut de les persones al llarg de tota la seva vida, però resulten especialment importants durant la infància i l’adolescència. Aquestes etapes, a més, són molt sensibles per la configuració del caràcter i els valors personals, i és aquí on el paper dels referents esportius pot ser decisiu alhora d’ajudar infants i joves a imaginar-se noves possibilitats.

En aquest sentit, l’esport paralímpic pot esdevenir una oportunitat per a l’alt rendiment esportiu de les persones amb discapacitat, tot promovent un estil de vida actiu, saludable i inclusiu. Els Jocs Paralímpics, i d’altres competicions adaptades, visibilitzen i reconeixen la discapacitat adoptant com a estàndards els valors del coratge, la determinació, la inspiració i la igualtat. Aquests valors ajuden a replantejar els límits

i prejudicis socials sobre les possibilitats de les persones amb discapacitat, posant èmfasi en el que els fa iguals per poder competir des de la diferència, oferint l’oportunitat de valorar l’esforç, la dedicació i l’empatia.

Així doncs, l’esport, en aquest marc, es converteix en una eina poderosa per a la transformació social ja que a més de tenir un impacte sobre les persones que el practiquen,  influeix en la percepció que la resta de la societat té sobre la discapacitat. 

El V Seminari d’Educació i Olimpisme posa el focus en el paraolimpisme com un moviment que ofereix referents per als infants i joves, alhora que obre la porta a reflexionar sobre les moltes oportunitats que ofereix l’esport, tant en termes de salut com d’inclusió social.

Mitjançant conferències, tallers i una taula rodona, el Seminari proposa un espai de reflexió, i un petit ventall de recursos, per mostrar com l’esport paralímpic, i l’esport adaptat, poden ser eines educatives efectives per educar en valors que transcendeixen les barreres físiques i socials.

Es requereix inscripció prèvia.

Inscripció gratuïta – places limitades.

Accés al formulari d’inscripció́.

Aquesta formació està reconeguda pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (mestres i professors i professores, assistència mínima del 80%).

Resum

Al començament de l'any 1997, el president nord-americà Bill Clinton va pronunciar l'esperat discurs sobre l'Estat de la Unió. En la seva al·locució, va fer especial èmfasi en l'educació. Va ser el tema central i estel de la intervenció presidencial.

"El nen o la nena han de saber llegir als sis anys, als dotze hauran de poder navegar per Internet, als divuit estaran en condicions tècniques d´entrar a la universitat i sobretot adquiriran la capacitat de voler aprendre durant tota la seva vida" , va dir el president nord-americà.

La frase semblava distingir entre l'aprenentatge i l'educació, entre l'adquisició de coneixements i l'interès permanent per adquirir-los, entre la superació de nivells institucionalitzats i la formació.

El discurs no era nou, aquesta distinció és una vella aspiració del sistema educatiu que des de fa més d'un segle apunta cap a l'alt objectiu de l'educació per, gairebé indefectiblement, caure en el procés més fàcil dels ensenyaments-aprenentatges matemàticament avaluables .

Cent vuit anys abans, 1889, el ministre francès d'educació, Armand Fallières, es feia ressò de la preocupació entre la societat, que culpava el seu sistema educatiu del relatiu retraïment econòmic, respecte a Alemanya o Anglaterra.

Fallières va encarregar al jove llicenciat en ciències polítiques Pierre de Coubertin un estudi sobre el sistema educatiu anglès i nord-americà, que permetés abordar una renovació pedagògica a França.

Tres anys després el baró de Coubertin presentava el seu informe, recollit a dues publicacions, L'Educació a Anglaterra i les Universitats Trasatlàntiques. A les seves conclusions hi havia una proposta revolucionària: la solució era l'esport.

Per al govern francès de finals del XVIII, per a Clinton un segle després, igual que avui per a molts especialistes, és fonamental abordar la troncalitat de l'educació, allò nuclear de la mateixa. Troncalitat i nuclearitat on la predisposició a l'adquisició permanent de nous coneixements sigui un objectiu essencial: ens endinsem al món de l'educació, tot abandonant certs aprenentatges.

El president Clinton feia èmfasi en l'educació, perquè aquest és un problema nord-americà i mundial que no ha estat resolt en els darrers cent anys i segurament sense fàcil solució en els cent propers. Però avui, com al segle XIX, som molts els que gosem fer una oferta novament revolucionària: l'esport.

Resum

Dofins de Colors és un projecte de l'Institut Guttmann dirigit a infants, joves, a famílies, professionals de l'educació i monitors de centres esportius, per afavorir la inclusió i socialització dels nens, nenes i adolescents amb discapacitat a través de la pedagogia cooperativa en l'àmbit de l'educació física i l'esport.

Dofins de Colors promou una educació en valors amb activitats i metodologies cooperatives mitjançant l'activitat física i el joc, proposant activitats inclusives perquè els nens i nenes, amb diferents capacitats funcionals, creixin. es diverteixin junts, i s'ajudin mútuament. 

L’objectiu d’aquest programa és ajudar i assessorar a noves iniciatives de persones i institucions educatives que apostin per facilitar la convivència en la pràctica esportiva i de l’educació física de tots els infants i joves sense cap excepció.

En aquest taller que presento es realitzaran algunes de les practiques que s’estan portant a terme en un projecte d’AoS, que va néixer des de Dofins de Colors, on l’objectiu  és analitzar el potencial de la metodologia Aprenentatge-Servei (ApS) des d'un enfocament ecosistèmic per dissenyar projectes educatius amb impacte social a l'educació superior. La proposta es modula a través de l’ApS Juguem Juntes que consisteix en el disseny i implementació d'una jornada a tres escoles d'educació primària en què es proposen jocs i activitats motrius inclusives als espais escolars i comunitaris. L’alumnat del grau d'Educació Primària de la Universitat Ramon Llull és responsable del disseny i gestió de la jornada a les tres escoles.

Resum

Dofins de Colors és un projecte de l'Institut Guttmann dirigit a infants, joves, a famílies, professionals de l'educació i monitors de centres esportius, per afavorir la inclusió i socialització dels nens, nenes i adolescents amb discapacitat a través de la pedagogia cooperativa en l'àmbit de l'educació física i l'esport.

Dofins de Colors promou una educació en valors amb activitats i metodologies cooperatives mitjançant l'activitat física i el joc, proposant activitats inclusives perquè els nens i nenes, amb diferents capacitats funcionals, creixin. es diverteixin junts, i s'ajudin mútuament. 

L’objectiu d’aquest programa és ajudar i assessorar a noves iniciatives de persones i institucions educatives que apostin per facilitar la convivència en la pràctica esportiva i de l’educació física de tots els infants i joves sense cap excepció.

En aquest taller que presento es realitzaran algunes de les practiques que s’estan portant a terme en un projecte d’AoS, que va néixer des de Dofins de Colors, on l’objectiu  és analitzar el potencial de la metodologia Aprenentatge-Servei (ApS) des d'un enfocament ecosistèmic per dissenyar projectes educatius amb impacte social a l'educació superior. La proposta es modula a través de l’ApS Juguem Juntes que consisteix en el disseny i implementació d'una jornada a tres escoles d'educació primària en què es proposen jocs i activitats motrius inclusives als espais escolars i comunitaris. L’alumnat del grau d'Educació Primària de la Universitat Ramon Llull és responsable del disseny i gestió de la jornada a les tres escoles.