L'apiari experimental UABee es va fundar el 2019 amb 4 ruscs procedents d'un apiari situat a 20 km del Campus de la UAB, a la província de Barcelona (J. López del Moral, Castellar del Vallès, Vallès Occidental) i el patrocini de l'empresa Granja San Francisco (Terrassa, Vallés Occidental). El 2020, UABee es va ampliar amb 2 ruscs més del mateix origen i el 2023 i es va traslladar a la seva ubicació actual, als camps experimentals del Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB. Aquest trasllat dels ruscs, realitzat a principis de 2023, va debilitar-los i, per això UABee va ampliar-se amb 4 ruscos més procedents d'un altre apiari de la província de Barcelona (Ll. Guixà, Santpedor, Bages), que es van sotmetre a partició. Tots dos apicultors són de prestigi reconegut i membres actius de l'Associació d'Apicultors de Barcelona (ASAB).

El 2024 l'apiari UABee va aconseguir la seva grandària màxima, amb un total de 15 ruscs en producció oficialment registrats.

Els ruscs es troben vora del Servei Assistencial de Salut (SAS) de la UAB, en terrenys del Servei de Granges i Camps Experimentals (SGCE) de la UAB, al Campus de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, Barcelona), a proximitat del Parc Natural de la Serra de Collserola. El número oficial d'identificació REGA és el ES 08266 000 2257 i les seves coordenades de posició són 41º29.9411'N i 02º06.2040'E. El campus de la UAB a Bellaterra disposa de més de 200 ha amb amplis espais verds formats por jardins, cultius farratgers i pastures de secà, matolls, bosc mediterrani i de ribera.

https://earth.google.com/earth/d/16-k53WZPJYHOM04FhqflT5lbscCaNZdj?usp=sharing

El rusc és equipat amb un estany amb aigua permanent i flotadors per facilitar l'accés i la beguda de les abelles. També disposa d'instal·lació elèctrica, il·luminació i el wi-fi de la xarxa pròpia de la UAB.

Les abelles dels ruscs UABee són Apis mellifera iberiensis Engel 1999, procedents de ruscs de la província de Barcelona (J. López i Ll. Guixà). També s'han incorporat abelles d'eixams salvatges capturats mitjançant ruscs caçadors instal·lats al mateix rusc o en diferents localitzacions del Vallès Occidental.

L'abella ibèrica (A. mellifera iberiensis), comunament anomenada raça ibèrica negra, és una de les subespècies genèticament diferenciades del Grup M d'abella mel·lífera europea (Apis mellifera Linneo 1758) que es caracteritza pel seu color fosc i localització a la península ibèrica (De la Rúa et al., 2009; Wallberg et al., 2014). L'abella negra ibèrica difereix de l'abella negra europea (Apis mellifera mellifera) per la influència de l'abella del Nord d'Àfrica (Apis mellifera intermissa), especialment al SO de la península ibèrica, encara que la influència és menor a la meitat nord espanyola (De la Rúa et al., 2009).

El 27 d'abril de 2024 es va crear a Espanya una Federació d'Associacions de Criadors d'Abella Negra Ibèrica (IBERIENSIS), per fomentar la cria i la millora de l'A. mellifera iberiensis a Espanya i que, entre els seus objectius, pretén el seu reconeixement oficial i inclusió al Catàleg de Races Ramaderes del Ministeri d'Agricultura espanyol.

Les reines dels ruscs UABee estan marcades amb un punt de color col·locat a la part superior del tòrax, per facilitar-ne la localització i el control. El color depèn de la terminació de l'any de naixement de cada reina i del codi de colors de marcatge internacional (1 i 6, blanc; 2 i 7, groc; 3 i 8, vermell; 4 i 9, verd; 5 i 0, blau). A la imatge es pot veure una reina marcada en groc (2022).

Als ruscs d'UABee, els tractaments contra varroa (Varroa destructor) es realitzen 2 cops l'any, aprofitant els períodes de disminució de la posta de la reina que ocorren, en les condicions ambientals de la UAB, a l'estiu (principis d'agost) i hivern (solstici, 21 de desembre). Prèviament a cada tractament, es realitza un recompte de la càrrega de varroa forètica (externa) present, cosa que serveix per apreciar la necessitat de realitzar un nou tractament i l'efectivitat del tractament anterior. Per això es realitza una captura de 60-100 abelles/rusc i la separació de les varroes per immersió en alcohol-aigua (1:1). La reduïda mostra d'abelles recollida es compensa realitzant el recompte a tots els ruscs presents. En tots els casos, es mostregen i tractaven tots els ruscos simultàniament.

Els mètodes de tractament triats són:

• Tires d'amitraz de 500 mg, 2 tires/rusc i 1 tira/nucli (Apivar, Calier, Les Franqueses del Vallès) durant 8 sem, com a mètode de referència.

• Xarop amb clorur de liti (solució 25 mM de LiCl en xarop ensucrat; Panreac AppliChem, Castellar del Vallès), ofert lliurement durant 1 sem (1,08 g LiCl en 1 kg de xarop de sacarosa: aigua destil·lada al 50%). El mètode es basa en els estudis de Ziegelmann et al. (2018).

Tots dos mètodes han estat comparats durant els anys 2022-2023 i els seus resultats definitius estan pendents de publicació. Els primers resultats van ser publicats per Blanch (2022) i Caja et al. (2022). Tot sembla indicar la gran efectivitat i innocuïtat del LiCl.

La presència de vespa carnissera asiàtica o velutina (Vespa velutina nigrithorax) a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona) era molt escassa i la seva incidència per als ruscs irrellevant el 2018, any en què es va descobrir i retirar el primer niu de tipus primari al Campus de la UAB a Bellaterra (Caja et al., 2022).

A la primavera del 2019, García del Pino i el seu equip del Departament BABVE de la UAB, van iniciar la col·locació de trampes selectives amb atraient (Avispa'Clac, Biosix Espanya, Camarles) de forma massiva al Campus de la UAB per avaluar la captura de reines velutines a la primavera. A la primavera d'aquell mateix any es va inaugurar l'apiari experimental UABee.

Els primers atacs de velutines als ruscs es van detectar en realitzar la primera collita de mel del rusc UABee (juliol 2019), es van agreujar durant l'estiu i van continuar fins a l'hivern, arribant a penetrar les velutines en diversos ruscs i destruir-los. A l'octubre d'aquell any es van detectar i van retirar 2 nius secundaris de grans dimensions al Campus de la UAB, situats a 600 m de distància del rusc. La detecció de nius de velutina a les poblacions properes a la UAB (Cerdanyola, Sant Cugat) va ser també elevada.

La situació va empitjorar el 2020, en què es van detectar nombroses reines velutines als paranys de primavera i es van observar forts atacs als ruscs durant l'estiu. Això va motivar l'anul·lació de la collita de mel a l'estiu i la instal·lació urgent de 4 arpes elèctriques amb unitats d'energia connectades a la xarxa (Sanve USB).

El 2021 la captura de reines als paranys a la primavera va ser molt elevada (n = 871) i es van detectar i van retirar 1 niu primari i 6 nius secundaris de grans dimensions al Campus de la UAB. Per això, es va reforçar la defensa dels ruscs amb un total de 6 arpes i una potent font d'energia (MTV2000, Victorelectrònica, Barcala) connectada a la xarxa i amb desconnexió nocturna. Tot i això, els atacs van continuar sent massius i lluita contra les velutines es va complementar en els moments més greus amb vigilància diària i ús de raquetes.

Els registres d'atacs i quantia de les velutines abatudes durant el 2019-2023, han permès establir un calendari de lluita al Campus de Bellaterra que s'inicia al juliol, presenta un màxim a l'octubre, i continua fins al novembre. La major intensitat dels atacs passa a l'estiu-tardor i coincideix amb la màxima població de larves i obreres als nius de velutina (Caja et al., 2022).

S'estima que les abelles representen entre un 40-80% de les preses de V. velutina i que realitzen una predació diària de 25 abelles/velutina, per la qual cosa cada niu de velutina té capacitat sobrada per despoblar un rusc de mida mitjana. Tot i això, la seva presència altera el comportament de les abelles i indueix l'anomenada “parada en piquera”, amb greu impacte i reducció de la recollida del nèctar per part de les abelles, estimada en un 40% (Caja et al., 2022), així com un augment de la prevalença de la varroa (en estudi).

Actualment la lluita contra les velutines a UABee és una tasca permanent i es basa en l'ús de trampes amb atraient a la primavera (reines) i tardor (gynes) i arpes elèctriques a l'estiu-tardor (obreres). També s'ha iniciat la instal·lació de túnels protectors de malla metàl·lica (tipus Koldo simplificat) situats davant de les piqueres. 

El juliol de 2024, a proposta d'ASAB, ens hem unit a la prova pilot de l'ús en troians mitjançant l'ús del fong entomopatogen Beauveria bassiana sota la coordinació de X. Munill (Bufalvent, GI). Es poden descarregar els detalls de la prova a Beauveria-velutina.

La millor manera d'evitar picades d'abelles és fer servir una completa protecció en visitar els ruscs. El risc és pràcticament nul amb una bona protecció. L'abella ibèrica és més agressiva que d'altres subespècies d'A. mellifera i la seva agressivitat augmenta segons l'època, l'hora i la situació del rusc (p.ex., en absència de reina). Per evitar molestar les abelles, sempre intentem situar-nos darrere dels ruscs i evitar bloquejar les entrades a la piquera.

En cas de ser picat, cal retirar l'agulló el més aviat possible i tractar la zona afectada. A més, és convenient aplicar fum al voltant de la zona, per disminuir així l'efecte senyal de les feromones de l'abella i reduir el risc d'atreure noves picades.

El risc més gran és la reacció al·lèrgica a la picada d'abella, que augmenta amb el nombre de picades rebudes en un episodi. No obstant això, varia segons el nombre i la freqüència de picades: els menys picats tenen més risc de desenvolupar una al·lèrgia. En cas d'al·lèrgia, aquesta pot desaparèixer per si sola, ja que les picades constants poden provocar una disminució d'anticossos de les cèl·lules sensibilitzades.

L'al·lèrgia a la picada d'abella pot aparèixer en qualsevol moment, però sol manifestar-se durant els 2 primers anys d'activitat en apicultura o un cop s'han acumulat més de 50 picades. Els símptomes solen manifestar-se amb les primeres picades de primavera (després d'un període sense picades).

Quan sospitar una possible al·lèrgia? (no sempre apareixen tots els símptomes):

• Molèsties anormals en rebre unes poques picades (potser una de sola).

• Molèsties anormals de manera immediata a la picada (minuts).

• Malestar general amb picor a palmells, planta dels peus, genitals, cap…

• Erupció vermellosa extensa a la pell

• Dificultat per respirar, amb possible molèstia a la gola, afonia o dificultat per empassar.

• Debilitat extrema amb incapacitat per estar dret.

• inflamació exagerada del lloc de la picada o a distància (llavis, parpelles, mans...).

Si es dóna el cas caldrà avisar urgentment un servei de salut (metge, centre d'atenció primària, hospital...) i consultar un al·lergòleg abans de tornar a treballar amb abelles.

Hi ha una fitxa del procediment a seguir en cas de picades, elaborada pel SAS de la UAB, que es recomana consultar i que es pot descarregar lliurement aquí.