BIOLOGIA


Introducció


La contaminació atmosfèrica és un problema ambiental que, com tots els problemes ambientals, genera preocupació a un grup molt ampli de persones, però també és indegudament ignorat per altres ciutadans. Sense deixar de banda aspectes rellevants del canvi climàtic, aquest apartat es centrarà més en l’efecte dels contaminants provinents del trànsit en la salut humana a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Des de l’inici d’aquest treball de recerca ens hem plantejat uns certs objectius:

  • Adquirir un ampli coneixement sobre contaminació atmosfèrica: contaminants crítics, fonts d’emissió, efectes en la salut, mesures preventives.

  • Conscienciar sobre la importància de la qualitat de l’aire que respirem.

  • Entrar en contacte amb les diferents tècniques i instruments de mesura dels contaminants atmosfèrics i el tractament de dades.


La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia a partir de les emissions a l’aire des dels diferents focus emissors de contaminants a l’atmosfera. L’atmosfera és un medi fluid amb una dinàmica que fa que la dispersió i el transport dels contaminants siguin difícils d’estudiar i de preveure. Així la relació entre la quantitat de contaminants emesos a l’aire i la presència d’aquests a l’aire en un moment i en un lloc determinat no és una relació directa ni proporcional, ni senzilla de conèixer, ja que l’atmosfera és un sistema complex amb un comportament caòtic. Per tant, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda el control de les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per altra banda, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió). La relació entre emissió i immissió no és directa. Això vol dir que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent. Per què? Doncs perquè una vegada el contaminant ha estat emès a l’atmosfera, aquest pateix transformacions físiques i químiques (especialment transport i dispersió, però també reaccions químiques, deposició, agregació, etc.) que depenen de l’estat de l’atmosfera i que canvien amb el temps.

La contaminació atmosfèrica no sempre té l’acció humana com a únic culpable (emissions antropogèniques), ja que també hi ha emissions naturals, realitzades sense implicació de l’home. Un exemple podrien ser les partícules de la sorra del desert, que per l’acció del vent són transportades a altres regions o les erupcions volcàniques.

Els contaminants atmosfèrics també es poden diferenciar entre primaris, emesos directament a l’atmosfera a partir de la font (per exemple el CO2, diòxid de carboni) o secundaris, formats a partir de reaccions a l’atmosfera (per exemple l’O3, ozó,). La contaminació atmosfèrica és un efecte colateral del desenvolupament econòmic d’una societat com la nostra, però que pot ser controlat amb mesures adequades (desenvolupament sostenible). Tot i haver estat sempre present en el passat, la presència dels contaminants atmosfèrics ha crescut molt des dels darrers temps.

La Dispersió dels Contaminants


La dispersió dels contaminants està influïda per 3 factors:

  • El tipus d'emissió: Els gasos es dispersen millor que les partícules, les quals tendeixen a dipositar-se amb facilitat. Si la temperatura de sortida és més alta que la del medi el gas tendeix a ascendir. També hi influeix l'alçada del focus emissor, per exemple, des d'una xemeneia que està a més alçada els contaminants es poden dispersar millor.

  • Les condicions atmosfèriques: Les situacions anticiclòniques (bon temps) dificulten la dispersió de contaminants i fan que augmentin els nivells d'immissió d'aquests. En canvi, les situacions ciclòniques o de mal temps, faciliten la dispersió de la contaminació. La temperatura de l'aire, els vents (quan són turbulents es dificulta la dispersió de contaminants), les precipitacions i la insolació ( que afavoreix la producció de contaminants com l'Ozó) determinen de manera important el nivell d'immissió de contaminants.

  • Característiques geogràfiques i topogràfiques:

  • En les zones costeres les brises desplacen els contaminants cap a l'interior durant el dia, i durant la nit s'inverteixen les brises i es desplacen els contaminants cap al mar.

  • -En les valls durant el dia s'acumula el fred en el fons de la vall i es genera una situació d'inversió tèrmica (hi ha una capa d'aire calent per sobre la d'aire fred) que impedeix que els contaminants es dissipin. Durant la nit les brises de les muntanyes donen lloc a una situació similar i de nou es crea un capa d'aire fred que no deixa que es dissipin els contaminants.

  • En les zones amb massa forestal es redueix molt la contaminació de l'aire per l'efecte d'absorció que aquesta té, i perquè la vegetació frena la velocitat del vent i afavoreix que la contaminació es dissipi.

  • En les zones urbanes es forma el que es coneix com a illa de calor: els edificis frenen els vents i es creen brises internes urbanes que estableixen una circulació de masses d'aire provocades per la calor i els contaminats. La circulació de masses d'aire consisteix en masses d'aire calent ascendent en el centre de la ciutat i masses d'aire fred descendents en la perifèria de la ciutat, originant una cúpula de contaminants sobre una ciutat.


Esquema de l’anàlisi i control de la contaminació de l’aire.


Diagrama orientatiu de com s’aborda l’estudi i el control de la Qualitat de l’Aire


Esquema del’ Anàlisis i el Control de la Contaminació Atmosfèrica.


L’estudi dels processos de contaminació de l’aire comença amb la identificació de les fonts naturals i artificials de contaminants primaris. Aquests, a la vegada són susceptibles de produir contaminants secundaris que poden dispersar-se segons la meteorologia per produir impacte en els receptors que apareixen en l’apartat de l’esquema. La legislació ha d’imposar normes d’anàlisis, vigilància i control sobre els receptors, les fonts i l’aire i ambient; així com establir unes directrius de promoció d’estratègies de control que modifiquin la pròpia legislació (per exemple, incorporació de nous recursos tècnics en les mesures de control).

Els principals problemes de Contaminació Atmosfèrica que preocupen actualment són els següents :

  • L’increment de la concentració de oxidants troposfèrics (com l’ozó i els seus efectes

  • sobre la vegetació i la salut humana).

  • El Canvi climàtic (escalfament global) com a resultat de l’increment en les emissions de CO2 i altres contaminants con efecte hivernacle.

  • Pluja àcida i efecte sobre la vegetació.

  • Reducció d’ozó estratosfèric, amb el consegüent increment de la radiació UV que arriba a la superfície.

  • Degradació general de la qualitat de l’aire (partícules, COVs, etc.).


Esquema del cicle de la contaminació:

com s'origina i la seva repercussió


T’interessarà saber que...

A la Unió Europea, els mitjans de transport són responsables del 25% de les emissions de diòxid de carboni (CO2), el 87% de les de monòxid de carboni (CO) i el 66% de les d'òxids de nitrogen (NOx) . Aquesta contaminació, a més de contribuir a l'escalfament global, provoca problemes en la salut dels habitants d'algunes ciutats.

Convé tenir present que l'automòbil és el mitjà de transport amb majors emissions per viatger transportat. És a dir, que l'automòbil és el mitjà de transport menys eficient, i que qualsevol viatge realitzat en transport públic suposarà unes emissions de CO2