Existeixen una sèrie d'elements que formen part de la majoria de les estructures i que són els encarregats de donar-li la suficient resistència. Els principals són:
És l'element encarregat de suportar i repartir en el sòl tot el pes de l'estructura, impedint que aquesta patisca moviments importants.
El principal esforç al que estan sotmesos és el de compressió.
Podem tenir diversos tipus de fonaments
Superficials o directes
Semiprofunds
Profunds.
Són aquells fonaments que es recolzen a les capes superficials o poc profundes del sòl, per tenir prou capacitat de resistència o per tractar-se de construccions d'importància secundària i relativament lleugeres. En aquest tipus de fonamentació, la càrrega es reparteix en un pla de suport horitzontal.
Els elements de suport que uneixen els suports amb el terreny i anomenen sabates. Les sabates son un tipus de fonamentació (normalment aïllada). Consisteix en un ample prisma de formigó situat sota els pilars .
Quan en el disseny de la fonamentació es preveuen moltes sabates i properes les unes a les altres se substitueixen per un element continu denominat llosa de fonamentació .
S'executen quan el terreny on recolzarem l'estructura no és molt resistent, i es preveuen forces importants, cal aprofundir-ne més fins a trobar un estrat de sòl amb prou garanties d'estabilitat.
Són els pous de fonamentació ; solucions intermèdies entre els fonaments superficials i profunds. Habitualment són de formigó.
Quan l'escassa qualitat del terreny ens obliga, cal acudir a fonaments profunds . Com que el suport simple per compressió no val, es basen en l'esforç en la fricció vertical entre la fonamentació i el terreny per suportar les càrregues, per la qual cosa necessiten ubicar-se més profundament, per poder distribuir sobre una gran àrea, un esforç suficientment gran per a suportar la càrrega.
Alguns mètodes utilitzats en fonamentacions profundes són els pilons i les pantalles .
És un element estructural en forma de barra vertical, la funció de la qual és la de suportar el pes d'altres parts de l'estructura i transmetre-la a la fonamentació. Els pilars, a diferència de la columna, tenen secció poligonal (quadrada, rectangular…).
Una columna seria un pilar de secció circular.
El principal esforç al que estan sotmesos és el de compressió.
Des de la introducció de l'ús de formigó armat en la construcció, els pilars poden ser prismàtics o circulars, ja que la forma s'aporta mitjançant la realització d'un encofrat que permet que el formigó forge amb la forma adequada.
La biga és l'element estructural en forma de barra que es col·loca de forma horitzontal i es recolza sobre pilars o columnes.
La bigueta és l'element estructural en forma de barra que es col·loca horitzontalment i es recolza sobre les bigues. Solen ser més xicotetes que les bigues
Serveix per a formar la base de sòls, forjats, sostres, cobertes, etc.
El principal esforç al que estan sotmesos és el de flexió en la part central i cizalladura en les unions.
Las bigues solen tindre seccions en formes determinades per a fer-les més resistents i més lleugeres. Estes seccions poden tindre formes en angle o L, en T, en doble T o H, en O o C, i de secció tubular quadrada.
Una riostra es un elemento estructural que se utiliza para estabilizar o reforzar una estructura. Por lo general, es una barra o viga que se coloca diagonalmente entre dos miembros estructurales para resistir fuerzas laterales y mantener la estabilidad.
Son un conjunt de barres rígides unides pels seus extrems formant triangles, que constitueixen un element estructural per si mateixes.
Treballen a tracció i compressió, compensant els esforços i presentant xicotetes flexions. La seua resistència depén de les unions, anomenades nodes. La seua importància radica en la seua utilització en les cobertes de pavellons, i en ponts, a causa de la seua lleugeresa i alta rigidesa.
Els perfils son elements prefabricats en forma de barres d'acer, de formigó o un altre material, de diferents seccions que formen part de les estructures.
Els perfils permeten construir estructures lleugeres, resistents i econòmiques.
S'anomena forjat un conjunt d'elements que forma part de l'estructura horitzontal dividint les diferents plantes d'una construcció.
Transmet les càrregues cap a les biguetes, bigues i pilars.
Està constituït per diversos materials, com formigó armat, revoltons i elements terminals com ara rajoles o entarimats.
Son els maons que s'utilitzen per cobrir l'espai entre biguetes i així construir els forjats.
Els arcs són elements formats per dos pilars i una peça corbada que suporta el pes de l'estructura.
En ells, la càrrega es reparteix cap als costats, aconseguint que puguin suportar grans càrregues malgrat estar buit l'espai sota l'arc.
Les dovelles són els elements que formen la part corba de l'arc. Estan sotmeses a esforços de compressió, fonamentalment, i transmeten la càrrega horitzontal cap a l'exterior als punts de suport, tractant de separar aquests punts. Per això, els arcs se solen adossar a altres arcs (com en un aqüeducte) o a murs o contraforts amb massa suficient per contrarestar aquestes forces.
Els tirants o tensors són cables inextensibles que subjecten altres elements estructurals per augmentar l'estabilitat i la resistència de les estructures. Estan sotmesos a esforços de tracció.
Els tensors són elements que suporten el pes penjant duna estructura, transmetent lesforç a bigues, columnes o lloses. Es fan servir per subjectar bigues en ponts o grues, alleugerint el pes de les estructures.
També s'usen per augmentar l'estabilitat en estructures amb elements verticals, com ara antenes de televisió o pals.
Tensors