“Si la gent gran té coses a dir, que aprenguin a escriure-les, a enviar-les i que siguin publicades.”

Vam començar a ensenyar a fer servir el correu electrònic als majors. No per curiositat tecnològica, sinó per donar-los veu. Els explicàvem com redactar, com enviar una foto, com fer arribar una crònica o una opinió.

Jo feia de taula de redacció: rebia els correus, els revisava, els “polia” una mica, i els reenviava als mitjans del grup COMIT —a diaris, emissores locals i televisions municipals.

Així, dones i homes que mai havien tingut espai als mitjans van començar a veure les seves paraules publicades o sentides per la ràdio del seu poble. Va ser un experiment d’una potència humana enorme.

Amb la distància dels anys, entenc que aquella “conxura” no era només un acord entre tres persones: era una aposta col·lectiva per la dignitat comunicativa. Perquè la informació no és només dels que la produeixen, sinó també dels que la viuen.