art

Hom, el mirall del saló

Hi ha un gran mirall a l’interior,

Reflexe i reflexió.

Ell s'encarrega de rebotar

Meus dubtes retorn a mi.

I de fronte li demano

Com ser jo com ell i prou:

Sens recel, i sense queixes

Quals malviuen dins, amb mi.

Anhelós de canvi, m’hi espitxo

Així que faig que me n'hi vaig

I pel davant i pel darrere,

pel damunt i el sota alhora,

Entro; sóc el de l'altre cantó?

Noto pas cap canvi dintre meva

M’hi sento com ho feia sempre

I si m’hi fiqués al centre?

Allí és en el punt de la inversió,

Que l’etern m’apareix fix.

El plegat de nervis i d'excitació

Malaurats fan que, sens previ avís

Ruc de mi etzibo-li un colp que

Mils d’escletxes formant remolins

Se'm trenca, en mils de bocins

I jo de mentre, ben fins al dins.

Espetec i allunyamenta:

Solsament hi ha el trencadís

Vec enllà fer pampallugues

Geomètrics tots colorits

Cadascuna amb el seu gir

I també la seva via,

Orbitant des d’aquell dia,

I jo a l’aquí, faig un sospir.

M’hi distancio de la resta

Menys dues, em queden prop

Tenyint-me la meitat de groc;

l’altra mig en ombra resta

I és en durant l’oscura

Que alçant mons ulls enlaire

Batejo tessel·les, que a l’altura

M’hi giren des fa no gaire.

Malgrat nou començament,

Tanco’ls ulls i dins la ment

Les reuneixo dins de mi

En l’estona del son diví.

I és tan sols en la desvetlla

Que el meu somni, com a crit

Sobre aquest paper l’escric

Pel succés prengui rememoria.

Aquí és on jo ara visc i,

M'hi he fet casa, m’hi he fet llit,

família i esperit

També un futimé d’amics,

I per quan que jo haiga desaperescut

Text malentès i perdívol

Brolli d’entre les nocturnes,

Fins a ser de nou el gris

Del gran mirall a l’interior,

Qu’enfrontes, per veure’t sense por.

I s'encarrega de reflectir

Els dubtes retorn a tu.

Om, the Mirror in the Hall

There is a great mirror deep inside,

Reflexive reflection.

It takes upon itself to bounce

My doubts, returning them to me.

And face to face I ask of it:

“How may I become like thee, that is:

Without suspicion, without complaint,

Those that fester within, with me.”

Yearning for change, I hurl myself forward

So that I make my way therein;

Before and behind, traversing

Above and below, all at once.

I enter — am I now the one on the other side?

I feel no change within my being,

I sense myself as I have always done.

What if I step into centre of it?

There, at the point of inversion,

The eternal appears fixed.

my tangle of nerves and excitements —

make it so that, without warning,

Fool that I am, I strike it a blow

And thousands of cracks forming whirlwinds

Shatter it into million fragments,

While I, meanwhile, sink deep within.

After the crash, comes distancing:

Only the broken remains.

I see afar twinkling sparkles,

All geometric and coloured.

Each one with its own spin,

And also its own pathway,

Orbiting since that day,

And I, here, heave a sigh.

I distance myself from the rest —

All but two pieces remain close,

Tinting half of me in bright yellow;

The other, half in shade remains.

And it is during the darkness

That, raising my eyes upward,

I baptize the tesserae that, at heights,

Have been turning from these last days.

Despite this new beginning,

I close my eyes and within the mind

I gather them back into one

In the moment of sleep divine.

And it is only in the waking

That my dream, like a scream,

Upon this paper I write it down

So this all may be remembered.

Here is where I now live,

I have made a home, a bed,

Family and spirit,

And also multitude of friends.

And when I shall have disappeared,

May this misunderstood and perishable text

Burst forth from the nocturnities,

Until it becomes once more the grey

Of the great mirror deep inside,

that takes upon itself to reflect doubts

returning them to you, so that

so you may live without fear.

Kālī tandava stotram

there is a darshan where it is said that one of the etymologies of Kālī (the goddess) is kalpana, which means fantasy. This means that reality can be seen as a fantasy of Kālī, everything happens in her head... and then, how is it that there are multiple beings (you, me, etc.) if everything is the goddess (unity, Kālī)? She must be schizophrenic!

A way of seeing the coexistence between the unity of God and the multiplicity of beings.

------------CAST

hay un darshan donde se dice que una de las etimologías de Kālī (la diosa) es kalpana, que significa fantasía. esto significa que la realidad se puede ver como una fantasía de Kālī, todo pasa en su cabeza... y entonces, ¿por qué hay múltiples seres (tú, yo, etc.) si todo es la diosa (unidad, Kālī)? ¡es esquizofrénica!

Una forma de ver la coexistencia entre la unidad de Dios y la multiplicidad de seres.

----------------CAT

hi ha un darshan on es diu que una de les etimologies de Kālī (la deesa) és kalpana, que significa fantasia. això vol dir que la realitat es pot veure com una fantasia de Kālī , tot passa al seu cap... i llavors, com és que hi ha múltiples éssers (tu, jo, etc.) si tot és la deessa (unitat, Kālī)? Deu ser esquizofrènica!

Una manera de veure la coexistència entre la unitat de Déu i la multiplicitat d'éssers.