Sánchez-Cutillas va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València i es va dedicar a la investigació històrica medieval de la Corona d’Aragó. D’entre tots els estudis es pot remacar el gran interés que sentia per alguns personatges femenins de la història, com la reina Violant d’Hongria. Pel que fa a la seua producció literària publicada, compta amb quatre poemaris i tres obres narratives, un conjunt que no és destacable per la quantitat però sí per la qualitat. Amb tot, aquesta autora, es movia activament pel món literari valencià, mantenint relació i correspondència amb els grans autors d’aquest moment i també presentant-se a molts concursos literaris. Enmig del panorama desolador cultural valencià que ens mostrava l’època franquista, Sánchez-Cutillas, entre altres autors com Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, va tindre un paper fonamental en el seu redreçament.

També cal parlar del paper que va tindre a nivell sociolingüístic el llibre Matèria de Bretanya. Es va publicar per l’editorial 3i4 l’any 1976, després de la mort del dictador Franco, és a dir, després d’una etapa molt repressiva en què el català patia greus prohibicions i molta gent no havia llegit i ni escrit mai en aquesta llengua. Matèria de Bretanya és un dels llibres que entren en el circuit escolar valencià. Per a molts, és el primer llibre que lligen en aquesta llengua. Fins a 1991 es va reeditar fins a huit vegades, amb més de 20.000 exemplars venuts, fet que mostra la gran repercussió que va tindre en aquell moment. En definitiva, ens situem en un llibre de finals del franquisme que és venut i llegit enmig d’un panorama desolador pel que fa a la tradició de lectura, sobretot en valencià.

És per tots aquests motius, que creiem important reivindicar la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas i una bona manera de fer-ho és a l’escola a través d’una ruta literària. Aquesta ens permet treballar la literatura fora de l’aula d’una manera més dinàmica. La ruta literària també ens permet mostrar alternatives als alumnes perquè puguen gaudir i viure la literatura a través d’altres camins que no siga el que es té interioritzat: llegir un llibre de manera individual i no en veu alta assegut en algun lloc.