La dièresi té tres funcions principals:
Indica que no hi ha diftong en i o u. ('ra-ïm')
Indica que hi ha un diftong creixent darrere de g o de q, quan la lletra u va seguida de e o de i. ('freqüent') És a dir, que la lletra u es pronuncia.
Indica que la vocal i es pronuncia entre dues vocals. ('tra-du-ï-a') Representa una sola síl·laba.
Però el més important sobre la dièresi són les excepcions.
EXCEPCIONS
Si una vocal pot portar accent gràfic, no es posa dièresi. ('veí', però sí 'veïna')
Mai posem dièresi en les formes verbals d'infinitiu, gerundi, futur i condicional, és a dir, les formes verbals que no porten la lletra p, com present, participi, pretèrit, etc. ('he construït', 'estic construint')
No posem dièresi després de prefix o del primer element d'una paraula composta que acaba en vocal. ('gastrointestinal')
No posem dièresi en les paraules que porten els sufixos -isme o -ista. ('taoista', 'egoisme')
No posem dièresi en terminacions cultes. ('aquàrium')