La situació comunicativa. És el conjunt d’elements de comunicació que intervenen en un acte comunicatiu concret. Així doncs, els textos s’adapten a la relació entre l’emissor i el receptor (si és de confiança o és formal), al canal pel qual es transmeten (no és el mateix parlar per telèfon que fer-ho cara a cara o per escrit) i al context (és diferent com parlem a l’aula a com ens comuniquem al carrer o a casa amb els amics).
Un text és adequat si utilitza el registre adient, és a dir, si empra la llengua segons ho requereix el context i l’àmbit d’ús (que pot ser públic o privat).
La correcció és la manera en què un text s’adapta al codi compartit pels parlants d’una llengua, és a dir, a la norma. És especialment important en les situacions en què fem servir la llengua escrita. Ha de ser ortogràfica, gramatical i lèxica.
La intenció comunicativa. És l’objectiu que vol aconseguir l’emissor amb el seu missatge. Per transmetre’l, pot utilitzar diverses funcions