1.Síntesi de l'estudi introductori de l'edició recomanada En aquesta edició no hi ha estudi introductori de tal forma que no podré realitzar la síntesi.

2. Anàlisi pròpia de l'obra

• Lectura del text per entendre'l (resumir-lo breument pot ser una bona idea)

La Natàlia, una noia tímida, coneix una nit en una festa a en Quimet. A partir d'aquest moment, deixa el seu treball com a pastissera i al seu promès Pere per casar-se amb en Quimet.

Passats uns anys, tenen dos fills: l'Antoni i la Rita i, com que el treball de fuster d'en Quimet no anava bé, la Natàlia o també anomenada Colometa s'ha de posar a treballar en una casa.

Quan comença la Guerra Civil a Espanya, la situació empitjora: en Quimet ha de marxar per lluitar a la guerra mentre que la Colometa es queda sola i perd el seu treball. Com a conseqüència, la jove es queda sense diners i això s'afegeix la mort del seu marit.

La protagonista es troba desesperada i, fins i tot, pensa en posar fi a la seva vida i amb la dels seus fills. És en aquest moment quan coneix a l'Antoni, l'home de l'adrogueria, qui l'ofereix treball.

Després d'un temps, l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, ja que com que no podia tenir fills, volia tenir la companyia d'una família ja formada. Ella accepta i posteriorment se'n van a viure junts.

L'obra acaba amb el casament de la Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Un cop finalitzada la cerimònia, la Natàlia passeja pels carrers recordant moments importants en la seva vida.

• Identificació de l'estructura de la trama i dels altres elements de la narració: característiques i funció dels personatges, de l'espai, del temps, i anàlisi del punt de vista.

Estructura

L'obra és lineal i es divideix en tres parts que corresponen a l'estructura típica: plantejament, nus i desenllaç. Aquestes tres parts estan relacionades tant amb el transcurs de la guerra com amb el canvi en la personalitat de la Natàlia.

-El plantejament va des del començament de l'obra fins quan la Natàlia coneix a en Quimet. En aquesta part, la Natàlia va a una festa a la plaça del Diamant juntament amb la seva amiga Julieta i és a allà on coneix a en Quimet.

-El nus va des que la Natàlia coneix a en Quimet fins que aquest es mor a la guerra. En aquesta part, la Natàlia coneix realment com és en Quimet i s'adona que no està a gust amb ell per la seva actitud masclista i egoista. També passen coses importants com el seu casament, el naixement dels dos fills (l'Antoni i la Rita) i l'esclat de la guerra que comporta que en Quimet hagi de marxar a lluitar i, finalment, mori.

-El desenllaç va des de la mort d'en Quimet fins al final de l'obra. En aquesta part és on la Natàlia pateix més i les seves condicions de vida empitjoren i quan coneix a l'Antoni que li proporciona tot el que ella necessita: tranquil·litat, absència del sexe i llibertat de poder fer el que vulgui per tal de poder retrobar-se amb la seva veritable identitat i poder viure còmode.

Personatges

Primerament analitzaré els personatges principals que són la Natàlia, el Quimet i l'Antoni.

Natàlia: És un personatge rodó que evoluciona durant el transcurs de l'obra. Durant el principi de la història serà anomenada pel Quimet sota el sobrenom "Colometa". És una jove innocent, sensible i, al començament de la novel·la, molt tímida i insegura que tracta de fugir de tots els problemes que se li plantegen. A mesura que va passant l'obra, la Natàlia va evolucionant: va veient el que realment és important a la vida. Tot i així, hi ha moments en els quals es desespera, per exemple quan esclata la guerra i mostra una visió de la vida bastant pessimista. El gran canvi es produirà quan coneix a l'Antoni, qui li proporciona una felicitat que mai havia tingut, valentia i sobretot ganes de viure.

Quimet: És un personatge pla, ja que durant tota l'obra es manté igual i no evoluciona. És un noi de vint-i-cinc anys, possessiu i amb ulls de mico, és a dir, massa petits. Té una actitud masclista i egoista davant de la seva dona, la Natàlia, a la qual tracta com si fos un objecte i, a més, de la seva propietat. Podem veure-ho reflectit en moltes ocasions com per exemple quan diu que és ell qui haurà de decidir el nom dels fills, quan obliga a la Natàlia a deixar la feina de pastissera o quan no la deixa parlar amb en Pere.

Antoni: És considerat personatge principal perquè és l'home que aconsegueix "alliberar" a la Natàlia i donar-li una visió de la vida que, fins al moment, mai havia tingut. És l'amo de la drogueria a la qual la Natàlia va amb el desig de posar fi a la seva vida i, posteriorment, qui es casarà i viurà amb ella. A més, és molt treballador, empàtic i bo, ja que ofereix treball a la Natàlia perquè sap que està passant per un dels pitjors moments de la seva vida. Cal afegir que no pot tenir fills perquè quan va marxar a la guerra va ser ferit per la qual cosa, ell només busca una família que estigui formada per tenir companyia.

D'altra banda, els personatges secundaris són:

Toni: És el fill major de la Natàlia i d'en Quimet. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant. Aquesta maduresa l'adquireix quan esclata la guerra i ell ha de marxar a una colònia perquè la Natàlia no el pot mantenir. Una vegada ha crescut, no vol continuar estudiant i vol treballar en el negoci de l'Antoni.

Rita: És un personatge rodó perquè evoluciona al llarg de la novel·la, sobretot pel que fa als sentiments que mostra cap en Vicenç. És la filla petita de la Natàlia i d'en Quimet i té un fort caràcter. Això es veu reflectit en el moment en què en Vicenç li demana per casar-se i ella, al principi, es nega.

Senyora Enriqueta: És la veïna de la Natàlia i d'en Quimet. És la que ajuda a cuidar els seus fills i fa de punt de suport de la Natàlia. És una senyora gran que venia castanyes i moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern, i cacauets i xufles a l'estiu. A la seva casa hi havia un quadre de llagostes que agradava molt als nens i que finalment regalà a la Rita.

Cintet: És un amic de la infantesa del Quimet, a qui l'ajuda en tot. És qui troba casa al seu amic i ajuda a la Natàlia a reconstruir-la. Quan esclata la guerra, marxa amb en Quimet a lluitar i, finalment, moriran al mateix moment.

Mateu: És un altre amic d'en Quimet que posteriorment es farà amic de la Natàlia com a conseqüència de la pèrdua de la seva esposa Griselda, de la que continua enamorat. També va lluitar a la guerra i serà afusellat enmig d'una plaça.

Griselda: És la dona d'en Mateu. És una dona molt alegre i atractiva que, malgrat semblar que la seva relació amb en Mateu evoluciona correctament, decideix deixar-ho i anar-se'n amb un altre.

Mare d'en Quimet: El seu nom no apareix a l'obra. És una dona vella que es troba sola, ja que està vídua. Té una particularitat: té una obsessió pels llaços i té la seva casa plena. És conscient que el seu fill té un caràcter difícil però tot i això es mostra molt bona amb ell. A causa de la seva elevada edat, mor a meitat de la novel·la.

Julieta: és la millor amiga de Natàlia, encara que quan es casa amb en Quimet, perd el contacte amb ella. Quan la protagonista es troba totalment a la misèria, la Julieta torna a aparèixer i li explica una aventura que va tenir amb un soldat la qual cosa li provoca una gran enveja. A més, és la que convenç a la Natàlia a dur al seu fill Toni a una colònia per tal de poder sobreviure.

Pere: És el primer xicot de la Natàlia però que aquesta el deixa quan coneix a en Quimet. Malgrat ser atractiu i amable amb tothom, la Natàlia no s'arriba mai a enamorar d'ell. Més tard, la protagonista i ell es troben i mantenen una conversació però, com que en Quimet prohibeix a la Natàlia mantenir contacte amb altres homes, perdran el contacte.

Vicenç: És el marit de la Rita i encarregat d'una cafeteria. Té un bon caràcter i mostra molta paciència, ja que tot i que al principi la Rita no volia casar-se, ell es manté i continua insistint fins que l'aconsegueix enamorar.

Senyor i senyora: són els amos de la casa on la Natàlia va a treballar quan necessita diners. Són una família rica i, quan comença la guerra civil, fan fora a la Natàlia perquè en Quimet era un milicià.

Espai

Aquest relat transcorre a Barcelona (principalment al barri de Gràcia) tot i que en cap moment es diu de manera clara.

L'espai es pot dividir en obert i tancat (la majoria) perquè la narració succeeix en diversos llocs.

-Espais oberts: El parc de Barcelona per on passegen en Quimet i la Natàlia o diversos carrers com per exemple pels que passeja la Natàlia o pels quals la protagonista corre quan està fugint d'en Quimet després de la festa a la plaça.

-Espais tancats: La plaça del Diamant on en Quimet i la Natàlia es coneixen, la drogueria on l'Antoni i la Natàlia es coneixen i les diverses cases com per exemple la casa de la mare d'en Quimet, la casa de la senyora Enriqueta, la casa dels senyors rics que donen treball a la protagonista o la casa de la Natàlia i en Quimet la qual reformen.

Temps

El temps es divideix en intern i en extern:

-El temps extern es desenvolupa entre el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra. Això es pot veure en la diferenciació de les classes socials, la pobresa i la fam que hi havia i en la marxa de milers d'homes a la guerra com és el cas d'en Quimet, el Cintet i el Mateu i, més tard, en Toni.

-El temps intern és aproximadament trenta anys, ja que la novel·la transcorre durant tota la vida de la Natàlia (des que coneix a en Quimet) i durant la vida dels seus fills fins al casament de la Rita.

Punt de vista

El punt de vista és la primera persona perquè el narrador participa directament en els fets, és a dir, està dins de la història. A més, aquest narrador és central, ja que no només participa en la història sinó que és el protagonista (en aquest cas és la Natàlia).

Alguns exemples que fan veure que el narrador és la primera persona són: "Quan vam arribar a la plaça", "Vam fer el colomar", "I vam dormir junts; jo al mig i un nen a cada banda"

• Anàlisi d'altres elements de la narració, com el títol, el simbolisme, el llenguatge.

Títol (La plaça del Diamant): El títol de totes les novel·les sempre tenen un significat important i són el recull de la importància de tota l'obra. A més, penso que el títol ha de ser original i ha de cridar l'atenció al lector per tal que aquest tingui curiositat i ganes de llegir-lo.

La plaça del Diamant és el lloc on en Quimet i la Natàlia es veuen per primer cop; és el lloc que fa que la vida de la Natàlia canviï per complet des d'aquell precís moment. Però, potser l'autora no només va posar aquest títol per referir-se al lloc físic sinó que pretén donar una doble interpretació.

El que jo he interpretat després de reflexionar sobre el títol és que el diamant és l'objecte més dur que hi ha al món i, per molts cops que pugui rebre mai es trencarà. Això es pot relacionar amb la Natàlia que, malgrat haver rebut milers de "cops" durant el transcurs de la seva vida (extrema pobresa, maltractament psicològic per part del seu marit, manca de lligams familiars, etc) continua lluitant i vivint sense "trencar-se".

Simbolisme: Durant tota l'obra apareixen una sèrie de símbols. Els més destacats són:

Els coloms: La Natàlia serà anomenada pel Quimet sota el sobrenom Colometa, ja que al principi de la novel·la ella es mostra com un colom petit, amb por i inseguretat. Quan arriba la guerra i es troba sense el seu marit i amb una enorme desesperació, aquesta noia que era tan tímida, pateix un gran canvi: Decideix acabar amb el criador de coloms que el seu marit l'havia imposat i d'aquesta manera alliberar-se ella mateixa i ser feliç amb total llibertat sense dependre de cap lligam.

L'embut: Aquest estri, encara que no ho sembli, té un paper molt important, ja que representa la vida de la Natàlia durant tota la seva pitjor etapa, a més, aquest entra a casa de la Natàlia amb el primer colom, i a partir d'aquest moment començarà el seu malson. La forma de l'embut representa l'angoixa de la Natàlia que cada moment va a més. Tant que en un moment arriba a plantejar-se el suïcidi.

Les balances: La Natàlia cada vegada que passa per davant de les balances gravades a la paret es para a tocar-les, com a símbol d'enyorament a tenir una estabilitat en la seva vida.

El ganivet: Simbolitza venjança, ja que l'agafa en el moment en què planta cara al seu passat tan dur. D'una forma, la Natàlia es queda segura d'haver pogut superar les seves penúries, per tant, va a la seva anterior casa a gravar el nom de ''Colometa'', deixant-lo allà, amb la seva anterior vida.

Els llaços: Simbolitzen els problemes que va superant la Natàlia al llarg de la seva vida.

El caragol de mar: Simbolitza la pau i l’harmonia. Cada vegada que la Natàlia neteja, s'atura a escoltar-lo com a símbol de necessitar aquesta pau i tranquil·litat.

El quadre de llagostes: Representa la diferenciació de sexes, cosa molt important en aquesta novel·la, ja que al llarg d’aquesta es presenten vàries situacions masclistes pel que fa a la relació d’en Quimet i la Colometa.

Les flors i nines: Representen la seva infantesa perduda, i la felicitat i il·lusió d'un nen, ja que ella no va poder aprofitar aquella etapa de la seva vida.

Llenguatge: El que més m'ha cridat l'atenció de l'obra és l'ús del recurs de la i (i va parlar, i em va dir,etc) per tant cal destacar el poc ús de connectors per part de l'autora i la utilització desmesurada de comes.

També cal destacar que Mercè es centra en l'ús de moltes descripcions, un exemple seria quan la Colometa arriba a casa dels seus senyors per primera vegada i la noia fa la descripció de tot el recinte juntament amb el mobiliari, però un fet curiós és que tot i la gran varietat de descripcions sobre els espais que hi ha en la novel·la, l'autora poques vegades ens descriu completament als protagonistes o simplement mai els descriu fet que contrasta amb la majoria de les novel·les, que sempre ens fan una descripció dels personatges per tal de fer-nos apropar més a la història.

Un altre recurs no utilitzat en la majoria de novel·les és l'ús escàs de narracions, és a dir, l'autora ens narra la història en un estil indirecte sense la utilització de diàlegs, per tant la Natàlia poques vegades ens dirà el que els personatges estan dient literalment.

Pel que fa al vocabulari, l'autora ens narra la història en un estil col·loquial, ja que hi utilitza la tècnica de l'escriptura parlada perquè que la protagonista ens explica els fets com si hi hagués presència d'un interlocutor el qual ens dóna la sensació que el seríem els mateixos lectors, un altre fet que fa pensar que l'autora ho fa per apropar-nos més a la història.

• Anàlisi del tema i la interpretació de l'obra.

El tema de l'obra és, bàsicament, la vida de la Natàlia, una noia que ha de tirar endavant amb els seus fills i amb un marit, en Quimet, que mor a la Guerra Civil.

La interpretació que puc donar de l'obra és que a partir dels obstacles que et posa la vida, has d'intentar superar-los i tirar endavant per tal de poder viure feliçment.

• Situació de l'obra en l'època i en l'obra de l'autor.

En el moment en què l'autora escriu l'obra es produeix el franquisme. Durant aquesta etapa (1939-1975) hi va haver la dictadura de Francisco Franco. Això va comportar a una forta repressió de llibertat tant de pensament, expressió o fins i tot de la cultura catalana. Per aquest motiu, aquesta novel·la es va publicar primer en castellà i, posteriorment, en català.

L'obra es situa en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), és a dir la pre-guerra, la guerra i la post-guerra. Va ser un conflicte que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser la guerra més destructiva de la història d'Espanya que va deixar milers de morts i ferits, a més de les posteriors conseqüències.