1.Síntesi de l'estudi introductori de l'edició recomanada

Àngel Guimerà i Jorge neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845. Esdevé cèlebre pels seus treballs com a dramaturg, poeta i eminent orador polític. El seu pare, Agustí Guimerà, havia anat a les Illes Canàries per ajudar un oncle seu que hi tenia establert un negoci de vins, i al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, s'havia casat amb Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà encara no ha complert els set anys, el seu pare decideix liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya.

A Barcelona, Àngel entra en relació amb l'agrupació La Jove Catalunya i publica la primera poesia El rei i el conseller, a la revista La Gramalla. Aquest mateix any, assisteix per primera vegada a la festa dels Jocs Florals i l'any 1875 obté un accèssit als Jocs Florals amb Indíbil i Mandoni. Catorze anys després, presideix els Jocs Florals de Barcelona i és elegit president de la Lliga de Catalunya.

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amos. És un drama que pertany a la segona etapa (entre 1890 i 1900) de la seva obra literària, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: Maria Rosa (1894); Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900).

2. Anàlisi pròpia de l'obra

• Reconeixement del gènere teatral a través dels aspectes del text teatral.

Podem adornar-nos que es tracta d'una obra de teatre, ja que podem distingir diverses característiques pròpies del gènere dramàtic:

1. Diàleg: és la forma de comunicació bàsica del text teatral i la que predomina a tota l'obra.
2. Premonicions: un personatge presenta un indici que fa preveure accions posteriors. Un exemple seria el somni que té en Manelic sobre el casament.
3. Rèplica: és la resposta que es dóna a la intervenció d'un personatge i que pot posar en relleu els conflictes dramàtics. Apareix dins dels diàlegs que hi ha entre els diferents personatges.
4. L'analepsi o retrospecció (flash back) quan la Marta explica els seus orígens.
5. Acte: l'estructura narrativa d'un text teatral se sol organitzar en actes i aquesta obra en concret, està dividida en tres actes.
6. Escenes: són les parts en les quals se subdivideixen els actes. Poden marcar el temps i l'acció dins d'un acte i quan es canvia d'una escena a una altra, acostumen a haver-hi canvis parcials o totals de personatges. Cada acte té diferent nombre d'escenes:
   • Acte Primer: dotze escenes.
   • Acte Segon: deu escenes.
   • Acte Tercer: onze escenes.
7. Quadres: són agrupacions d'escenes en què es manté un mateix decorat. En aquesta obra, com podem veure en el llibre, durant el transcurs de l'obra es va mantenint la decoració dels actes anteriors.
8. Aparts: Són les intervencions dels personatges que no es dirigeixen a un interlocutor sinó a si mateix (i, en conseqüència, al públic). Serveix per saber allò que senten les figures dramàtiques en les situacions crítiques. Aquest recurs és utilitzat, sobretot, per la Marta, ja que té la necessitat d'amagar els seus sentiments davant del Sebastià i del Manelic.
9. Acotacions: Són les notes que apareixen en el text teatral per indicar la caracterització i la disposició dels personatges, la manera d'actuar, els gestos i en general tota mena de detalls pràctics per a la representació. Un exemple és a l'inici de l'escena XII de l'acte primer: MANELIC (veient-los que s'allunyen): Cabres ací! Cabres allà! (Mirant a la Marta.) Si ara tingués la fona!... un còdol al mig, i borrobom!

El gènere teatral al qual pertany és al drama realista, ja que es representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable. Tot i que el realisme predomina en l'obra amb elements com treballadors sotmesos als amos, diferències socials i contrastos entre el món rural i el món urbà, es pot veure també elements romàntics com la presència de l'atzar, el misteri o els somnis premonitoris.

• Identificació de l'estructura de la trama i del conflicte dramàtic.

Com ja s'ha dit abans, l'obra està dividida en tres actes, cadascun dels quals correspon a una de les parts habituals dels textos literaris: plantejament, nus i desenllaç.

-El primer acte correspon al plantejament de l'obra. En aquesta part es presenten els personatges i ens proporciona tota la informació necessària per entendre tota la trama posterior. En Sebastià, a través d'en Tomàs, busca un marit per a la Marta. Aquest serà en Manelic qui, després de casar-se, s'adona que la Marta en realitat no l'estima. Al final d'aquest acte, l'únic fet de gran rellevància és que la Marta descobreix que el Manelic no sap res de la seva relació amb el Sebastià per la qual cosa obté una altra percepció d'ell.

-El segon acte correspon al desenvolupament de l'obra. En aquesta part succeeixen els primers canvis en l'actitud de molts personatges. En primer lloc, en el personatge de la Marta hi ha un gran canvi, ja que ara veu al Manelic amb altres ulls mentre que l'odi cap en Sebastià augmenta perquè se sent com un objecte. A més, la seva valentia s'incrementa i és aquí on sorgeix el seu desig de fugir amb el Manelic a la terra alta. D'altra banda, el Manelic també pateix un gran canvi, ja que s'adona que la gent de la terra baixa se'n riu d'ell i ell, front això, mostra una actitud agressiva. Com que la intenció de la Marta i el Manelic és fugir, el Sebastià i el Mossèn desterren al Manelic i tanquen a la Marta en el molí.

-El tercer acte correspon al desenllaç de l'obra. En aquesta part els pagesos se'n penedeixen d'haver recolzat al Sebastià. Mentrestant, el Sebastià va cap a la masia per a visitar al pare de la seva futura promesa, i el Mossèn l'acompanya. La Nuri entra a l'habitació on està tancada la Marta i planegen una escapada per a la Marta que, finalment surt malament, perquè es topa amb el Sebastià que ja havia tornat. Tot i això, en Manelic, com un heroi, s'enfronta a l'amo i el mata. Finalment, s'endú amb ell a la Marta i tots dos fugen cap a la Terra Alta.

• Anàlisi dels personatges.

Primerament analitzaré els personatges principals que són en Manelic, la Marta i el Sebastià. Tots tres constitueixen un triangle amorós, en el que es basa tota l'obra.

Manelic: És un personatge rodó que evoluciona massa al llarg de l'obra. Prové de la Terra Alta que és un símbol de pau i tranquil·litat però en passar un cert temps a la Terra Baixa passa de ser humil i innocent a ser desconfiat i sense sentiments, ja que finalment acaba matant al Sebastià. Durant tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs i ha viscut sempre de les seves ovelles. Quan arriba a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, una noia de la qual està enamorat, s'adona que tot ha estat un engany i això l'empeny a voler tornar-se cap a la Terra Alta, lluny d'una societat urbana i hipòcrita.

Marta: És també un personatge rodó, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments canvien. És una jove reservada, distant i innocent on durant el transcurs de la seva vida mai s'ha tingut la seva opinió en compte. De petita va ser acollida pel Sebastià, ja que la seva mare va morir i, quan va fer-se més gran, va ser obligada a casar-se amb el Manelic tot i que ella no l'estimava. En Manelic, però, ajuda a canviar la seva actitud i fa que es comenci a valorar. Finalment deia la seva feblesa de costat i s'enfronta tant al Sebastià com a totes les persones que l'havien marginat pels seus orígens pobres.

Sebastià: És un personatge pla que no canvia durant el transcurs de l'obra. És molt possessiu i violent i, a més, se sent superior a qualsevol persona i creu tenir el control de tot allò que hi ha al seu voltant, tant del molí com de la Marta. Només pensa en ell mateix i en el seu benefici econòmic per la qual cosa obliga a la Marta a casar-se amb el Manelic per tal d'assegurar el seu patrimoni i, a més, mantenir el prestigi davant del poble.

D'altra banda, els personatges secundaris són:

Nuri: És una noia de catorze anys, infantil i ingènua. És la germana petita dels Perdigons i té orígens humils. El seu caràcter és similar al de la Marta i és per això que són amigues i serà qui l'ajudi a intentar escapar-se del molí. També és un personatge rodó, ja que durant el transcurs de l'obra s'adona de la realitat que suposa la Terra Baixa i, per tant, deixa de banda la seva innocència.

Xeixa: És un pagès que treballa per en Sebastià. Només surt al començament i, malgrat això, té una gran importància, ja que fa veure al lector que hi ha un misteri al poble. A més, cal dir que és molt valent perquè és l'únic personatge que s'enfronta al Sebastià.

Mossèn: Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És l'aliat d'en Sebastià. Actua com si fos el majordom d'en Sebastià: és molt fidel al seu amo. No es pot dir massa del seu caràcter per l'escassetat d'intervencions.

Tomàs: És l'ermità que s'encarrega de casar a la Marta i en Manelic. És un home gran, sentenciós, bondadós i, a més, innocent, ja que no sap res de l'engany que porta a terme en Sebastià. Estima molt a en Manelic, ja que el considera com un fill seu de tal forma que l'intenta protegir en tot moment.

La família dels Perdigons: Aquest grup el formen els pagesos i pageses com són la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando, la Nuri i en Perruca. En Josep és el germà gran que es va casar i al cap de quatre dies va quedar viudo. El Nando, en canvi, és solter. Els germans es caracteritzen per la xafarderia cruel i per burlar-se d'en Manelic i la Marta. En Perruca és l'hereu d'un mas que està al servei del Sebastià i, a més, s'encarrega de denunciar davant de la guàrdia civil al Manelic.

• Anàlisi del temps i de l'espai de l'obra.

El temps extern de la història és l'època contemporània i, més concretament, a finals del segle XIX.

El temps intern de l'obra és lineal: entre el primer i el segon acte passen deu dies. Això es pot saber perquè a l'escena I de l'acte II la Nuri diu al Manelic: “Ja fa deu dies que ets casat”, i entre el segon i el tercer acte transcorren unes hores. Això es pot apreciar l'acotació: "És cap al tard" de l'acte III.

Hi ha una divisió en dos espais:

-La Terra Baixa que és on es desenvolupen totes les accions. Representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia i els prejudicis. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de representació.

-La Terra Alta on tenen lloc tots els records. És el lloc de procedència d'en Manelic. Simbolitza la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa.

• Anàlisi del llenguatge teatral.

Guimerà fa que els seus personatges s’expressin fent servir termes col·loquials i alguns castellanismes que reflecteixen el parlar popular de l’època, força diferent del d’avui. Aquest és un dels mèrits que diversos crítics troben en l’obra d’Àngel Guimerà: haver sabut utilitzar un llenguatge viu i eficaç.

-Castellanismes: trompasso, sèrio, quarto.

-Elements de la parla de l'època: trescar, siga.

-Abundants exclamacions, interjeccions i interrogacions: Ah! Mare de Déu!

-Locucions i dites populars: més net que una patena, estar per merèixer.

-Tendències col·loquials: mentres, dallonses.

-Repeticions intensificadores: Una bruixa! Una bruixa!

-Ús de diminutius, frases inacabades i mots despectius.

En general es pot dir que no és un llenguatge difícil d'entendre, sinó més aviat el contrari. D'altra banda, s'ha de tenir present que alguns mots són desconeguts pels lectors d'avui dia perquè és una obra escrita a finals de segle XIX i, per tant, el català d'abans era molt més diferent.

• Situació de l'obra en l'època i en l'obra de l'autor.

A finals del segle XIX, Espanya visqué la Restauració Borbònica, que començà a finals de la Primera República Espanyola, l'any 1874, i acabà amb el Cop d'Estat de Primo de Rivera. Aquest període es caracteritzà per una certa estabilitat institucional que impulsà un model liberal de l'Estat. La revolució industrial veié el naixement de la classe obrera, que creà tot un seguit de moviments polítics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.

L'anarquisme s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, i a Catalunya nasqué, a més, el catalanisme polític, fruit del rebuig a les polítiques centralistes uniformadores la qual cosa va comportar a l'augment de l'ús del català en les obres literàries.

El teatre romàntic del segle XIX conreà un nou concepte que trencava amb les tres unitats dramàtiques (unitat de temps, d'acció i d'espai) preestablertes fins aleshores. Permeté que l'espai de temps fos indefinit, que hi hagués un canvi d'espais escènics i que diverses accions dramàtiques coexistissin en una mateixa escena. També es començà a permetre l'aparició de morts en l'espai escènic i la intervenció de diverses classes socials alhora a l'escenari.

El teatre realista utilitzà una temàtica més propera a la societat amb temes com, per exemple, els problemes domèstics de les classes socials. Els autors naturalistes conrearen temes de la realitat quotidiana que el teatre realista havia vetat, com, per exemple, incorporar dins l'obra les classes més desfavorides de la societat.

• Curiositats

La qualitat de fill “natural” de Guimerà està relacionada amb el fet que alguns dels seus personatges principals tenen la taca d’haver nascut d’una manera que les convencions socials consideren irregular per exemple com en el cas del personatge de la Marta. A més, el fracàs amorós a l’adolescència i la idealització de la figura de la dona es materialitza en el fet que els seus personatges més ben caracteritzats i de més intensitat dramàtica són els femenins.

Guimerà fa servir una gran quantitat de símbols que tenen una llarga tradició en moltes cultures, a Terra baixa trobem, per exemple: la llum, la sang, el fang, el llop, la cabra, el pastor, el ganivet o les monedes.

L'obra de teatre "Terra Baixa" amb Lluís Homar ha estat una de les obres que més reconeixements ha obtingut aconseguint premis com el de Millor actor teatral per Homar, el de Millor il·luminació, Millor composició musical (feta per Silvia Pérez Cruz) i Millor disseny de so. Podeu veure-ho fent CLIC AQUÍ