L'oïda absoluta i l'oïda relativa

Quan percebem una seqüència de sons a diferents alçades en forma de melodia, si aquesta melodia és coneguda som capaços d'associar-la el seu títol i fins i tot som capaços de reproduir-la o imitar-la. Per a poder identificar quins sons musicals s'han percebut en el context del propi codi musical, cal una educació de l'oïda per desenvolupar les capacitats del reconeixement musical.

Aquesta comprensió auditiva no es produeix d'una manera similar per a tothom. Hi ha molts estudiants que tenen unes aptituds extraordinàries, o potser innates, tema que sempre porta una certa polèmica, i són capaços de referenciar els sons que s'escolten amb el codi musical. Aquesta habilitat creiem que, avui en dia, encara no és té clar si és d'origen hereditari o fisiològic.

L'oïda absoluta és la capacitat de representar-se el nom de les notes al nostre interior perquè recordem d'una manera molt precisa l'alçada la freqüència de cada so associat a cada nom de nota. Per aconseguir-ho cal haver treballat d'una manera molt especialitzada el reconeixement del codi del llenguatge musical.

Qui posseeix l'oïda absoluta pot reconèixer el nom de cada nota d'una manera isolada o en un context melòdic, sense tenir la necessitat de recórrer a paràmetres referencials; recorda perfectament la freqüència de cada so i és capaç de desxifrar-lo mentalment.

L'oïda relativa és la capacitat de representar-se les relacions entre les notes a partir de qualsevol so de referència. L'escolta i la memorització d'un fragment musical pot tenir una representació mental a diferents alçades sonores; la nota d'inici pot ser qualsevol perquè no es té en compte el to absolut d'aquesta nota.

Qui té una memòria sonora de les freqüències, tan exacta i fixa perquè té una bona oïda absoluta, pot tenir el gran inconvenient quan escolta una música que està fora d'aquests patrons interns com, per exemple, músiques antigues que no tenen com a referència el "la" del diapasó actual (440 Hz) sinó el "la" quasi mig to més greu, o els que interpreten la música amb instruments transpositors, amb els quals la nota que llegeixen no correspon al so absolut que produeixen. En aquest sentit Anna LAUCIRICA (2000) ens diu:

"Podemos concluir que, objetivamente, lo ideal en un músico es la posesión de ambas cualidades. El problema que aparece cuando un poseedor de OA tiene dificultades en la audición relativa ha de solucionarse introduciendo a este sujeto en un programa específico de educación musical destinado al desarrollo de la audición relativa."

Qui té una oïda més relativa pot realitzar una audició més abstracta, capaç de percebre estructures musicals o de saber escoltar idees melòdiques, i de realitzar llavors diversos tipus de relacions, si vol ser conscient del propi llenguatge musical.

En aquest sentit Clara Mara DAMIAN (2000) fa els següents comentaris:

A audição relativa, por necessitar de referenciais, consegue, a partir de uma elaboração intelectual, absorver o sentido total de uma peça musical, e a audição absoluta possui, biologicamente ou através do treinamento e aculturação, uma memória aural fixa, codificada e armazenada de forma que seu possuidor pode recuperar imediatamente a designação do som ouvido."

Per John SLOBODA (sense data), només una minoria dels músics de primera categoria tenen oïda absoluta, i per aquesta raó, la capacitat de posseir-la, no sembla ser un bon indicatiu de d'èxit o d'esdevenir un música competent. En aquest sentit les reflexions que fa sobre la relació entre l'oïda absoluta i el talent musical queden expressades en aquestes paraules:

"Muchas veces se supone que la capacidad de oído absoluto es sintomática de un talento innato especial. Sin embargo, existen pruebas según las cuales esta habilidad no sólo la puede adquirir cualquiera, sino que también está presente de forma no desarrollada en dos de cada tres personas que no han recibido nunca educación musical."

El tipus d'aprenentatge musical i l'entrenament sistemàtic, possibilita al músic d'aprofundir més en un tipus o altre d'educació auditiva. L'educació simultània de l'oïda absoluta i relativa, en la nostra opinió, és una forma de complementar i enriquir la manera d'escoltar i comprendre millor el missatge musical.