Algunes idees fonamentals sobre l’educació de l’oïda

Les idees bàsiques, que sobre l'educació de l'oïda tenen les diferents metodologies que al llarg de la història ens proposen la forma d'ensenyar-aprendre el llenguatge de la música, poden variar més o menys en els seus aspectes didàctics però, en canvi, coincideixen molt en tots els aspectes fonamentals. Aquests aspectes ideològics fonamentals els podríem resumir en:

• Cal aprendre a escoltar per gaudir plenament de l'obra musical de totes èpoques i estils, com a primera font de percepció del món sonor i ser plenament conscient del missatge musical que comporta.
• S’ha d’observar i partir de l'obra musical com a font d'anàlisi i d'inici de qualsevol element d'aprenentatge
• El desvetllament auditiu dels infants s'ha de realitzar en edats molt primerenques, les noves metodologies i les noves propostes didàctiques han de ser adequades al nivell de cada nen i de cada nena i que ajudin a resoldre els problemes de la pràctica musical.
• És necessari un treball sensorial rítmic i melòdic abans d'una comprensió, interpretació o creació de qualsevol text musical.
• Utilitzar la veu com a forma de verbalització per passar al terreny de la conciència i comprensió. Tenint cura del so i sobretot de l'afinació dels textos musicals proposats, és utilitzar un instrument musical que, a més, és el més proper i natural que pot desenvolupar l'home. Caldrà aconseguir un domini de saber produir un so correcte amb la veu i, que aquest so, correspongui a l'alçada sonora que imaginativament se'ns representa en el nostre intel·lecte. Si això ho apliquem a la veu, llavors també ho podrem aplicar a qualsevol altre instrument musical.
• És necessària l'experimentació de la música a través de la veu i el cant com a primer instrument vivencial, que uneixi el fet sonor extern amb la conscienciació sonora interna, i dels instruments musicals per a comunicar aquesta vivència a través de la interpretació, la creació i la improvisació.
• L'audició interior com a activitat intel·lectual, en la qual, la música, se'ns representa al nostre interior. El músic ha de ser capaç d'interpretar un ritme, una melodia i una harmonia sense l'ajuda d'un instrument musical; és necessari que en l'activitat de fer una lectura o una creació musical el nostre cervell sigui com un descodificador i amplificador del fet sonor.
• Fer un treball amb sentit musical i globalitzador; que la música escrita pels grans compositors estigui sempre present i d'ella se'n derivin tots els coneixements possibles.
• S’ha de conèixer i observar cadascun dels elements que integren el llenguatge musical de les obres, els símbols i la grafia, no de forma aïllada, sinó inclosos sempre en el discurs musical, ja que els sons adquireixen sentit en funció dels que els precedeixen i dels que els succeeixen.
• Tot i que és molt important treballar conjuntament amb tots els elements musicals que intervenen en un fet sonor, sovint el treball per separat del ritme, la melodia i l'harmonia en una primera fase, fa que es proposin uns exercicis d'un nivell de dificultat més progressiu. És a dir: el ritme per ell mateix té la dificultat de reconèixer les durades dels sons, la melodia té aquesta mateixa dificultat més una altra summament abstracte i dificultosa que és reconèixer quina alçada té aquest so i a quin nom de nota absolut o relatiu li correspon. Al treball harmònic se li afegeix l'anàlisi i el reconeixement de la simultaneïtat de diversos sons.
• Igualment, utilitzar els textos musicals dels compositors clàssics o moderns no ha d'impedir de poder presentar, si cal, altres exemples musicals amb unes característiques de ritme, melodia o harmonia que potser no podem trobar en la literatura musical.
• Analitzar conceptualment l'aspecte formal dels textos escoltats i apreciar els timbres sonors que s'escolten, són altres facetes de la comprensió auditiva.
• És necessari fer, prèviament, l'escolta i l'experimentació musical abans del reconeixement i desxifratge del text musical que s'escolta.
• El reconeixement a través de l'anàlisi i l'aprenentatge de la teoria musical s'ha de fer sempre com a conseqüència d'allò que hem experimentat.
• La comprensió auditiva ha de ser una conseqüència de la necessitat d'entendre, d'analitzar, de desxifrar aquell fet sonor que es proposa. Cal ser capaç d'escoltar tots el fenòmens sonors i de saber-ne donar una resposta analítica.
• Cantar tot allò que es desxifra és una forma d'assegurar i donar consistència a l'exercici de reconeixement.
• Aquest treball d'educació auditiva s'ha de fer donant un ambient positiu i creant un hàbit de curiositat musical. Com és una activitat que demana tenir certes aptituds musicals, no tots els alumnes són capaços d'identificar si dos sons successius tenen un sentit ascendent o descendent; com a especialistes en música, cal crear aquest ambient motivador que estimuli l'interès per a l'anàlisi del món sonor que ens envolta.
• Cal desenvolupar l'audició interior i la memòria musical, per a reforçar el control de la interpretació de l'obra musical i la plena percepció de l'obra artística, i per gaudir-la més profundament.
• El procés imitació-reconeixement-reproducció és sempre necessari en cada aprenentatge i cal dedicar a cada una de les fases el temps necessari perquè s'assoleixi.
• La creativitat és sobretot un estil de treball que ha d'informar tota l'activitat de la classe i es el mestre qui ha d'imprimir-hi aquest segell.
• S'ha de promoure i practicar, si les possibilitats multimèdia ho permeten, la improvisació i la creació musical de forma lliure i estructurada.