Testimonis

Marcel Dalmau i Brunet

Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava,em tractaren amb una certa correcció.

Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn. Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.

El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixen asfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. També m'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que tenia tres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-me i dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temes sexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i el terror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï de descriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'm reprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.

Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven enuna cel·la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts.

Després de l'última sessió de tortura abans que intenté ssuïcidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, també estava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podria sentir els seus crits en "so estèreo" quan la torturessin tal com havien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat, això em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien fet i em feien jo no tenia cap dubte sobre la veracitat de les seves intencions.

Al cap d'una estona d'estar a la cel·la, a causa de l'estat en què em trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible i monstruosa, vaig veure'm empès al suïcidi. Mai en la meva vida havia pensat a suïcidar-me, però aquí se'm va presentar com una necessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat i vexació. Com que no tenia res amb què suïcidar-me vaig llençar-me corrents de cap contra la paret. Vaig quedar immòbil a terra, amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient. Seguidament entraren un grapat de guàrdia civils molt esverats. Un d'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col·legues l'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, no sabien què fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a un hospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar amb correcció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, però cap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. A l'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que profería menaces contra mi i la meva família si gosava parlar de les tortures, tot recordant-me que jo ja sabia "què" havia de declarar. I que si no deia allò que ells volien que digués, tot el que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria a mi, a la Carme i a la meva família.

Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guàrdia civils a l'habitació de l'hospital, on ja n'hi havia dos amb una màquina d'escriure i un advocat d'ofici que pràcticament ni em vafer cas. Em prengueren declaració des del llit, i l'endemà al matí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia serioses dificultats per desplaçar-me, em portaren a declarar a l'Audiència Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per la Carme però ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava el pitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que havia rebut a l'hospital.

Ja per acabar, i a causa de les amenaces rebudes de forma repetidai insistent per part de funcionaris de l'estat espanyol, responsabilitzo el ministre espanyol de l'Interior i a la "Dirección General de la Guardia Civil" de qualsevol dany o agressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la meva família o jo mateix.

Xavier Ros

Membres de la Guàrdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol capa 2/4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona.Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feienpreguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posarencara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terraseguiren colpejant-me. L'endemà, de bon matí, comencen ainsultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta perevitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegenal cap, al clatell, a l'esquena, a l'estómac i a les cames moltmés intensament que el dia anterior. Em demanen per un "zulo". Peraturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de lamuntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenacende mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatgecolpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a lamatinada. Després d'esmorzar em posen en una cel.la de cara a laparet. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. Ala tarda em van posar una bossa de plàstic al cap dues vegades perprovocar-me l'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una menade porra de plàstic a l'esquena, cap i clatell.

Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa delcansament em vaig adormir i com a càstig per haver-me adormit emvan picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.

Al dia següent, es repeteixen totes les tortures abans esmentades.Em fan fer flexions i m'amenacen d'aplicar-me la "màquina". Totplegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i ambamenaces contra la meva família.

Durant l'interrogatori em deien allò que havia de declarar. Emfeien aprendre de memòria la resposta que ells havien triat i mela feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia elque ells em deien m'anirien torturant.

A l'Audiència Nacional, abans de declarar davant del jutge se'm vapermetre parlar amb l'advocat. L'advocat em va dir que signés totallò que la Guàrdia Civil m'havia fet dir mitjançant lestortures. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signantaquella declaració em deixaria en llibertat sota fiança, comaixí va ser.

Xavier Ros, 29 de juliol de 1992

Xavier Puigdemont

Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en elmeu lloc de treball. Em van portar a la caserna de Girona. Em vaninsultar i em van donar uns quants clatellots, però res greu.

Em van dur a Madrid. Vam arribar a la matinada. Durant elsinterrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta deplàstic. Em feien posar dret de cara a la paret i em feienpreguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos.

Em van amenaçar amb l'aplicació d'elèctrodes. D'aquesta torturaen deien la màquina. Jo els vaig dir que patia asma, però ellsse'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit que jopodia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no eraseva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Elsseus comentaris eren d'un gran cinisme sàdic.Jo estava atemorit.Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No pucprecisar-ho millor perquè continuava amb els ulls tapats. Mentrejo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixaro no baixar la palanca. Jo estava aterroritzat. Em volien donar aentendre que discutien sobre la possibilitat d'electrocutar-me.

Em van amenaçar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me latortura però de sobte va aparèixer l'agent "bo" i els ho vaimpedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts.

Em van posar dues vegades la bossa de plàstic al cap. la segonavegada van estrènyer molt fort mentre m'anaven colpejant de forma ininterrompuda per tot el cos.

Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir.Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant deterror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em vandir davant la por que es repetissin les tortures. Em van dir quecom que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que sisignava podria sortir.

Xavier Puigdemont, Girona, 29 de juliol de 1992

Xavier Alemany

Em van agafar a l'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juliol.Em van dur a la caserna de la Guàrdia Civil de l'Estartit. Unsagents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatalld'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava elsulls. Al cap d'una estona em van portar a Girona. Durant el viatgeem van amenaçar de parar el cotxe i "escarmentar-me". A Girona, ala caserna, no em van agredir físicament.

A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar alwàter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Emferen fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i elsorins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien quereconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquèera mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, alclatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí.M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, emposaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fumde cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensaciód'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a puntde perdre el coneixement.

Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava unaguia de telèfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollari em col.locaren els dits dels peus de forma que no poguésrecolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en elsgenolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona pertot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetiruna vegada i una altra.

L'endemà vaig signar la declaració. La Guàrdia Civil m'obligàa repetir allò que ells havien decidit que digués sota amenaçade noves tortures.

Xavier Alemany, Girona, 29 de juliol de 1992

Eduard Lòpez

Sóc detingut el dilluns dia 6 de juliol -aproximadament a dosquarts de dotze de la nit- i traslladat amb els ulls tapats a unacaserna de la Guàrdia Civil de la qual en cap moment no arribaréa conèixer ni tan sols la ubicació. Al moment de la detenció,realitzada al portal de casa quan vaig baixar reclamat perl'interfon per veure una suposada "amiga de Vic", em llancen unajaqueta al cap, m'entren en un cotxe i no se'm revelen els motiusdel meu arrest -em diuen "Sabes a qué venimos, verdad?"-. Solsquan arribo a la sala d'interrogatoris se m'informa que esticdetingut per la meva suposada relació amb Terra Lliure i se'mllegeixen els drets. Signo un document en aquest sentit.

A la primera nit d'interrogatoris vaig rebent els primers cops demà al clatell i alguna esporàdica puntada. Em fan estarconstantment de peu, amb els ulls embenats i de cara a la paret.Fins l'arribada del matí -ho identifico pels primers ocells- nose'm permet seure.

Començo a sentir el brogit de guàrdies que s'incorporen a lafeina. Els interrogatoris s'endureixen. Augmenten els cops.Identifico una persona com a màxim responsable del meuinterrogatori. Quan vol, parla en català -amb un fort accentcastellà- tot i que em prohibeix la utilització d'aquest idioma.-"Aquí hay gente que no lo entiende"-. Ell mateix s'encarrega dedonar-me cops de puny als ronyons i d'incitar-me a "confessar" quanem comencen a aplicar el que ells qualifiquen de "màquina depensar" -una bossa de plàstic col.locada al cap que impedeix derespirar i acaba per provocar ofegament.

M'amenacen amb fer "la banyera" i amb ficar el meu cap en una tassade wàter. Durant la meva estada a Barcelona no em permeten dedormir ni em donen res per menjar. Esporàdicament -"si em portobé"- em deixen beure algun got d'aigua. Em duen al lavabo duesvegades: la primera el matí de dimarts i la segona a la tarda, pocabans de ser traslladat a Madrid.

El trasllat a Madrid s'efectua amb un furgó. Durant tot el viatgevaig emmanillat i amb els ulls tapats. Em sembla, -no ho podriaassegurar- que som tres els detinguts que som traslladats. Elfurgó pren una gran velocitat i fins i tot tinc por que no espugui produir un accident.

Arribem a Madrid. Em deixen en una cel.la sense llum i amb uncamastre amb dues mantes. Sento crits esfereïdors procedents delpis de dalt. De seguida em porten a interrogar. Comença unveritable calvari. M'apliquen una bossa de plàstic al cap i, al'ofegar-me, me l'arrenco amb certa violència. Enfurismatsm'emmanillen les mans al darrere i me'n continuen aplicant. Em fanposar de genolls -un d'ells se m'aseu al damunt- amb més bosses alcap i amb una contínua pluja de cops al cap. Em donen puntades icops de puny. Lluito i aconsegueixo incorporar-me mínimamentdiverses vegades. M'amenacen a aplicar-me electricitat se no"col.laboro" i al mateix temps un d'ells recorre els meus braçosamb la punta dels dits. Ignoro durant quant de temps es perllongala sessió. Identifico el guàrdia que sap parlar català com lapersona que porta la veu cantant. és ell qui dóna l'ordre que emdeixin seure en una cadira i em demana si vull un got d'aigua. Quanem baixen altre cop a la cel.la em fan estar dret de cara a laparet. Tinc molta son i em sembla defallir. De tant en tant elsguàrdies obren la reixeta de la porta de la cel.la per comprovarque no hagi caigut en la temptació d'estirar-me al camastre.

La resta d'interrogatoris -efectuats pel que parla catalàacompanyat d'un noi més jove- seran un constant "repàs de cara al'examen" a partir de les falsetats que em fan dir en aquest primerinterrogatori. M'intimiden amb el soroll produït per bosses deplàstic i continua, encara que no amb un ritme tan intens, lapluja de cops al cap.

Al cap d'unes hores del primer interrogatori em fan passar a unahabitació on una dona se m'identifica amb un carnet del Colegio deForenses de Madrid. Prèviament m'han retirat la bena dels ulls. Emdemana si em medico, si tinc malalties contagioses, etc. Em fa unarevisió i comprova que tinc una ferida al genoll. En pren nota,però, tot i que li nego que la meva detenció hagi estat violenta,no em pregunta com s'ha produït la ferida. Al preguntar-me quinés el tracte que estic rebent de la Guàrdia Civil m'encongeixod'espatlles i la miro als ulls. Ella abaixa els seus. Com a comiatem recomana que, tot i el mal tràngol, no deixi de menjar. Segonsella, em convé.

Poc després arriba el "sopar". és la primera cosa que puc menjardes de l'inici de la detenció. A partir d'aleshores la qüestióculinària s'anirà normalitzant.

Dijous al matí, un guàrdia entra a la cel.la i em fa signar unpaper del jutge segons el qual se'm prorroga l'aïllament durant 48hores més.

Els meus interrogadors m'adverteixen que aviat em faran pujar aparlar amb "uns amics seus". Sembla ser que es refereixen a la mevafutura declaració policial. Al darrer interrogatori ja no hiassisteix el que sap parlar català. Me'l fa el que sembla mésjove.

La matinada de dijous a divendres em fan pujar a declarar. Prenenun camí diferent del que condueix a l'habitació on acostumen ainterrogar-me. Trobo un escrivent, un guàrdia de paisà que em fales preguntes i, asseguda a la meva esquerra una dona que no diures. Quan demano qui és, el guàrdia m'ensenya un carnet que laidentifica com a advocada del Colegio de Madrid.

Em diuen si vull declarar. No sé que fer i tinc por. Responc quesí. Mentre declaro se senten gemecs procedents d'una habitaciópropera. L'advocada no diu ni piu. El que em pregunta s'aixeca iobre la porta del passadís, diu que fa molta calor i que vol quecorri l'aire... Al cap d'una estona el reclamen fora, desapareix iquan retorna em formula una nova pregunta. Acabo per declararsubstancialment el que els meus dos "instructors" m'exigien.

L'endemà em porten a l'Audiència. Cap al migdia passo al despatxdel jutge. Em fa les preguntes a partir de la meva declaraciópolicial. Nego la part més patentment falsa i, tot i que voldriamatisar una mica algun altre aspecte de la meva declaració, novull passar per mentider i "vivales" davant el jutge. Em fa molt derespecte. Denuncio les tortures a què he estat sotmès i en prennota. Prèviament, quan era a la cel.la de l'Audiència, un forenseha pres nota de la meva ferida al genoll i li he explicat el seuorigen.

Barcelona, 13 de juliol de 1992

Vicent Conca

Em dic Vicent Conca i Ferràs, sóc militant del MDT des de faanys. El passat 1 de juliol de 1992 vaig ser detingut cap a les 8del vespre a la seu del MDT de Barcelona. Em va detenir la GuàrdiaCivil, la qual em traslladà a una de les seves comandàncies deBarcelona o rodalies. No puc saber quina era perquè tenia els ullstapats o embenats. L'endemà em conduiren en cotxe cap a Madrid,però tampoc no sé exactament a quin lloc. En aquest lloc vamromandre fins a la nostra declaració davant el jutge del'Audiència Nacional.

Durant tot el període de detenció, gairebé quatre dies, vaigestar incomunicat i no vaig tenir cap possibilitat de contactar ambcap familiar o advocat. Això permeté que la Guàrdia Civilactués amb tota impunitat i em sotmetès a tota mena de tortures,amenaces, pressions i humiliacions.

Tot seguit detallaré aquests fets per tal que tothom se'n facicàrrec:

Vaig ser interrogat constantment durant gairebé tres dies. Enaquests interrogatoris no vaig poder veure qui em torturava perquèsempre tenia els ulls tapats amb una bena o amb les meves mans.Durant aquestes sessions vaig poder sentir els crits dels meuscompanys, que estaven essent torturats en habitacions contigües.

Els cops efectuats amb les mans afectaren el meu cap, el coll il'esquena (la part superior). Aquests cops foren constants durantels interrogatoris i només s'acabaren quan vaig declarar davant laGuàrdia Civil. Els agents que em colpejaven podien ser un o, comsolia succeir, tres o quatre alhora.

Durant un dia (el primer de la meva detenció) no vaig dormir nomenjar. Una altra nit, la tercera, em despertaven contínuament im'obligaven a posar-me dempeus o a fer flexions. La segona nit vaigdormir poques hores, encara que no em van trencar el son. Només laquarta nit, la del dissabte a diumenge, se'm va deixar tranquil, jaque havia declarat el que ells volien.

En els intervals que hi havia entre un interrogatori i un altre, emforçaven a estar dempeus i, de vegades, a fer flexions. Tot aixòimpedia que durant el dia pogués descansar.

Se'm va aplicar nombroses vegades el mètode de la bossa per tal deprovocar-me l'asfíxia. Les bosses, segurament d'escombraries,cobrien el meu cap i la part superiors del meu cos; només enalguna ocasió feren ús d'una bossa que cobria pràcticament totel meu cos. Aquest sistema de tortura anava acompanyat de cops alcoll, al cap i també, encara que menys, de cops a l'estómac.

En tres ocasions em van submergir tot el cap en aigua per ofegar-m'hi. No vaig poder veure on era l'aigua perquè em tapaven elsulls. Aquest mètode era anomenat per ells com a "la banyera".

Em posaren un revòlver diverses vegades (al cap i a la boca) totamenaçant-me de matar-me si no responia el que ells volien.Igualment m'amenaçaren de dur-me a una muntanya i matar-m'hi. Totassegurant que això ja havia passat moltes vegades i ningú no sen'assabentava

Altres tipus d'amenaces foren la de torturar i agredir sexualmentla meva companya, de qui afirmaven que també era detinguda; la detorturar encara més els meus companys detinguts; i la de fer-meempassar aigua mitjançant un tub fins a ofegar-me.

Abans de la declaració davant la Guàrdia Civil, realitzadadissabte dia 4 a la tarda, m'advertiren que si no responia el queells m'havien dit o no signava la declaració, tornarien atorturar-me i repetirien el procés tantes vegades com calgués.Vull esmentar el fet que l'advocat d'ofici davant el qual vaigdeclarar aquell dia i amb el qual no vaig poder parlar va afirmardos o tres cops que jo feia mala cara. Tot i això vull remarcar larelativa indiferència dels dos advocats d'ofici que em vanassistir, un en la declaració i l'altra en la identificació defotos.

Diumenge al matí, un guàrdia civil ens va dir des del passadísde les cel.les que si denunciàvem tortures ja ens trobaríem algundia al carrer i ens podria ocórrer algun accident.

Els insults (marcadament masclistes, en molts casos) contra la mevapersona, la meva companya, la meva ideologia, el poble català iels seus símbols foren constants durant tot el període de la mevadetenció. D'altra banda, se'm forçà a cridar consignes com "VivaEspa¤a", "Viva la Guàrdia Civil" o a comptar en veu alta fins acent en espanyol.

Per acabar aquesta ennumeració. m'interessa de remarcar l'interèsque mostrà la Guàrdia Civil a detenir i, sobretot, a torturarCarles Castellanos. Les al.lusions que hi feien els agents erenconstants i reiteratives.

Vull insistir en el fet que les tortures físiques cessarenpràcticament un cop vaig fer la declaració policial, dissabte dia4 a la tarda, és a dir, un cop havien aconseguit una declaracióautoinculpatòria. A partir d'aquest moment els maltractamentsquedaren reduïts a amenaces, insults i vexacions.

Per tot això, la declaració que vaig fer davant la Guàrdia Civilno té cap validesa i només em ratifico en la que vaig efectuar al'Audiència Nacional. Un estat que necessita sistemàticament dela tortura per eliminar el que considera els seus enemics políticsno pot ser considerat democràtic.

Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992

Jaume Oliveras

Vaig ser detingut per dues persones, una d'elles apuntant-me ambuna pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia 1 dejuliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; emvan fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com amembres de la Guàrdia Civil i dient-me que estava sota la lleiantiterrorista per ser acusat de pertànyer a Terra Lliure.

Durant el trajecte fins a la caserna de la Guàrdia Civil vaig anarrebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancatsi el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vaig estaruna llarga estona dins una habitació; de seguida vaig exposar elsmeus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma.

Després em van portar a una altra habitació on ja van començarels interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito perl'asma; però prèviament vaig notar que es van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros debossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. ABarcelona em van amenaçar de fer-me la banyera diverses vegades.

A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar aMadrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats.Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig arribar a la casernade Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres idissabte.

A Madrid, els maltractes i amenaces van ser continuats. Nomésarribar ja van començar els nombrosos interrogatoris i de tant entant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no emvan deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasisempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat dela cel.la a diferents habitacions on era interrogat.

A part d'aquest cansament i pressió psicològica vaig rebre copsal cap, al clatell, l'espatlla i l'esquena d'una forma continuada.Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven elsmedicaments per l'asma; de res em va servir ja que em van fer la"bossa" diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora ideixant-me sense respiració i en alguna de les ocasionsintroduint-me fum del tabac per dins.

Van estar a punt en força ocasions de fer-me la banyera, arribantnomés a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig seramenaçat amb els elèctrodes, passejant-me'ls per la cara imostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb unabossa al cap per començar a donar-me cops. Psicològicament vaigquedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenaçar quesi no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al portdel Masnou per ofegar-me. També van amenaçar i insultar la mevacompanya, amenaçant-me amb la seva detenció i volent-la implicar.

Van manifestar el seu especial interès en torturar en CarlesCastellanos; fent-me repetir que jo era la seva mà dreta. Les duesdeclaracions policials que vaig tenir de fer i signar van ser unaautèntica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre ocinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien abaixar per interrogar-me.

La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-la ja em van comunicar que tenia una pròrroga de 24 horesd'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a la cel.la.Diumenge al matí vaig fer la segona declaració, havent de tornara la cel.la abans de ser traslladat a l'Audiència. Algunes de lesrespostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateixinterrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterèspel cas, i per les declaracions que em van obligar a signar laGuàrdia Civil. Finalment, un cop a l'Audiència, vaig manifestara la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.

Alcalá-Meco, 14 de juliol de 1992

Ramon Lòpez

Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista desde fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de lacomandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partirde la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant deljutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció queserveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general lapràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat del'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, siarribés el cas.

La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 capa quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt ambd'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDTté a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al localun grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisàacompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrarel local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots itotes les persones que érem a dins.

En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a laporta de sortida on una altra persona em va comunicar la mevadetenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatremés em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havienaplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicati sense dret a un advocat durant quatre dies.

Va ser a partir d'aquell moment que van començar elsmaltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de laGuàrdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2¦ secció, 4¦ regió), uncop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixavende donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix tempsem proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.

Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistienfonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a l'estómac i alsgenitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", queconsisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossade plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fortprodueix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.

Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap ambun llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en unprimer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixementmomentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, lesamenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí endir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, almateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic quepodria simular o ser una pistola.

Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 dejuliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de laGuàrdia Civil de Madrid.

Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donarres de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, ides del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixarde produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entrel'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara quemoltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, desde l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració al'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, lesamenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. Lacel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca ila pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrirla porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restesd'excrements humans a una banda de la cel.la.

Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics.A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap il'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaceseren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la mevafamília i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra lameva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, totensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ellsanomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dinsl'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, il'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", queno era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançantl'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altrapart del cos.

Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era unfactor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampocd'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que mésparlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, peròhi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridarfort, amenaçant-me i insultant-me.

En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat al'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altrestrepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i ala cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistirmés estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després delqual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatllamentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.

En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altrescompanys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquestsreconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant ique depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven deldetall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.

Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure nicanviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donarde menjar.

En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva laGuardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.

Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant laGuàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declaravael que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien atorturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, elmateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans desortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre unaaltra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i sideclarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien adetenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquestaamenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'AudiènciaNacional, abans de posar-me en mans de la Policia.

Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut depassar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixodetalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però pucassegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la mevadeclaració, més aviat al contrari, ja que és difícild'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, ladegradació i el patiment.

Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret quenecessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica icom a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estatsense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.

Ramon Lòpez i Iglesias, Alcalá-Meco, 15 de juliol de 1992

Josep Poveda

Durant els dies que vaig estar en mans de la Guàrdia Civil (a lacomandància de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment),des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia6 de juliol i fins el migdia del dia 8 de juliol que vaig passar al'Audiència Nacional, vaig ser objecte de tortures imaltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. Acontinuació passo detallar-les:

Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a noveure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats mitjançantunes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa.

Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb elllom d'unes "guies telefòniques" i amb barres de ferro embolicadesamb periòdics. Aquests maltractaments pràcticament no em deixarensenyal a excepció del nas, l'avantbraç i el coll.

Durant la nit de dilluns a dimarts m'obligaren a restar despert ivaig rebre contínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces detortures que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no(la "banyera", la "màquina"...). El trasllat, dimarts a la tarda,cap a Madrid fou en una furgona i amb l'obligatorietat de mantenir-me immòbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixar-meinconscient.

A Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil, vaig ser objecte del'aplicació de l'anomenada "bossa" que m'aplicaren diversos copsdurant tota aquella llarga nit de dimarts a dimecres. L'intentd'ofegar-me amb aquella bossa fou constant, també l'obligatorietatde restar dempeus tota aquella nit fou un altre dels maltractes quevaig rebre.

Psicològicament també puc explicar que vaig rebre amenaces sobretortures de que podrien ser objecte amics allí presents, companysi familiars... si no declarava exactament el que ells volien quedigués.

En arribar aquí, fent un punt i a part, em veig amb l'obligacióde fer esment sobre l'interès, gairebé obsessiu, per part de laGuàrdia Civil amb la persona de Carles Castellanos i Llorenç pertal d'aplicar-li tota mena de maltractaments i tortures i de tenir-lo allí present. Es en aquest sentit que faig esment d'aquest fet,tot alertant a l'opinió pública en general de l'odi sistemàticque arriben a fabricar-se la Guàrdia Civil contra tot moviment opersona relacionada amb la lluita per les llibertats.

Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992

Esteve Comellas

La meva detenció es produí en el meu domicili, amb el que semblava una ordre de detenció (no me la deixaren pas llegir) i la presència d'un secretari del jutjat de Manresa. Em llegiren els meus drets, que incloia la presència d'un advocat per fer qualsevol tipus de declaració, cosa que vaig demanar i se'm va negar aduint que alhora m'aplicaven una legislació especial i queno podia ser. Acte seguit començaren a regirar el pis començant per l'habitació on dormia, on hi havia la meva companya. Em comminaven a que si tenia alguna cosa al pis ho digués, amb amenaces cap a ella i insults. Començaren a buidar armaris de qualsevol manera i em deixaren anar un parell de cops de puny i a fer preguntes sobre persones i llocs desconeguts.

Davant la presència de la meva dona, amb clara afectació nerviosa pel que succeïa, i davant preguntes sobre què passava em baixaren al carrer on m'emmanillaren i amb una caçadora texana m'embolicaren el cap tot introduint-me dins un cotxe, a la part de darrere estirat a terra i ajagut i apretant-me el coll tot seguit, sempre amb el cap cot. Poca estona durà el trajecte fins a la Guàrdia Civil de Manresa on em conduiren a una sala on hi havia tres o quatre persones que acte seguit, continuant fent-me preguntes sobre persones i llocs, em descarregàvem cops al cap im'aplicaven una bossa de plàstic amb intermitència, dificultant-me la respiració, i acompanyat de cops de puny al ventre.

En dir que havia vist una dona la nit anterior voltant pel meu barri que creia que era guàrdia civil, aquesta, que era allà em donà una patada als testicles. M'insultà arrel d'aquest fet. M'aplicaren repetides ocasions la bossa al cap i continuaven els cops dint-me que ho sabien tot i que a més la meva companya se l'emportarien per endavant. Això m'afectà molt i se n'adonaren ja que a partir d'aquest moment fou l'amenaça constant i em deixaven anar frases de què ella ho explicava tot i que altres persones també la implicaven. Això durà com una hora, després i sempre amb el cap cop o tapat per la texana, m'introduiren en una cel·la a les fosques des de la qual sentia com diferents guàrdia civils m'espiaven per una reixeta i m'anaven insultant amb paraules de "hijo puta", "terrorista", "matarlo teneis que hacer". Al cap depoc m'obriren la cel·la i amb el cap tapat i després de passar per uns passadissos m'introduiren dins un cotxe amb el cap cot tocant gairebé a terra. Durant un trajecte desconegut que durà com una hora continuaren les preguntes, insults i amenaces a partir de la meva companya, amb cops a l'espatlla i al cap.

No sé on em portaren, però recordo baixar del cotxe i continuantamb el cap tapat amb la texana vaig arribar a uns lavabos (bé, unapica i un WC) on em feren seure amenaçant-me que no girés el cap(quan els semblava que ho feia hi havia algú que em picava alcap). Començaren a repetir-me noms i dates estranyes, de quètenia en uns disquets a casa, on tenia llistes de gent, etc. En nosaber de què anava m'aplicaren la bossa al cap tres o quatrevegades tot dient-me que recordés, i advertint-me que emcapbussarien en el WC, que tenien la meva companya presa i que hopassaria malament i l'acusarien d'un seguit d'actes quedesconeixia.

De tant en tant, durant uns deu minuts, em deixaven sol fins quetornava a venir la "veu", dic "veu" perquè n'hi havia una de moltdura i una altra de suau que feia recomanacions. No podia inventar-me coses, els deia, i ells em facilitaven dades, llocs i personesque anava jo memoritzant i repetint.

La pressió forta, un cop cessaren els cops i ofecs amb la bossa,era la situació de la meva companya que no sabia del seu estatmés que que per boca seva i amb contestes dispars quan empreguntaven noves qüestions desconegudes. Segons recordo eradilluns però no sé les hores ni si era de dia o de nit. Em ferenrepetir una declaració amb noves incorporacions de persones i fetscom 10 o 15 vegades.

Em traslladaren cap al tard vespre a una cambra amb divers materiali de tant en tant apareixia el que em preguntava sobre fets ipersones. Em deia que era un pringat i que tothom (deia 16 o 17persones) ho havia dit tot. Cap al vespre a una altra sala, semprede cara a la paret i repetint una declaració que ja sabia dememòria.

A la nit, dins un cotxe turisme, emmanillat i cap cot, emprengueremun viatge que durà fins que fou de dia, vaig entendre que aMadrid. Allà vaig ser introduït just sortir del cotxe (sempre ambel cap tapat) a una cel.la d'un metre i mig d'ample per tres dellarg sense cap bombeta.

Amb interferències, en principi de 2 hores, m'obrien la cel.la id'esquena a la paret em deien que em posés un antifaç que emdonaven per tapar-me els ulls i em conduïen a una sala ons'asseïen en un racó i començaven altre cop les preguntes.Després, a la tercera o quarta vegada, feien que jo sol expliquésels fets, corregint-me ells quan m'equivocava. A vegades eren lesaltes hores de la matinada, i sempre al final era repetir elmateix. Passen dies, que comprovo pels àpats, fins que davant d'unadvocat d'ofici declaro el que havia après de memòria.

Respecte a la meva companya, Teresa Mas, a Barcelona unes horesabans de ser introduït al cotxe que m'havia de dur a Madrid, me ladeixaren veure i dir-li unes paraules, dient-me tot seguit que sino recordava més coses se l'endurien també. Això m'afectà molt.A Madrid, m'amenaçaren que em portés bé a l'hora de ladeclaració i que si ho feia la deixarien lliure, per obligar-me mela deixaren tornar a veure a través d'una reixa sense poderintercanviar cap mot. Al moment de declarar a l'instructor se'm feusaber que ella estava lliure sense jo creure-m'ho.

Recordo els cinc dies com un patiment i trencament psicològic pelque li estaven fent a ella. Ho sabien aprofitar per a què recitésel que ells volien.

Joan Rocamora

Em detingueren, el dia 28 a les 11'30 hores aproximadament, demanera violenta un grup d'individus (sobre la dotzena) desconegutsi, pel que puc recordar de paisà. Se'm tiraren a sobre quan jocirculava en moto, ràpidament i evitant la curiositat delsviananants em col.locaren les manilles i un sac de roba al cap.Posteriorment em dugueren al cotxe, on començà la foscor quasiabsoluta fins al cap de cinc dies.

Primer intentaren d'asfixiar-me amb el sac i m'amenaçaven dellançar-me al Llobregat. Pararen el/els cotxes i em portaren a unamena de descampat no lluny de la ciutat (per la meva orientació),allí ja començaren els cops, amenaces de mort -"¨No te acuerdasde lo que le pasó a Mikel Zabalza?", i de violació de la mevacompanya. Més tard feren veure que em llançaven a un precipicideixant-me enlaire i a les seves mans, i em col.locaren al clatelluna (suposo) pistola. Tot això entremig de cops, amenaces iasfixia.

Veient que no cedia als seus requeriments em portaren a un altrelloc, sempre amb el cap ajupit i la bossa. Allí, en una mena decambra-cel.la em canviaren la bossa de roba per una de plàstic.Allí començà el que ells deien l'interrogatori "en serio" i onjo vaig començar a notar el canvi de cops i amenaces al que eratortura pura i dura.

Els mètodes que m'aplicaren van ser els de la bossa de plàstic alcap (agenollat o dret), la "banyera" dins d'un WC que no emprovocà l'asfixia total, però els vaig informar de la mevamalaltia, l'asma, llavors cedirem a donar-me el medicament, per aposteriorment continuar amb la sessió de tortures. Em simularenque m'aplicaven els elèctrodes. Em donaren cops i feren pressióamb les mans als testicles i altres parts del cos com el clatell iels timpans. Cops a tot el cos amb una guia de telèfons i cops depuny i puntades de peu no tan subtils per totes les parts del cos.Tot això en un context de tortura psicològica, d'amenaces aéssers estimats, amenaces de sodomització, el joc de simulardeclaracions i falses declaracions en què et volen involucrar.

Amb la recança de sentir els crits de dolor i plors, tan femeninscom masculins. Tot això durant aproximadament les 24 hores quevaig passar a Barcelona. Després a Madrid proseguiren amb menorintensitat i interès car ja havia donat la "informació" ideclaracions que ells pretenien.

Alcalá-Meco

Ferran Ruiz

Vaig ser detingut a les 8 del dia 29 de juny a casa per unes 10persones que s'identificaren com a "Guàrdies Civils", anaven depaisà, m'emmanillaren i escorcollaren la casa fins a 2/4 de 9 delmatí, que va ser l'hora que van despertar els veïns que havien deservir de testimonis.

Poc després em van fer vestir i em van tornar a emmanillar amb lesmans a l'esquena i ben fort, amb la caçadora tapant-me el cap.D'aquesta forma m'introduiren dins un cotxe, estirat al terra,bocaterrós, el genoll esquerre contra el pit entre els seïentsdel davant i els del darrere, on es trobava un dels agents quedurant el lent trajecte de Vic a Barcelona (entre les voltes quefeien per disposar de més temps per torturar-me) em va posar unabossa, de les que es fan servir per a les escombraries, al cap.Mentre em colpejaven fent-me preguntes (el cotxe en marxa) i elcopilot m'apuntava a peu dret amb la pistola i m'estrenyia lacorretja dels pantalons fins a tal punt que aquesta es va trencar.Del rebot l'agent em va picar als testicles, al fetge i a l'esquenarepetides vegades, i en una de les vegades va picar sobre lesmanilles per a què aquestes em fessin més mal. Jo m'estavaofegant, i ells em picaven al cap i m'estrenyien la bossa, jo emmoria...

Arribarem a Barcelona i em tragueren la bossa i m'embenaren elsulls, vàrem haver d'agafar-me de l'interior del vehicle entre dosagents perquè tenia les cames entumides i dolgudes dels cops (queno s'havien acabat).

Em van introduir en una sala on em van fer seure emmanillat i emvan deixar respirar una estona, i després van tornar amb lespreguntes i la bossa al cap. Em colpejaven amb una guia detelèfons al crani (que encara em fa força mal), rebia cops detotes menes i a totes les parts per part de, jo diria que eren unadotzena de "persones", que al mateix temps m'insultaven i em deienque què feia jo amb aquesta gent, que jo no era català, que joera francès, que els altres ho havien dit tot, van obrir una portaper a què sentís els crits que en sortia, em van tornar a picaramb la guia, a posar-me la bossa, a preguntar un altre cop, i unaltre, i un altre.

Em van posar les manilles al davant (a la nit) i em van donar unentrepà que era fastigós, després em ficaren en un cotxeparticular, sense donar-me la caçadora ni les mil peles que duiaa sobre, camí de Madrid, però aquest cop assegut. La conduccióva tenir algun incident; es va rebentar un neumàtic del cantódret de darrere, jo pensava que em farien una de grossa, però nova ser així, van fer moltes aturades, vaig estar amb l'ai al cordurant tot el trajecte.

Arribant a Madrid vaig poder jeure una mitja hora i després em vanfer posar dret de cara a la paret de la cel.la durant moltes hores,sense moure'm ni recolzar-me fins que vinguessin a buscar-me per afer més interrogatoris els mateixos agents que m'havien detinguta Vic. Em van tornar a torturar amb la bossa i a donar-me cops ambels llibres (la guia) mentre jo estava dret de cara a la paret apunt de caure amb tantes preguntes i sense menjar (ho fèiem un copal dia, i era un entrepà petit).

Ells tenien un guió i te'l feien aprendre a cops perquè elrepetís a la declaració, les hores que vaig dormir van serpoques, i abans de declarar davant de l'advocat d'ofici (per a mi,era bòfia) em van fer pujar i baixar unes escales de cargol moltesvegades amb la cara tapada i un agent que em torçava els braçosapuntant-me el clatell amb la pistola.

Amb tot això i l'amenaça de prorrogar-me els dies a la DGGC, potsdir fins i tot que has matat a Napoleó.

Els dies que vaig estar segrestat a la DGGC vaig sentir comtorturaven en Musté quan portaven la galleda amb l'aigua i elselèctrodes, li van dir que es despullés i es tregués lesulleres, després vaig sentir que li posaven els peus a dins, i perla forma de cridar que tenia en Josep el vaig reconèixer. Ells noparaven de preguntar-li, fins que vaig sentir cridar a ells (elsbòfios) perquè en Josep havia perdut el coneixement, això vapassar diverses vegades la mateixa nit. Li havien aplicatelèctrodes!

Ferran Ruiz Martos, Alcalá-Meco

David Martínez

Eren més o menys les tres de la matinada, quan em dirigia cap acasa meva amb el cotxe del meu germà, de cop i volta em surt uncotxe, un Golf, en direcció contrària, frena de cop i veig baixar5 individus. Tots van amb pistoles a les mans i apuntant-me, surtenencara més individus pel darrere meu, obren la porta i em tiren aterra d'una esgarrapada, apreten fort em meu cap amb el nas contral'asfalt, m'emmanillen les mans al darrere ben fort.

Em tapen el cap amb l'americana que duia, no paren de donar-me copsal clatell i cops de puny als ronyons. Em fan pujar en un cotxe,estirat al terra del darrere amb sis peus a sobre trepitjant-me benfort. Tot això va ser cosa de 2 minuts. Des del primer moment emvan dir de tot: "Vamos hijo de puta que se te va a caer el pelo,cabrón, a ti i a tus putos Paises Catalanes, cerdoindependentista, separatista".

El trajecte va ser curt, durant el qual podia sentir com deien:"Vamos al lago ese que hay, vamos a refrescar-le la memoria, que leva a hacer falta". Em van dur dins una espècie de cel.la moltpetita, jo de cara a la paret i dues persones m'anaven colpejantper tot arreu fins que va entrar un tercer i els altres dos vanmarxar, aquest vaig veure que duia una carpeta a la mà i em va dir"empieza a cantar", jo li vaig preguntar, qui sou?, i tot seguit emfot un cop al clatell i crida: "­venga v monos!". Em carreguen enun altre cotxe, al darrere assegut, amb un individu a cada banda.L'un comença a dir: "Venga, cuéntamelo todo que alguien ya hacantado tu nombre", i jo li dic que no sé de què em parla i tornoa preguntar que qui són, mentrestant l'altre em colpejacontínuament al cap durant tot el viatge fins que paren el cotxe.

Em fan baixar, em posen un antifaç als ulls i em porten fins a unahabitació, em posen de cara a la paret i em treuen l'antifaç. Ala paret hi ha un escut de la Guardia Civil, ells em pregunten sim'agrada, jo contesto que no, sense pensar-m'ho, em va sortir delcor. Immediatament comença un brutal interrogatori, hi ha moltagent darrere meu clavant-me cops de puny als ronyons i al cap. Fanmoltes preguntes tots alhora i cridant molt, no podia contestar, decop i volta un d'ells em fa girar i un altre em diu que perquè emgiro i em fot un cop de genoll als testicles. Caic a terra plegatdel dolor, em diuen que m'aixequi, jo no puc i ho fan ells, emtreuen la camisa dient-me: "­ahora si que vas a cantar asesino deni¤os!" i m'apliquen elèctrodes a l'esquena. La primeradescàrrega és relativament fluixa en comparació a la segona, queem fa caure a terra mig marejat; em ruixen la cara i el cap ambaigua i em fan seure en una cantonada de cara a la paret. Aleshorescomencen a dir-me que a la meva mare l'han hagut d'ingressar al'hospital amb un atac de cor i que el meu germà ha tingut un atacde nervis.

Em pregunten si tinc nòvia, jo els dic que no, ells diuen:"¿Entonces con quien follas? ¿con el Angel Colom?, ¿no lo sabes?,es maricón, ya te mandaremos unas fotos a la c rcel en la que saleél y su amiguito". De tant en tant em miraven el cap, suposo queper veure si tenia algun bony. Em diuen que ho canti tot, quetothom que passa per ací ho fa tard o d'hora i obren una porta pera què escolti els crits d'agonia d'un altre detingut. Em tornen aposar l'antifaç als ulls i tot seguit una pistola al nas que pucveure per sota l'antifaç i diuen: "Ya est bien, ¨o cantas o tedejamos escapar y luego te disparamos?". Després d'una estonallarga em fan signar un paper en el que per primer cop m'informenque estic detingut per la Guardia Civil a Barcelona i de tots elsmeus drets com a tal.

Comença un altre interrogatori, jo dic que tinc dret a nocontestar, es posen a riure i m'apallissen, em posen una bossa alcap i l'estrenyent fins a ofegar-me, això tres o quatre cops.Després m'expliquen tot el que em preguntaran davant l'advocatd'ofici i el que hauré de contestar, unes set o vuit vegades finsque m'ho aprenc de memòria.

Ja havien passat moltes i moltes hores quan em diuen que anem aMadrid. Em carreguen en un cotxe i durant tot el viatge no deixend'estomacar-me. Un cop a Madrid, descanso una estona llarga en unacel.la d'un metre i mig per tres. Sense adonar-me'n ja hi tornem aser, una bossa al cap i el mateix procediment que a Barcelona; perles veus em sembla que els agents són els mateixos, recordant-meque si no feia la declaració davant de l'advocat que tantesvegades havíem assajat tornaria a tastar la bossa i potserd'altres procediments. Per estalviar-me tot això faig ladeclaració exacta. Em tornen a dur a la cel.la i un altre cop decara a la paret, per la finestreta de la porta controlen que nom'estiri en una mena de llit que hi ha. Més tard entra un agent ala cel.la i s'escalfa clavant-me cops de puny als ronyons, al capi als testicles mentre m'insulta dient: "Haces peste a catalán,­haber si te duchas guarro!". No hi va haver dia que no em caiguésun cop o un altre.

Tots els dies que vaig ser a Madrid em duien davant una forense laqual em preguntava si m'havien maltractat i jo li vaig contestarque per seguretat meva no contestaria aquesta pregunta fins que nofos a l'Audiencia, i així ho vaig fer.

Després de cinc dies sense poder menjar ni dormir com cal i a basede tortures em portaren davant del Ilm. Sr. jutge Baltasar Garzón,on vaig declarar tortures i vaig negar tot el que la guàrdia civildeia de mi. Hores més tard Carabanchel semblava un paradís per ami, allà vaig gaudir de la millor dutxa de la meva vida.

Josep Musté

A les dues de la matinada, més o menys, a l'altura d'Olot, emvaren fer parar la furgoneta tres cotxes. El primer era de laGuàrdia Civil i els altres dos camuflats. Vàren sortir d'ells unadotzena d'homes armats, apuntant-me i obligant-me a baixar de lafurgoneta amb espentes i sense dir-me perquè em detenien. Em vanfer pujar a un cotxe estirat al terra i havent-me tapat els ullsamb una bena, que ja no me la treuríem més fions a l'AudienciaNacional, al cap de cinc dies. Mentrestant em feien preguntes,m'amenaçaven de mort i em deien que em tirarien al llac deBanyoles o em tirarien un tret al cap en una muntanya que ellsconeixien.

Durant el recorregut fins la comandància de Barcelona em vàrencanviar de cotxe tres vegades, arrossegant-me pel terra ja queanava emmanillat i no em deixaven aixecar. Mentre em feienpreguntes em posaven una bossa de plàstic al cap quan a ells elshi semblava fins gairebé ofegar-me.

Al arribar a la comandància vàren començar a donar-me cops pertotes les parts del cos, especialment als testicles, ronyons i elcap, amb les mans, els peus i amb uns llibres molt pesats.Mentrestant m'anaven fent preguntes, de tant en tant em posaven labossa de plàstc al cap fins gairebé ofegar-me, i m'amenaçaven ami i sobretot a la meva companya. Em van fer creure que tambél'havien detinguda, i em deien que la violarien i la tirarien juntamb mi per un terraplé, així semblaria que havia estat unaccident.

Quan s'acabava l'interrogatori em tancaven en una cel.la de cincpasses de llarg per un i mig d'ample, fins que em volien tornar ainterrogar. En una ocasió em van amenaçar amb decàrregueselèctriques i em feien passar un fil per les cames mullades abans,però només era per intimidar-me. Cal al vespre em van dir quefarien un viatge llarg i que allà sí que hi passaria malament sino els ajudava amb les declaracions. El trasllat va ser amb uncotxe, emmanillat i lligat al darrere. No em varen deixar anar allavabo ni a barcelona ni en tot el viatge, això va fer quem'hagués de pixar sobre meu mentre els guàrdies civils s'enreieni es mofaven de mi.

Al arribar a Madrid tot va ser igual que a Barcelona, és a dir,cops al cap amb un llibre pesat, cops a totes les parts del cos ila bossa de plàstic al cap mentre m'interrogaven. Després emportaren a un cel.la i allà vaig rebre el primer entrepà desprésde quasi dos dies sense menjar res. L'entrepà era molt picant idolent i gairebé no el vaig tastar.

Això va anar així tot el dimarts i tot el dimecres, fent-me anara declarar cada matinada davant d'un senyor que em deien que eraadvocat però que no s'identificava mai, només a l'hora de signarel que havia declarat. En aquestes declaracions eren els únicsmoments que em treien la bena. Abans d'anar-hi, però, jam'amenaçaven si no deia el que ells volien que digués. No emtocava cap més remei si no volia ser salvatgement colpejat altravegada.

Dijous, juntament amb el dia que vaig passar a Barcelona, van serels dos dies que vaig "rebre" més i més fort. Dijous vaigarribar, tant per les pressions físiques com psíquiques, a unextrem que vaig explotar i al negar-me a contestar el que ellsvolien em van insultar i em van dir que el valent el fes en unaltre lloc, que ja se m'abaixarien els fums. Em van lligar a unesbarres, em va semblar perquè anava amb els ulls tapats, i em vantreure la camisa, em van mullar el pit i els braços i em van donarunes decàrregues elèctriques al colze. Després vaig quedar comatontat i em van fer seure en una cadira mentre em preguntaven elmateix que abans. En negar-me em van tornar a mullar i a lligar iem van tornar a donar decàrregues elèctriques.

Cal dir que des del primer moment de la meva detenció empreguntaven per persones concretes de l'independentisme combatiucom Carles Castellanos, Jaume Oliveres, Ramon Lòpez, Toni Lecha,etc. Des del primer moment vaig veure que el que volien eracarregar-se el moviment independentista. Cal dir que vaig denunciaraquestes tortures a l'Audiencia Nacional, tant al metge forense comal jutge. El metge forense em va visitar cada dia, però jo m'hocallava per por a què fos un guàrdia civil més.

Pep Musté, Alcalá-Meco

Jordi Bardina

Em van detenir a les 7 del matí a casa meva membres de la GuàrdiaCivil; immediatament m'emmanillaren molt fort i em dugueren a lacomandància de Manresa. Durant el viatge em varen posar una bossade plàstic al cap i em començaren a colpejar tot dient-me que demi depenia que tot anés bé o malament. En aquells moments nosabia ni de què se m'acusava.

Un cop arribat a la comandància de Manresa (sempre amb la bossa alcap) els cops continuen constantment, sobretot al clatell i cops depuny al cap; tot això combinat amb insults cap a mi i la mevacompanya (Perro catalán nos vamos a joder a la puta de tu novia);poc després em fan pujar a un cotxe (sempre amb la bossa al cap,que van estrenyent quan els sembla), amb el cap cot i gairebétocant el terra, i em traslladen, segons vaig saber hores després,a Barcelona.

A Barcelona, va ésser sense cap mena de dubte on vaig patir lestortures més brutals. Interrogatoris constants i sempre com amínim per part de tres o quatre persones que em preguntaven totsalhora i cridant. Sempre amb la bossa al cap que anaven estrenyentfins que no podia més; un cop em posaren el cap dins una picaplena d'aigua, fins al límit de l'ofegament, mentre reien i anavendient que recordés Mikel Zabalza. Els cops són constants,sobretot al cap, al pit i a l'estómac; amb els cops em parteixenel llavi i em tornen a picar tot dient que m'ho he fet jo. En elsmoments que em deixen descansar em fan seure en un racó de cara ala paret; sovint em colpegen dient que m'he girat; una mica dedescans i llavors altre cop el procés: cops, insults, amenaces demort...

M'arriben a dir que del disgust que ha tingut la meva mare en saberque el seu fill era un ®terrorista asesino de ni¤os¯; havia patituna crisi nerviosa i estava molt greu, internada en un hospital. Empregunten per la meva companya; jo dic que no en tinc i tornen apicar-me i diuen que també l'han detinguda i que ®nos la estamosfollando todos¯. Vaig perdre la noció del temps, recordo que emvaren deixar en una sala molt petita, sempre de cara a la paret;llavors em van dir que era a Barcelona i que em traslladaven aMadrid, on seria pitjor.

Em fan pujar dins un cotxe amb les mans emmanillades per sota lescames. Era ja negra nit. Un cop a Madrid em porten a una celúlasense llum que feia 1'5 metres per 3 de llargada; era molt bruta ifeia una pudor insuportable.

De tant en tant em treuen de la celúla i em tornen a posar labossa; els interrogatoris comencen de nou, ara malgrat que cridenmolt i em fan repetir constantment el que ells diuen, tan sols hiha cops esporàdics i estic estones molt llargues sense la bossa alcap.

No tinc ni idea de quantes hores o dies passen, però de cop ivolta em duen a declarar davant d'un instructor; em diuen que lanoia que es troba allà present és advocada, encara que en capmoment no s'acredità ni vaig poder parlar amb ella. Allà mateixvaig declarar maltractaments i tot el que vaig guanyar va ser unapallissa quan vaig tornar a la cel.la, cops de puny, patades...mentre em deien que ara sí que sabria el que eren tortures.

M'agafen i em porten a un cotxe; els cops són constants,m'estrenyen la bossa i em diuen que em porten al Retiro aremullar-me, ®Vamos a ver si eres tan valiente y vuelves a declarartorturas hijo de puta¯ em deien; finalment em deixen en una altracel_la, ara amb un potent llum que no apagaran en cap moment.

Finalment, després de cinc dies sense gairebé haver dormit,destrossat tan físicament com moralment, i tan sols amb ganes depoder descansar, declaro davant del Il.lustríssim Sr. MagistratBaltasar Garzón.

Jordi Bardina, presó d'Alcalá-Meco

Eduard Pomar

Dilluns dia 6 de juliol. A les 9 del vespre tocades, surto de casaper anar a sopar; quan sóc al carrer se m'acosten tres homes ques'identifiquen com a agents de la Guàrdia Civil. Van de paisà. Emdiuen que estic detingut, registren el meu cotxe i em porten a lacaserna que la Guàrdia Civil té a Mira-sol (Sant Cugat). Els hidemano de fer una trucada per telèfon per avisar a la mevafamçlia i em responen que em trobo incumunicat i que se m'acusa decol.laboració amb Terra Lliure. Em posen les manilles i em portenamb cotxe fins a Manresa; abans d'arribar, però, em tapen la caraamb l'americana que porto posada.

Un cop dins de la caserna de Manresa, em tanquen en una cel.la queno fa més de 2 metres de llarg per 1 d'ample; el matalàs que hiha està cremat i la flassada molt bruta. No passa molt temps quanem fan sortir. Em tapen el cap i em porten en un despatx on estroba un metge; em fa algunes preguntes sobre les malalties que hepatit i una petita revisió mèdica; després em tornen a portar ala cel.la on passo la nit. L'endemà, cap a les 8 del matç, em fansortir de la cel.la i em porten a veure el metge. Puc anar allavabo i després em porten un cafè amb llet i una pasta peresmorzar (no havia pres res des de migdia de dilluns). Quan heacabat em posen les manilles i em tapen el cap amb l'americana.

M'acompanyen fora de l'edifici i em fan pujar en un cotxe. Méstard pugen tres persones que per les veus identifico com les que emvan detenir i portar a Manresa. Quan som lluny de la caserna emtreuen l'americana del cap i em diuen que em porti bé i ells esportarn bé amb mi. Tinc un braç emmanillat a la porta del cotxe.Pels comentaris que fan els guàrdies civils m'assabento que emduen a Madrid. En una de les parades que fan per posar benzina pucveure que en un altre cotxe porten també detingut en Ramon Piqué.Cap dels dos cotxes porta distintius de la Guàrdia Civil. Són les3 de la tarda del dimarts quan arribem a Madrid. Quan ens acostema la Direcció General de la Guàrdia Civil em tapen de nou el cap.Un cop a dins em porten en una cel.la i cridant em diuen quecomenci a fer flexions. Al cap d'una estona em fan aturar i emdiuen que em quedi dret sense sense moure'm mirant a la paret. (Lacel.la és més gran que la de Manresa i es troba en millorscondicions; el matalàs i la flassada semblen nous i el terra estàforça net).

Al cap d'una hora aproximadament entren 2 homes a la cel.la; und'ells em posa una bossa de plàstic negra al cap i m'agafa amb lamà pel clatell estrenyent amb força. Em porten en una habitaciói em poden contra la paret; un dels dos homes se situa el meucostat; l'altre, més lluny, em diu que ja dec saber perquè m'hanportat aquç i que comenci a parlar; llavors el que està al meucostat comença a donar-me cops a l'esquena amb el braç estès per"refrescar-me la memòria", segons diu; per la força, sembla unapersona corpulenta; també em dóna patades al pit i a la part dedarrera de les cames. Els cops són constants i quan perdo laposició em crida que em posi dret.

Després comencen a estrènyer la bossa que tinc al cap i sento unaforta sensació d'asfçxia. La respiració es fa entretallada i elcor batega acceleradament; quan ja crec que estic a puntd'ofegar-me m'obren una mica la bossa perquè pugui respirar, peròla tornen a tancar tot seguit. Aquesta operació la repeteixendiverses vegades durant l'interrogatori, que intercalen amb copsindiscriminats per tot el cos. La sensació de por i d'impotènciano es pot explicar amb paraules i no és comparable al que haguéspogut sentir anteriorment. Finalment acaba aquest primerinterrogatori la durada del qual no la puc precisar amb exactitudperò que podria ser de prop d'una hora.

Em tornen a la cel.la. Al cap d'una estona em fan sortir de nou iem porten a una habitació; abans d'entrar, però, em diuen queobri els ulls i que agafi una postura relaxada. Només entro jo al'habitació. A dins una dona em diu que és la metgessa forense(m'ensenya una credencial); em pregunta que com em trobo i que sim'han interrogat; jo li dic que sç; llavors em pregunta com haestat l'interrogatori; jo li explico tot el que m'han fet i ella hoapunta en un paper. Em diu que intenti "animar-me" i que procurimenjar si em donen de sopar. Quan surto, els agents que em portenvolen saber què li he dit a la metgessa.

Quan estic a la cel.la em porten "el sopar". Estic marejat i tincmal de cap; això fa que em costi menjar. Quan acabo de sopar emfan posar dret amb els braços al costat del cos i sense que empugiui moure. En aquesta posició em trobo al fons de la cel.la al'espera que en qualsevol moment em vinguin a buscar per tornar-mea interrogar, quan sento el soroll de l'aigua que correcontçnuament com si hi hagués una aixeta oberta i m'entra pànicde pensar que no em facin la banyera.

Després d'una estona sento que obren la porta; em criden que emquedi quiet, em posen de nou la bossa al cap i em treuen de lacel.la. Comença el segon interrogatori. Aquest és semblant al'anterior, encara que hi ha algunes diferències: els cops al cosamb els braços i les cames van acompanyats també de cops alsgenitals i al cap; aquests últims són efectuats amb una guia detelèfons; també em donen cops plans a les orelles amb les mansobertes mentre no paren d'insultar-me. Durant l'interrogatori emfan agafar amb la mà uns cables i em diuen que estan connectats auna bateria de camió i que si no dic el que ells volen connectaranel corrent. Per sort, finalment no ho fan. En un altre moment del'interrogatori em comencen a descordar els pantalons i m'amenacende "donar-me pel cul" tot burlant-se de mi, encara que no arribena fer-ho.

Quan ja fa una bona estona que m'interroguen sento que algú entraa la sala. L'agent que tinc al costat em dóna dos o tres cops benforts i sento com s'allunya; l'altre em diu: "tienes suerte, tesalva la campana". Es produeix el relleu dels agents. El que haentrat a la sala em fa algunes preguntes referents al que haviadeclarat anteriorment davant els altres agents, però ja no rebocap cop més fins al final de l'interrogatori. Torno a la cel.la.Per primera vegada des que vaig arribar em deixen estirar al llit.Estic molt cansat i tinc tot el cos adolorit. De sobte obren elllum i criden que em posi dret. Passa el temps. Finalment entrendos agents a la cel.la; em diuen que si vull "manifestar"(declarar); que si ho faig em prendran declaració davant del'advocat i després em portaran a l'Audiència Nacional perdeclarar davant del jutge. Dic que sç; no puc creure que es pugui acabar aquest suplici. Només penso amb sortir d'allç dins.L'endemà, dimecres, em porten de nou a veure la metgessa forense.Després d'això em fan un altre interrogatori, aquest senseviolència per ratificar les declaracions que havia fet el diaabans.

Més tard em porten a "declarar" davant l'advocat d'ofici; aquestno fa cap pregunta ni a mi ni a l'agent de la Guàrdia Civil que vallegint la meva declaració. Aquest agent és el que dirgia els dosinterrogatoris en els quals vaig patir maltractaments i trotures.Ara podia veure-li bé la cara. Finalment l'advocat es va limitara signar la declaració.

A la tarda em porten, juntament amb d'altres detinguts, al'Audiència Nacional. Després de passar algunes hores sol en unacel.la, al vespre declaro davant el jutge que decreta la mevallibertat sota fiança. Malgrat això sóc conduït, juntament ambdos detinguts més, a la presó de Carabantxel ja que fins al'endemà no es pot pagar la fiança. El dijous a la tarda surto enllibertat i acaba finalment aquest malson que ha durat tres llargsdies.

Eduard Pomar, Sant Cugat, 30-8-1992

Ramon Piqué

Dilluns dia 6 de juliol, cap a les 8 del vespre vaig al localdel MDT (carrer Sant Pere més Baix) per tal d'informar-me comhan anat les detencions dels independentistes ocorregudes la setmana anterior. Jo el dia abans he arribat de Canàries on heestat treballant en un Seminari d'Ensenyament de Llengües Assistit per Ordinador organitzat per l'EUTI de la UAB i l'EUTI de la Universitat de Las Palmas.

Allí m'assabento que els detinguts han patit tortures: la bossa, la banyera, elèctrodes, cops de puny... Faig una llistade les persones detingudes així com de la data, dedicació i l'advocat que han assignat. És una informació que vull utilitzar per a la confecció de la revista "CLAM", la revista dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, revista que es pot trobar fàcilment al carrer.

Cap a tres quarts d'onze de la nit surto de la seu juntament amb altres companys. Després de deixar-ne dos a Barcelona el que duu el cotxe m'acompanya a Montcada i Reixac, a casa dels meus pares. Em deixa a una 300 metres de casa. Davant de casa veig aleshores, rere una cabina de telèfons, dues persones.

Quan pujo a casa dels meus pares, la meva mare em diu quedurant tot el dia hi ha hagut un cotxe davant de casa i unxicot ha demanat per mi dues vegades diu que es un company defeina. També ha rebut una trucada en el mateix sentit. Ma mareha agafat la matrícula del cotxe i així ho comenta a magermana per telèfon. Al cap d'una estona han canviat de cotxe.Fa més de deu anys que no visc en aquella casa.

No han passat deu minuts que truquen a la porta demanant permi; és la guàrdia civil, de paisà, que porta una ordre dedetenció per a mi. Són tres, i un d'ells m'agafa ràpidament im'empenyen cap al carrer. Ràpidament els demano que em deixinagafar l'estoig de les lentilles i les ulleres; em diuen queprengui també la documentació i que no toqui res més.

Poc després, un cop emmanillat i dins del cotxe (que no duucap distintiu) em duen a Manresa, on passo la nit lligat, ambuna cadena feta amb manilles, a una canonada de la calefacció.L'endemà em duen, juntament amb l'Eduard Pomar (això ho vaigsaber després), també en un cotxe sense distintiu a la DireccióGeneral de la Guàrdia Civil, a Madrid.

Em tapen el cap amb la meva jaqueta per entrar i em duen a unacel.la d'un i mig per tres metres i uns dos i mig d'alçada.Minuts més tard un agent per la finestreta em diu cridant quecomenci a fer flexions, primer estirat, i després dret. Aixíestic durant un temps fins que obren la porta, em posen unabena als ulls i em condueixen a una altra sala. En aquestasala em cobreixen el cap amb una bossa de plàstic, bossa queaniran estrenyent, col.locat jo de genolls, per darreraproduint-me una forta sensació d'asfíxia. Realitzen aquestaoperació diverses vegades tot recordant-me que una persona potaguantar fins a cinc minuts sense respirar.

Crec que són unes tres persones les que fan l'interrogatoriperò només puc identificar les veus. Em diuen que si tincalguna cosa nova a dir aixequi la mà. Jo no tinc res a dirperò la sensació d'ofec i el pànic que m'envolta fa queaixequi la mà contínuament, tot i així encara em demanen si dedebò és una cosa nova. La meva impotència és total i la mevapor cada cop més gran. De seguida, i sense treure'm la bossadel cap comencen a colpejar-me dues o tres persones alhora.Diuen que acabaré parlant. Els cops van dirigits a l'estómac,els testicles, els pits, els bra¨os... i a continuació prenenun llistat de telèfons i mentre em recorden cridant que són nosé quants milers de telèfons i adreces em van colpejant el capfins que caic a terra. Dels cops de punys em deixen un senyala l'ull esquerre. No sé quan temps ha passat que ja em duen ala cel.la, abans, però, em recorden que tenen tres dies per a lanuar i que ells es van rellevant, i que no tenen capproblema per demanar una pròrroga de la meva incomunicaciófins a cinc dies.

Abans d'entrar a la cel.la em diuen que em renti la cara i lesmans. és aleshores que em noto l'ull esquerre inflamat. Tambél'agent que m'ha acompanyat ho veu i comença a dir-me que comm'he fet això a l'ull. Evidentment responc que no ho séperò que segurament m'ho he fet jo sol. A la cel.la em deixenestirar sobre un matalàs, marca Pikolin encara amb el plàstic,que té una taca de sang, suposo que d'algun detingut anterior.La paret té també una taca gran de sang semblant a l'empremtad'una mà.

No ha passat gaire temps, potser uns quinze minuts, que unagent per la finestreta em diu que torni a fer flexions i queles compti en veu alta per a què ell ho senti. Crec que envaig fer sobre uns 125. L'agent vol que les faci ben fetes:flexionar els genolls fins a baix del tot i pujar amb el cosben dret i sense adormir-me. L'esport no ha estat mai unaafecció per a mi. Les cames no m'aguanten ja quan em deixenestirar una estona fins que em venen a buscar i em duen,sempre amb els ulls tancats i amb el cap cot, en un despatx ohi ha la metgessa forense.

Em demana que com em trobo. Li responc que ja ho pot veure. Famés cara d'espant que jo. Em demana per l'ull esquerre, idesprés de explicar-li-ho li prego que no ho posi a l'informeja que m'han dir que anés en compte amb el que deia al forenseperquè després ells li demanarien al metge. Li dic que no hedinat ni he sopat des de la nit anterior, llevat d'un entrepàque m'han donat els que m'han dut a Madrid. Després de lavisita de la forense em donen de sopar. Tanmateix no pucmenjar gaire cosa, em costa d'obrir la boca i només tinc set,molta set d'aigua.

Després de sopar em fan posar dret contra la paret del fons dela cel.la, la paret que té la taca de sang. Així restaré laresta del dia, tota la nit i el matí següent. Jo sabia que aun dels detinguts anteriors l'havien fet restar així tresdies. En aquell moment no puc creure que sigui capa¨ deresistir ni una nit. Un agent va vigilant per la finestretaque no prengui postures "còmodes", haig des restar dret ambels braços caiguts, ni al davant ni al darrere. Crec que vaigrestar així sobre unes 18 hores, només amb una interrupció,durant la nit, que té lloc el segon interrogatori.

El segon interrogatori el fa el torn de nit, tinc la imatgeque aquests cridaven més que els altres, suposo perquè venienfrescos. Només entrar a la cel.la i mentre m'embenaven elsulls em cridaven que ara sí que parlaria. També ara em tornena fer la bossa, encara que sense posar-me de genolls, i detant en tant em fan fer flexions. Com que ja no puc fer-les béper manca de força i pel dolor dels músculs de las cames, ellsm'"ajuden" prement fortament i bruscament sobre mi quan baixo.El dolor és molt fort i jo ja no puc més. També combinen labossa amb cops de puny, encara que ara no tant abundants ni demanera indiscriminada, potser per a no tornar a deixar capmarca com a l'ull esquerre. Em colpejant també amb les duesmans alhora als costats del cap, de manera que la o¨da emresta adolorida durant ben bé un dia.

La noció del temps la tinc una mica confusa, entre altrescoses perquè quan volen encenen el llum de la cel.la i quan nola tanquen. També hi ha un agent que s'entreté en obrir itancar l'interruptor contínuament. L'única cosa que em permetsaber si és un nou dia o no és el renou de passes que se sentper damunt del sostre, que crec que dóna a un patí de lacaserna.

Després d'aquests interrogatori continuo dret a la cel.la,només durant el sopar em permeten seure una estona.

Quan torno a veure la forense, després del dinar, li explicoque he passat la nit i part del dia dret i sense dormir, denou li prego que no ho escrigui en l'informe. Després emnou li prego que no ho escrigui en l'informe. Després emdeixen estirar al llit, on m'hi estic fins que em venen abuscar per a un altre interrogatori. Aquesta vegada no és tanfort com els anteriors, no em fan gaires vegades la bossa i elnombre de cops no passa d'una dotzena: suposo que ja he aprèsde memòria la declaració de tantes vegades com l'he repetida.Des d'aquesta sala sento els crits d'alguns dels companys queen aquell moment estan torturant, i obren la porta perquè hosenti més bé mentre em diuen que tothom acaba parlant.M'ensenyen la llista dels presos que havia fet a Barcelona allocal del MDT, així com un full meu on hi havia escrit que ados dels dentinguts anteriors els havien fet la bossa i labanyera.

Després em deixen estirar de nou al llit i em sento realmentafortunat perquè tinc moltes ganes de descansar. Comen¨a unanova vida per a mi dins d'aquell infern perquè ja no emtornaran a tocar fins la declaració davant del jutge. Aquestanit puc descansar per primer cop en tres dies, no obstantsovint em desperten els crits dels agents quan venen a buscaralgun company, la por que tornin a buscar-me no em deixadormir gaire temps seguit.

L'endemà després de fer un simulacre de declaració em duendavant l'instructor i l'advocadessa d'ofici per a fer ladeclaració davant de la guàrdia civil. L'advocadessa, unasenyora d'uns 55-60 anys, em dóna un caramel de taronja mentrefa comentaris sobre les guàrdies que ha de fer aquell cap desetmana. Em faig creus de la fribolitat d'aquella senyora.Faig la declaració tal i com l'he après a baix.

Creia que aquell dia em durien a l'Audiència a declarar, iaixò em donava ànims perquè volia dir que probablement no hihaurien més tortures. Aquest estat es va capgirar de cop quanun agent en va portar un paper on es concedia una pròrroga dedos dies en la meva incomunicació. No podia creure que haviade ser allà encara dos dies més, això em va provocar unaangoixa molt forta. L'agent em va dir que això era per si noratificava davant del jutge la meva declaració inculpatòria,en aquest cas tornaria a baixar a la cel.la i començarien denou els interrogatoris.

L'endemà divendres em van dur a l'Audiència. En la cel.la del'Audiència no aconseguia veure clar sobre què havia de fer,si declarar o no declarar, la por la vaig tenir fins a l'últimmoment. No volia de cap manera tornar a baixar allí. Jo sabiaque després de declarar davant del jutge un pot anar a lapresó (on estava segur que m'hi durien), o al carrer peròdifícilment tornar a mans de la guàrdia civil. El terror,però, que sentia només en pensar que podia ser cert va podermés al comen¨ament ja que vaig ratificar una part de ladeclaració, després la denúncia de les tortures em vasortir ràpidament.

Quan el jutge em va decretar la llibertat sota fiança no podiacreure-ho i de nou a la cel.la en espera que em deixessintenia moltes ganes de plorar. Quan vaig veure el meu germà novaig poder aguantar-me i vaig plorar molt. Suposo que eraperquè no havia de tornar allà baix.

Ramon Piqué, Montcada i Reixac, 13 de juliol de 1992