Més de 3 km de línies soterrades també impliquen obres

Els projectes inclouen 3.023 metres de línies elèctriques per transportar l’energia generada fins al punt de connexió amb la xarxa. Als projectes, aquestes infraestructures s’anomenen línies d’evacuació. Una part important del traçat aniria soterrada.

Soterrar les línies en redueix l’impacte visual una vegada acabades les obres, però no n’elimina l’impacte sobre el terreny. Caldria obrir més de 3 km de rases, retirar i acumular terres, facilitar el pas de maquinària i intervenir sobre camins, marges i vegetació.

La documentació associa a aquestes línies uns 15.115 m² de corredors temporals d’obra i uns 13.600 m² d’afectació addicional. Aquestes superfícies responen a conceptes diferents i mostren que la petjada de les línies va molt més enllà de l’amplada final de la canalització. Part del traçat passaria a prop de parcel·les residencials i per camins veïnals estrets.

Durant les obres hi hauria excavacions, moviment de terres, pols, soroll, circulació de camions i maquinària pesada i alteracions dels accessos. Per tant, les molèsties i la transformació no es concentrarien només dins dels recintes de les plantes, sinó que s’estendrien al llarg del recorregut de les línies.

La línea d'evacuació és la infraestructura que transportarà l’electricitat generada per les plantes fins al punt de connexió amb la xarxa. Tindrà més de 3 km de longitud i, encara que serà soterrada, construir-la implicarà obrir rases i franges de treball, retirar vegetació i arbres i fer passar camions i maquinària pesada. Les obres afectaran diversos camins veïnals. A les imatges, extretes de la documentació oficial dels projectes, el traçat de la línia soterrada apareix marcat en color vermell.

Què passaria amb el sòl i l’aigua?

Els projectes afectarien més de 10 hectàrees de sòl agrícola, inclosos camps de garrofers, feixes i marges. Durant dècades, aquest sòl deixaria de tenir la seva funció agrària actual i es perdria una part del mosaic agrícola i forestal tradicional.

La retirada de vegetació, les excavacions, els anivellaments i el pas de maquinària poden compactar el sòl, reduir-ne la capacitat d’absorbir aigua i afavorir l’erosió. També hi ha risc de vessaments accidentals durant les obres.

Els panells concentren la caiguda de l’aigua en determinats punts, mentre que els camins, les rases i els terrenys compactats poden modificar el drenatge natural. En una zona de pluges mediterrànies, que poden ser molt intenses en poc temps, cal valorar conjuntament el risc d’escorrenties, arrossegaments i afectacions sobre camins, parcel·les i punts baixos.

Les antigues feixes i els marges no són només elements del paisatge: també contribueixen a retenir la terra i regular el pas de l’aigua. Per això cal una anàlisi conjunta i més clara del drenatge dels dos projectes.

I el risc d’incendi?

Creixell està declarat municipi d’alt risc d’incendi forestal i una de les parcel·les afectades presenta un risc molt alt segons la documentació.

Els projectes preveuen una franja interior de 3 metres i una franja exterior de 25 metres al voltant de les instal·lacions. Aquestes franges són una mesura preventiva, però també comportarien l’aclarida permanent de més de 5 hectàrees de vegetació i podrien afectar uns 400 peus llenyosos.

El risc s’ha de valorar en les dues direccions: la possibilitat que un incendi forestal arribi a les plantes i la possibilitat que un incident originat dins de les instal·lacions, en els equips elèctrics o durant les obres es propagui cap al bosc, els camps o les zones habitades pròximes.

No n’hi ha prou amb indicar que hi haurà franges de protecció. Cal comprovar si són adequades per protegir les instal·lacions, el bosc de la Miquelina i els habitatges propers; com hi accedirien els serveis d’emergència; qui assumiria la resposta davant d’un incident i quina informació rebria la població.

A tocar de zones habitades

Les plantes, les franges de protecció i alguns trams de les línies se situarien molt a prop de parcel·les residencials. Les distàncies que hem pogut estimar a partir dels plànols són, en alguns punts, de pocs metres i haurien de ser comprovades oficialment sobre el terreny.

Durant la construcció, els habitatges propers podrien patir pols, soroll, trànsit de camions, maquinària i alteracions dels accessos. Una vegada en funcionament, cal valorar també l’impacte visual quotidià, els possibles reflexos, el soroll dels equips, la il·luminació i la percepció de seguretat de les persones que viuen a prop.

La documentació no ofereix una explicació ciutadana clara i específica sobre com es protegiria la qualitat de vida d’aquests veïns.

Per facilitar-te la navegació pel web:

← Torna a l’inici o bé

→ Ves a la pàgina següent: «Valoració crítica» — Hi trobaràs les principals qüestions sobre l’emplaçament, les alternatives estudiades i el retorn real per a Creixell.