3. Projectes i impacte
3. Projectes i impacte
Embedded Files
Els projectes reconeixen que eliminarien o transformarien una part de l’HIC 9540: pinedes mediterrànies, un hàbitat catalogat per la normativa europea i amb un estat de conservació valorat com a desfavorable-dolent.
Amb la vegetació també es perdrien refugi, aliment, zones de reproducció i espais de pas per a la fauna.
Què es vol construir?
PSFV Creixell I i PSFV Creixell II són dos projectes promoguts per Inspira Energia, amb una potència conjunta de 8,82 MW. La major part de les instal·lacions se situaria al terme municipal de Creixell i una part està a prop del terme de la Pobla de Montornès, a tocar de la urbanització Poblamar.
Entre els dos projectes, la superfície ocupada o afectada arribaria als 200.314 m², és a dir, més de 20 hectàrees de sòl rústic. D’aquesta superfície, 133.514 m² quedarien dins dels recintes tancats de les plantes i 66.800 m² més correspondrien a afectacions exteriors. Per tant, aproximadament una tercera part de la petjada territorial quedaria fora dels tancaments.
Aquestes afectacions exteriors inclouen les franges contra incendis, les línies d’evacuació, els corredors necessaris per executar les obres i altres actuacions vinculades a les instal·lacions. L’impacte no s’acabaria, doncs, allà on s’acaben els panells.
La implantació de 7 recintes, els camins i gairebé 3,8 km de tanques fragmentaria un espai rural que avui encara conserva continuïtat. Allà on ara hi ha camps, arbres, matollars, pinedes, marges i camins, durant dècades hi hauria dues grans instal·lacions destinades a la producció d’energia.
Ortofoto amb la implantació dels projectes i les franges de protecció contra incendis. Al voltant dels recintes tancats es preveuen franges de 25 metres d’amplada. Crear-les i mantenir-les implica eliminar o reduir intensament la vegetació, inclosos arbres i matollars. Per tant, aquestes franges amplien considerablement la superfície transformada i la pèrdua d’hàbitat més enllà dels espais ocupats pels panells.
Què passaria amb la vegetació?
Actualment, dins de l’espai estudiat hi ha aproximadament 188.400 m² de vegetació. Segons l’anàlisi conjunta de les dades dels expedients, uns 160.400 m² serien eliminats o transformats. Això representa prop del 85 % de la vegetació existent.
També es podrien veure afectats aproximadament 1.882 arbres o peus llenyosos, entre els quals hi ha garrofers, pins, oliveres, margallons i altres espècies pròpies de la vegetació mediterrània. Una part dels garrofers encara és productiva i alguns dels exemplars identificats pertanyen a espècies protegides.
La documentació reconeix també l’eliminació d’una part d’un hàbitat d’interès comunitari, és a dir, un tipus d’hàbitat que la normativa europea considera d’interès per a la seva conservació.
Els expedients preveuen trasplantaments, reposicions i pantalles vegetals per reduir alguns impactes. Aquestes mesures poden conservar o substituir una part dels elements afectats, però no eviten la transformació global. Trasplantar un arbre no garanteix que sobrevisqui, i plantar una pantalla vegetal no restitueix el matollar, la pineda, els camps ni el paisatge que hi havia abans.
Les fotografies següents mostren només alguns exemples de la vegetació afectada. Els requadres vermells assenyalen l’afectació representada en cada imatge, però tampoc inclouen la vegetació que es perdria o es reduiria per crear i mantenir les franges de protecció contra incendis de 25 metres al voltant dels recintes. No té cap sentit destruir vegetació per instal·lar una energia que es presenta com a verda.
No és un espai buit
El lloc escollit no és un terreny sense vida ni sense valor. És un espai rural i naturalitzat durant dècades, al peu del bosc de la Miquelina, que ajuda a connectar el nucli de Creixell amb el seu entorn.
La documentació recull la presència potencial de 19 espècies de fauna protegides, entre aus, ratpenats, rèptils i amfibis. S’hi mencionen, entre d’altres, l’àguila cuabarrada, el mussol comú, el duc, el falciot negre, la cadernera, el verdum, el ratpenat de ferradura petit, el ratpenat de dits llargs cavernícola, el llangardaix ocel·lat i la sargantana cua-roja.
Aquests terrenys són espai de refugi, alimentació, reproducció i desplaçament de la fauna en un municipi ja fragmentat per l’AP-7, el ferrocarril, les carreteres i les urbanitzacions.
La pèrdua de vegetació redueix l’hàbitat disponible. Les obres poden destruir nius, caus i refugis o provocar atrapaments i atropellaments. Posteriorment, els 7 recintes i els quilòmetres de tancament representarien noves barreres per al moviment dels animals.
Els passos de fauna poden reduir una part d’aquest efecte, però no substitueixen l’hàbitat perdut ni recuperen la continuïtat anterior.
Imatges dels elements etnològics presents als solars que es veurien afectats pels projectes
Un paisatge que també és patrimoni
Un paisatge que també és patrimoni
A la zona s’han identificat 7 barraques de pedra seca, 9 trones d’arbres i 79 trams de mur de pedra seca. Segons la documentació, 2 de les 7 barraques podrien quedar directament afectades, igual que les 9 trones i pràcticament tots els 79 trams de mur.
També hi ha feixes, marges i camins tradicionals. Tot aquest conjunt permet entendre com s’ha treballat i transformat el territori al llarg de generacions i forma part del paisatge rural de Creixell.
A més, la documentació identifica el jaciment paleontològic inventariat ZP 1 – Carrer Camí Pobla de Montornès, situat a uns 90 metres del punt de connexió de la línia d’evacuació, tot i que els expedients n’ofereixen poca informació. Tan sols s’hi assenyala que en aquesta parcel·la s’han documentat restes de fauna marina del Miocè tarragoní, com ara mol·luscs i fragments de peixos. La proximitat del jaciment a les obres projectades és un altre element patrimonial que cal tenir en compte i protegir adequadament.
L’impacte sobre el patrimoni no es limita als elements que puguin resultar destruïts físicament. Encara que algunes barraques, trones o murs es conservessin, podrien quedar envoltats de panells, tanques, franges obertes, línies elèctriques i construccions tècniques.
Una barraca o un mur no tenen el mateix significat quan es conserven dins del paisatge rural que els dona sentit que quan queden aïllats dins d’una planta solar. No es tracta només de mantenir unes quantes pedres, sinó de preservar el context que explica d’on venim.
Nota: La documentació identifica dins de l’àmbit dels projectes un jaciment paleontològic denominat JP 1, però aporta poca informació sobre la seva naturalesa, extensió, antiguitat o valor. Els projectes preveuen seguiment tècnic durant els moviments de terres per detectar possibles restes i controlar-ne l’afectació. El fet que aquest control sigui necessari confirma que les excavacions podrien afectar elements patrimonials que encara no estan prou estudiats.
Per facilitar-te la navegació pel web:
← Torna a l’inici o bé
→ Ves a la pàgina següent: «Conseqüències i riscos» — Hi trobaràs informació sobre les obres, les línies d’evacuació, el sòl, l’aigua, el risc d’incendi i la proximitat als habitatges.
Page updated
Google Sites
Report abuse