Qui sóc

L’any 2011 una persona em va informar de l’existència d’ una escola on es podia aprendre a entapissar cadires. Vaig fer un curs, i així va començar tot.

I així va continuar:

Aprendre tècniques de restauració

Saber que era possible treballar el vidre

Trobar una cadira abandonada

Passejar per les botigues de teles amb els seus teixits de colors i textures meravelloses

Descobrir materials i tècniques

Conèixer mestres artesans, artistes, galeries

I no hi ha final, perquè la tasca de descobrir i investigar no s'acaba mai. Encara hi ha molt per fer i compartir.

Dono les gracies a les persones del meu voltant que m’han aportat idees i coneixements i m’han acompanyat en aquest projecte, senzillament perquè han cregut, com jo, que la imaginació no té límits.