“Seure o no seure”

És un projecte d’obres que parteixen de l’estructura d’una cadira i sempre comporten una transformació plàstica i conceptual.

Es tracta d’aconseguir que la cadira, objecte d’ús quotidià, tot perdent la seva funció original, transcendeixi envers allò que no serveix per a res, però que és imprescindible pel que ens aporta la seva bellesa.

M’interessa l’acció de despullar per, a continuació, vestir de manera que el nou embolcall transformi la identitat de l’objecte.

M’impulsa la necessitat de reciclar per a revitalitzar allò que havia estat deteriorat.

Em motiva la recerca del contrast de textures i la compenetració entre materials de naturaleses distants: fusta, vidre, teixit, guix, metall.

Em fascina la possibilitat de recrear cadires, cadascuna amb personalitat pròpia i irrepetible.

La meva pretensió final és replantejar la individualitat d’allò que originàriament formava part d’un col·lectiu sense diferències entre els elements que l’integraven: Un objecte que obté la seva ànima després d’haver estat alterat, reutilitzat, transformat.

“Sentarse o no sentarse”

Se trata de un proyecto de obras que parten de la estructura de una silla y, en todos los casos, comportan una transformación plástica y conceptual.

Se trata de conseguir que la silla, objeto de uso cotidiano, siempre perdiendo su función original, trascienda hacia algo que no sirve para de nada, pero que es imprescindible por lo que nos aporta su belleza.

Me interesa la acción de desvestir para, a continuación, vestir de manera que el nuevo envoltorio transforme la identidad del objeto.

Me impulsa la necesidad de reciclar para revitalizar aquello que había estado deteriorado.

Me motiva la búsqueda del contraste de texturas y la compenetración entre materiales de naturalezas distantes: madera, metal, vidrio, tela, yeso.

Me fascina la posibilidad de recrear sillas, cada una con personalidad propia e irrepetible.

Mi pretensión final es replantear la individualidad de lo que originalmente formaba parte de un colectivo sin diferencias entre los elementos que la integraban: un objeto que obtendrá su alma después de haber sido alterado, reutilizado, transformado.

“To sit or not to sit”

It’s an art project that has its start on the structure of a chair, always leading to a plastic and conceptual transformation.

The objective is making the chair, an everyday object, lose its original function and trascend towards something useless but essential due to its beauty.

I'm interested in the action of undressing and then dressing so that the new wrapping transforms the object's identity.

What drives me is the need to recycle so as to breathe new life to something that's lost its usefulness.

I'm motivated by the search for a constrast of textures and and the intertwining of materials of a far away nature: wood, glass, fabric, plaster.

I'm fascinated by the possibilty of re-creating chairs, each of them with its own personality and unique.

My ultimate objective is to rethink the individuality of something that was originally part of a collective of equal elements, an object that gets its soul after having been altered, reused, transformed