Mussol banyut

Biometria

L’alçada varia entre 35 i 40 cm d’alt, l’envergadura entre 90 i 100 cm, i el pes entre 260 i 280 g. 

Distribució

Si bé l’espècie mostra una distribució quasi contínua des del litoral fins a 2000 msnm arreu de Catalunya, és força esporàdica a la zona nord-oest. 

Hàbitat

Des d’un punt de vista estructural, l’espècie prefereix unes formacions arbòries que proporcionin seguretat per niar: pi blanc, pi roig (però també roure martinenc o alzina). El banyut pateix força la competència amb gamarús. En planes i cultius de secà, agraeix molt la riquesa al paisatge: marges arbrats, arbres aïllats, murs de pedra seca…  

Alimentació

En la dieta del banyut hi juguen dues característiques interrelacionades: l’estacionalitat de les preses i l’especialització en la captura d’un morfotip determinat. En l’època de cria hi ha un augment de la diversitat de preses (incloent-hi ocells, ratolins, talpons, ratpenats…). A l’hivern hi ha una predominança clara de micromamífers. 

Reproducció

Les parelles nidificants són majoritàriament sedentàries i monògames, i ocupen tot l’any els boscos on crien. No es construeixen el niu sinó que ocupen nius vells de còrvids (garsa o gaig). La temporada de reproducció del banyut comença a primers de febrer i s’allarga fins a maig. La incubació és d'entre 25 i 30 dies. Es podran escoltar els polls des de finals d’abril fins a finals de juliol. Els polls abandonen el niu sense saber volar. Els pares alimentaran al poll a terra durant una setmana abans que marxi volant. Hi ha una taxa de mortalitat en aquest període de fins al 34%. 

Població

Si bé la seva població és força estable, els darrers estudis poblacionals marquen un cert increment de distribució i individus a les comarques del Prepirineu. D’entre les principals amenaces, la més rellevant són els impactes per atropellament.

Identificació

Rarament, emetrà vocalitzacions fora del període de reproducció. El mascle canta un huu repetit cada 2-3 s. La femella sembla que bufi un “espantasogres”. Els polls canten repetidament un pi-hi molt agut per reclamar aliment.

A més, els mussols banyuts també fan un repic d'ales anomenat (en anglès) wingclap. Els wingclaps dels banyuts poden ser simples o dobles. No produeixen el so fent picar les ales com si piquessin de mans. Encara no se sap com produeixen aquests sons. Els mascles aplaudeixen molt més sovint que les femelles, sovint mentre volen des d'un pal de cant per unir-se a la seva parella. Curiosament, els mascles no aparellats udolen, però no aplaudeixen.