Duc
Bubo bubo
Bubo bubo
El més gran dels rapinyaires nocturns. Adult: entre 59 i 73 cm d’alt, i fins a 180 cm d’envergadura. El mascle pesa 1,5-2,8 kg, i la femella 1,8-4,2 kg.
A Catalunya, les densitats més altes de duc es troben al sud (Terres de l’Ebre) i oest (Plana de Lleida), fins als 1600 msnm.
Els indrets idonis per niar per al duc són petits cingles i roquissars. La presència del duc està molt lligada a la disponibilitat d’aliment. L’augment descontrolat de les masses forestals l’afecten negativament de forma significativa, especialment en comarques com el Ripollès, la Cerdanya i la Garrotxa.
El conill és la base de l’alimentació del duc en ecosistemes mediterranis. Però pot suplir un dèficit d’aquesta espècie amb rates o coloms, especialment en indrets més antropitzats.
L’inici del període de zel, la millor època per sentir-lo, és del novembre al febrer. Solen pondre entre 2 i 6 ous. Però rarament sobreviuen més de 2 polls. La incubació es perllonga 34-36 dies. Els polls no realitzen els primers vols fins les 6 setmanes de vida. Molts romanen a prop del niu, en un “període d’aprenentatge”, fins passat l’estiu.
És una espècie molt sedentària, però pot arribar a fer moviments dispersius que puntualment el porten a distàncies considerables. La població a Catalunya s’estima a 600-700 parelles (SIOC).
El cant és un bú-u de llarg abast. Sembla que digui el seu nom.
Ocasionalment, el sentirem fer el "riure del dimoni" (devil's clackles): quan vol foragitar algun intrús, però també uns dies abans de l'època d'aparellament. Sembla que rigui malèficament, fent un uà-uà-uà-uà-uà-uà molt potent i més agut que el bú-u habitual.