Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. 

Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes: prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen. 

Els miriàpodes són un grup d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.

Els miriàpodes comprenen quatre classes de mandibulats terrestres: els quilòpodes (centpeus i afins), els diplòpodes (milpeus i afins), els pauròpodes i els símfils. Tots tenen en comú un cos format per un cap i un llarg tronc amb molts segments. El cos és més o menys llarg i té multitud de parells de potes iguals quant a forma i funció. Els quatre grups també presenten diferències marcades en aspectes com l'alimentació; per exemple, donant-se el cas d'espècies predadores (classe Chilopoda) i altres d'hàbits detritívors (classe Diplopoda). 

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes. Es caracteritzen per tenir sis potes. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la Terra i han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.

Se'n coneixen més d'un milió d'espècies, més que la resta de grups d'animals en conjunt. Hi ha descrites, aproximadament, 387.000 espècies de coleòpters, 160.000 de dípters, 157.000 de lepidòpters, 153.000 d'himenòpters, 104.000 d'hemípters, 24.000 d'ortòpters i 6.000 d'odonats.

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies. Aquest ordre té més espècies que qualsevol altre en tot el regne animal; un 30 % de les espècies animals són coleòpters.

Les ales anteriors dels coleòpters es transformen en uns escuts durs, anomenats èlitres, que formen una cuirassa que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon parell d'ales i l'abdomen. 

Els dermàpters són un ordre d'insectes de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs en forma de pinça al cap de l'abdomen.

Els dípters són un ordre d'insectes i, com el seu nom indica, posseeixen un sol parell d'ales que corresponen a les ales anteriors, mentre que les ales posteriors estan reduïdes i formen els halteris (senzills òrgans posicionals que indiquen a l'animal la seva posició espacial).

La mosca és un típic dípter i és un dels animals amb major distribució; també s'inclouen dins aquest ordre els mosquits i els tàvecs. 

Els hemípters són un gran ordre d'insectes distribuït per tot el món. L'ordre inclou insectes tan coneguts com les xinxes, els pugons o les cigales.

El seu nom (hemípters) al·ludeix al fet que una part de l'ordre té les ales anteriors dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa. 

Els hemípters tenen unes peces bucals modificades formant una estructura en forma de bec denominada rostre, adaptada per perforar i succionar líquids de plantes (com saba) i animals (per exemple, sang). 

Els lepidòpters (Lepidoptera) són un ordre d'insectes que inclou les papallones diürnes (o ropalòcers) i les papallones nocturnes. 

L'insecte adult té un aspecte molt típic amb dos grans parelles d'ales obertes, recobertes d'escates amples igual que el cos i els apèndixs. Els ulls són grans i les peces bucals formen un tub xuclador.

Els mantodeus són un ordre d'insectes en el que algunes espècies es coneixen amb el nom vulgar de pregadeus o plegamans.

La seva característica més distintiva és l'estructura de les seves potes anteriors, notablement modificades per a la captura de preses. Viuen entre la vegetació, en la qual es camuflen perfectament 

Els mecòpters són un ordre d'insectes amb el cos tubuliforme i el cap summament allargat formant una mena de bec i quatre ales membranoses. Els òrgans reproductors d'alguns mascles recorden el postabdomen dels escorpins, per la qual cosa també són coneguts amb la denominació de mosques escorpí. Malgrat això, els mecòpters són totalment inofensius. 

Els odonats són un ordre d'insectes voladors coneguts popularment com a libèl·lules, espiadimonis o cavallets. Tenen dos grups principals: els anisòpters (es caracteritzen per les desigualtats dels dos parells d'ales transparents) i els zigòpters (les ales anteriors i posteriors són molt similars).

Tenen quatre ales grosses, membranoses, transparents. Tenen el cap eixamplat, amb ulls molt grossos i sortints, que són uns dels més perfectes d'entre els dels insectes. Tenen les antenes curtes, aparell bucal mastegador i abdomen molt allargat i estret.

Els ortòpters són un ordre d'insectes, amb aparell bucal mastegador i les potes posteriors molt desenvolupades i aptes per al salt. El nom de l'ordre fa referència a les seves ales rectes.

Pertanyen a aquest ordre els saltamartins, grills i llagostes.

Són un ordre d'insectes coneguts vulgarment com a insectes bastó i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal. Es distribueixen per la major part del món, però la majoria són tropicals.

Són un grup especialitzat en el camuflatge, amb colors, formes i comportaments extraordinaris que els confonen amb la vegetació sobre la qual habiten i de la qual s'alimenten.