La col·lecció
Aquí us mostrem algunes de les moltes fotografies rebudes des que es va posar en marxa el projecte
i que ja formen part de la col·lecció virtual, classificades amb el nom científic o per gènere o família.
A poc a poc la col·lecció anirà creixent gràcies a les vostres aportacions i així podrem conèixer els insectes i altres artròpodes presents en el nostre Parc.
Aràcnids (aranyes, escorpins, opilions, pseudoescorpins, àcars)
Araneae (aranyes)
Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes: prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen.
Araneus diadematus
@Eugeni Àlvarez
Argiope bruennichi
@Gregoria Expósito
Lycosa tarantula
@Eduard Villar
Carrhotus xanthogramma
@Eugeni Àlvarez
Philodromus margaritatu Neoscona adianta
@Eurgeni Àlvarez @Eurgeni Àlvarez
Opilions
Els opilions són un ordre d'artròpodes, de la classe dels aràcnids.
Tenen dos ulls i el segon parell d'extremitats dels quatre que tenen (comptant des del davant al darrere) són més llargs que els altres. El prosoma i l'opistosoma estan units formant un cos únic a diferència de les aranyes.
Phalangium opilio
@Eugeni Àlvarez
Miriàpodes (centpeus, milpeus)
Els miriàpodes són un grup d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.
Els miriàpodes comprenen quatre classes de mandibulats terrestres: els quilòpodes (centpeus i afins), els diplòpodes (milpeus i afins), els pauròpodes i els símfils. Tots tenen en comú un cos format per un cap i un llarg tronc amb molts segments. El cos és més o menys llarg i té multitud de parells de potes iguals quant a forma i funció. Els quatre grups també presenten diferències marcades en aspectes com l'alimentació; per exemple, donant-se el cas d'espècies predadores (classe Chilopoda) i altres d'hàbits detritívors (classe Diplopoda).
Lhitobius forficatus
@Eugeni Àlvarez
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes. Es caracteritzen per tenir sis potes. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la Terra i han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.
Se'n coneixen més d'un milió d'espècies, més que la resta de grups d'animals en conjunt. Hi ha descrites, aproximadament, 387.000 espècies de coleòpters, 160.000 de dípters, 157.000 de lepidòpters, 153.000 d'himenòpters, 104.000 d'hemípters, 24.000 d'ortòpters i 6.000 d'odonats.
Coleòpters (escarabats)
Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies. Aquest ordre té més espècies que qualsevol altre en tot el regne animal; un 30 % de les espècies animals són coleòpters.
Les ales anteriors dels coleòpters es transformen en uns escuts durs, anomenats èlitres, que formen una cuirassa que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon parell d'ales i l'abdomen.
Crioceris duodecimpunctata
@Eduard Villar
Dorcus parallelipipedus
@Eugeni Àlvarez
Omophlus lepturoides
@Eugeni Àlvarez
Crioceris duodecimpunctata
@Eugeni Àlvarez
Lampyris noctiluca (Cuca de llum europea) Stenopterus rufus Dicladispa testacea Coroebus rubi
@Eurgeni Àlvarez @Eurgeni Àlvarez @Eurgeni Àlvarez @Eurgeni Àlvarez
Lucanus cervus
@Mª Teresa Cervera
Forficula sp.
@Eugeni Àlvarez
Dípters (mosques i mosquits)
Els dípters són un ordre d'insectes i, com el seu nom indica, posseeixen un sol parell d'ales que corresponen a les ales anteriors, mentre que les ales posteriors estan reduïdes i formen els halteris (senzills òrgans posicionals que indiquen a l'animal la seva posició espacial).
La mosca és un típic dípter i és un dels animals amb major distribució; també s'inclouen dins aquest ordre els mosquits i els tàvecs.
família Tabanidae
@Jordi Casanova
Trigonospila trasvittata
@Eugeni Àlvarez
Hemipenthes velutina
@Eugeni Àlvarez
Helophilus pendulus
@ Eugeni Àlvarez
Chrysotoxum intermedium Stomorhina lunata Volucella zonaria Laphria marginata
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Hemiphentes morio Coremacera marginata Kirbya moerens Xanthogramma pedissequum
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Hemípters (xinxes)
Els hemípters són un gran ordre d'insectes distribuït per tot el món. L'ordre inclou insectes tan coneguts com les xinxes, els pugons o les cigales.
El seu nom (hemípters) al·ludeix al fet que una part de l'ordre té les ales anteriors dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa.
Els hemípters tenen unes peces bucals modificades formant una estructura en forma de bec denominada rostre, adaptada per perforar i succionar líquids de plantes (com saba) i animals (per exemple, sang).
Spilostethus pandurus
@Eduard Villar
Odontotarsus sp
@Eugeni Àlvarez
Eurydema oleracea
@Eugeni Àlvarez
Graphosoma italicum
@Eugeni Àlvarez
Camptopus lateralis Rhynocoris cuspidatus Nezara viridula Raglius sp.
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Himenòpters (abelles, borinots, vespes i formigues)
Els himenòpters formen un dels majors ordres d'insectes que comprèn alguns dels més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes.
Els himenòpters tenen dos parells d'ales membranoses (en les formigues només presenten ales les castes reproductores: reines i mascles. Les ales posteriors són més petites.
Les peces bucals són de tipus mastegador o llepador; en els grups més avançats, especialment a les abelles, el llavi i la maxil·la formen una mena de llengua amb la qual poden absorbir líquids.
Bombus muscorum
@Jordi Casanova
Bombylius minor
@Eugeni Àlvarez
Melecta luctuosa
@Eugeni Àlvarez
Megachile centuncularis
@Angelina Capdaigua
Bombylius canescens Bombus muscorum Halictus scabiosae Xylocopa violacea
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Apis melifare
@Gonzalo Jara
Lepidòpters (papallones)
Els lepidòpters (Lepidoptera) són un ordre d'insectes que inclou les papallones diürnes (o ropalòcers) i les papallones nocturnes.
L'insecte adult té un aspecte molt típic amb dos grans parelles d'ales obertes, recobertes d'escates amples igual que el cos i els apèndixs. Els ulls són grans i les peces bucals formen un tub xuclador.
Charoxes jasius
@Pedro Cruz
Lycaena phlaeas
@Eduard Villar
Pararge aegeria
@Eugeni Àlvarez
Família Nymphalidae
@Jordi Casanova
Gonepteryx cleopatra
@Pedro Cruz
Argynnis paphia
@Pedro Cruz
Iphiclides feisthomeli
@Pedro Cruz
Vanesa Cardui
@Pedro Cruz
Pyronia bathseba
@Jordi Casanova
Melanargia lachesis
@Jordi Casanova
Pyronia bathseba
@Jordi Casanova
Vanessa cardui
@Eugeni Àlvarez
Euchloe crameri
@Eugeni Àlvarez
Papilio machaon
@Eugeni Àlvarez
Brintesia circe Artimelia latreillei Hipparchia fagi
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Polyommatus icarus Favonius quercus Libythea celtis
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Uresiphita gilvata Psilogaster loti Hyles euphorbiae Charaxes jasius
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Mantodeus (mantis o pregadeus)
Els mantodeus són un ordre d'insectes en el que algunes espècies es coneixen amb el nom vulgar de pregadeus o plegamans.
La seva característica més distintiva és l'estructura de les seves potes anteriors, notablement modificades per a la captura de preses. Viuen entre la vegetació, en la qual es camuflen perfectament
Mantis religiosa
@Maki Concurs PSL
Empusa pennata
@Eugeni Àlvarez
Mecòpters (mosques escorpí)
Els mecòpters són un ordre d'insectes amb el cos tubuliforme i el cap summament allargat formant una mena de bec i quatre ales membranoses. Els òrgans reproductors d'alguns mascles recorden el postabdomen dels escorpins, per la qual cosa també són coneguts amb la denominació de mosques escorpí. Malgrat això, els mecòpters són totalment inofensius.
Panorpa meridionalis
@Eugeni Àlvarez
Odonats (libèl·lules)
Els odonats són un ordre d'insectes voladors coneguts popularment com a libèl·lules, espiadimonis o cavallets. Tenen dos grups principals: els anisòpters (es caracteritzen per les desigualtats dels dos parells d'ales transparents) i els zigòpters (les ales anteriors i posteriors són molt similars).
Tenen quatre ales grosses, membranoses, transparents. Tenen el cap eixamplat, amb ulls molt grossos i sortints, que són uns dels més perfectes d'entre els dels insectes. Tenen les antenes curtes, aparell bucal mastegador i abdomen molt allargat i estret.
Sympetrum fonscolombii
@Jordi Casanova
Sympetrum fonscolombii
@Eugeni Àlvarez
Orthetrum cancellatum
@Eugeni Àlvarez
Orthetrum coerulescens
@Jordi Casanova
Aeshna cyanea
@Eugeni Àlvarez
Ortòpters (saltamartins, grills i llagostes)
Els ortòpters són un ordre d'insectes, amb aparell bucal mastegador i les potes posteriors molt desenvolupades i aptes per al salt. El nom de l'ordre fa referència a les seves ales rectes.
Pertanyen a aquest ordre els saltamartins, grills i llagostes.
Chorthippurs jacobsi
@Jordi Casanova
Phaneroptera nana
@Eugeni Àlvarez
Anacridium aegyptium
@Eugeni Àlvarez
Thyreonotus corsicus
@Eugeni Àlvarez
Uromenus rugosicollis Oecanthus pellucens Oedipoda caerulescens Yersinella raymondi
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Pezotettix giornae Aiolopus strepens Philaenus spumarius Tettigonia viridissima
@Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez @Eugeni Àlvarez
Phasmida (insectes pal)
Són un ordre d'insectes coneguts vulgarment com a insectes bastó i insectes fulla a causa del seu aspecte corporal. Es distribueixen per la major part del món, però la majoria són tropicals.
Són un grup especialitzat en el camuflatge, amb colors, formes i comportaments extraordinaris que els confonen amb la vegetació sobre la qual habiten i de la qual s'alimenten.
Bacillus rossius
@Eugeni Àlvarez
Contacta amb nosaltres a p.slitoral.cdp@diba.cat
per obtenir més informació sobre el projecte.
