L'OFICI DE PICAPEDRER AL PINELL DE BRAI
Des de sempre, l’artesania i els oficis tradicionals han format part essencial de la vida als nostres pobles. Entre els artesans que han deixat una empremta inesborrable al Pinell de Brai, destaca la figura de Francisco Serres Llop, conegut popularment com en Cisco de Cal Llop, mestre picapedrer.
Nascut al Pinell l’any 1895, fill d’Antonio Serres i Raimunda Llop, fou el gran de dos germans. Va anar pocs anys a escola, els justos per aprendre a llegir i escriure, però des de molt jove va mostrar una habilitat natural amb la pedra. Autodidacte i apassionat, ja de petit esculpia cares a les roques de la seva pròpia casa i decorà el balcó amb motius de pedra treballada.
Amb unes mans hàbils no només per a la pedra, també feia sandàlies a partir de cartutxeres militars i fins i tot retrats. Un veritable artesà polifacètic.
Després de quedar-se vidu, marxà a Narbona (França), on es casà amb Elisa Beltran, jove francesa de pares espanyols. Allà va néixer la seva primera filla, la Raimunda, i hi visqué dos o tres anys treballant de picapedrer. Més tard, tornà a Catalunya i visqué a Cardedeu i altres pobles, on nasqueren la Cinta i l’Antònia, abans d'establir-se definitivament al Pinell just abans de la Guerra Civil.
Durant el conflicte, residiren temporalment a la caseta de Planes de Móra, on va néixer el seu quart fill, que malauradament va morir als quatre mesos. També van viure una etapa a Miravet.
Durant la postguerra, en Cisco va treballar a pobles del Baix Aragó i el Matarranya (Castellseràs, Vall-de-roures...), fent pedres de molí (èdres) i obres com les creus dels caiguts. Cada dia agafava l’autobús de la Hispano Fuentes Segures per anar-hi a treballar.
Al Pinell, el seu ofici es va fer oficial durant la construcció de la cooperativa agrícola, on participà en l’elaboració de detalls a les arcades projectades per l’arquitecte Cèsar Martinell, així com les arcades de les portes i les pedres del molí d’oli.
L’any 1945, un cop acabades les cases de les Regions Devastades (actual Avinguda Catalunya), s’hi instal·là amb la seva família, i hi va néixer el seu fill petit, Francisco. Amb la cooperativa tancada i el poble sense lloc on moldre olives, en Cisco va construir un molí d’oli casolà que van fer funcionar les seves filles i amigues, fins que van adquirir un ruquet. Aquest molí va donar servei a gairebé tot el poble.
A més del treball al sindicat, deixà obra a diversos punts del municipi:
A l’església de Sant Llorenç: la pica baptismal, les piques d’aigua beneïda, la rameta del patró i la reconstrucció de les escales i l’arcada malmeses per la guerra.
A la plaça de l’Església: va aixecar la creu als caiguts de la Guerra Civil.
També fou autor del pilonet de Santa Magdalena i del marge de la Rebassa, testimonis de la seva dedicació a l’entorn.
L’any 1952 va emmalaltir i va haver de deixar de treballar. El 1960 es traslladà amb la família a Gandesa, on va morir l’1 d’abril de 1962. Fou enterrat al cementiri d’aquesta població.