L'USAP a la cassola petita

Entre els molts estadis mítics que al llarg del seu historial europeu, ha visitat l'USAP, n'hi ha un que sens dubte, potser pel fet d'haver-hi aconseguit una de les victòries més recordades a la Heineken Cup, o potser perquè ja fa anys que només forma part del record, converteix els dos partits allà disputats, en històrics. Estem parlant sense cap mena de dubte de Stradey Park, l'emblemàtic terreny de joc de Llanelli R.F.C. i posteriorment amb la reorganització del 2003 al rugbi gal·lès, dels Scarlets, fins al seu tancament a finals de l'any 2008.

La primera visita de l'USAP a Stradey Park, va produir-se el 5 d'octubre de 2001, durant la fase de grups, i el triomf va ser pels gal·lesos per 20 - 6, en partit corresponent a la segona jornada i que després d'aquest partit, va deixar als dos clubs empatats a dos punts, però amb l'average provisional, favorable als gal·lesos.

La segona i última visita de l'USAP a la petita cassola, va ser el dimecres 16 d'abril de 2003, en el partit corresponent als quarts de final de la Heineken Cup, i on l'USAP va aconseguir un dels triomfs de més prestigi en la seva història ala màxima competició continental de clubs.

Llanelli R.F.C. disputava el partit a casa i davant de 10.800 espectadors que van omplir Stradey Park, era el favorit per classificar-se per a les semifinals, i l'USAP amb el factor camp en contra, va aconseguir donar la sorpresa en imposar-se per 19 - 26, en un gran partit dels jugadors entrenats per Olivier Saïsset.

Els gal·lesos van jugar setanta-dos minuts per la targeta vermella que va veure Dafydd Jones i que va provocar un gran silenci entre el públic assistent quan l'àrbitre li va mostrar.

Al descans els catalans guanyaven d'un punt, 13 - 14 i a la segona part van mantenir l'avantatge fins al 19 - 26 final.

L'australià Manny Edmonds va ser anomenat millor jugador del partit i l'USAP amb aquella històrica victòria va seguir al seu camí cap a la final de Lansdowne Road.

Construit l'any 1879, Stradey Park era un dels estadis mítics del rugbi gal·lès i va ser el terreny de joc de Llanelli R.F.C. des de l'any de la seva construcció fins al seu tancament a finals de 2008, i des de l'any 2003 amb la reorganització en províncies del rugbi gal·lès, dels Scarlets.

Com a anècdota, cal destacar que a dalt de tot dels pals hi havia dues petites cassoles que feien reflex al passat econòmic de la ciutat. De fet, a Llanelli R.F.C. se'l coneix com a Bois sospan i la seva afició canta la cançó folklòrica Sosban Fach.

Amb la construcció del modern Parc y Scarlets, els dos clubs van traslladar-s'hi i el mític Stradey Park va viure en solitud els seus últims dies abans de ser enderrocat l'any 2010.

Per aquest emblemàtic camp, al llarg de la seva història a part de partits mítics de Lliga, Copa de Gal·les, partits de competició europea, els aficionats van poder veure a Llanelli R.F.C. enfrontar-se a seleccions mítiques com Nova Zelanda, Austràlia o Sud Àfrica, en els respectius tours que feien aquestes per l'hemisferi nord.

I pel record les victòries sobre els Maori All Blacks (1888, 1926 i 1982), Nova Zelanda (1972) i Austràlia (1908, 1967, 1984 i 1992).

Un estadi malauradament desaparegut, en el seu lloc hi van construir un hotel, i on l'USAP va tenir el privilegi de jugar-hi dos partits i aconseguir en el segon d'ells, una victòria històrica.