HABITATGE SOCIAL

POLÍTIQUES D'HABITATGE SOCIAL A PALAFRUGELL

Salvem la Platja de Pals fa tard protestant per les grues i les noves construccions per a segones residències damunt les seves dunes... Igual com farem nosaltres si no modifiquem immediatament el POUM de Palafrugell per desclassificar sòls per a noves urbanitzacions al llarg de la costa. Cal acabar amb aquest negoci estèril, destructiu dilapidador d’ energia i recursos naturals. Cal centrar nos en el millor dels casos, en la conservació del patrimoni edificat i alhora iniciar polítiques d’ habitatge que compensin la pujada de preus per la forta demanda que es donarà cap a l’ interior com a conseqüència de l’ esgotament de sòl a la costa. L’ Empordà és un objectiu preuat i si la qualitat urbana de Palafrugell i el seu entorn natural és bona, també ho serà la seva demanda.

Per altra banda, si a la Platja de Pals construeixen habitatges de segona residencia com si no passés res i perquè és simplement un negoci, el que ens ha d' interessar és el que es diu a la següent notícia i que enllaça amb el nostre programa i objectius per aconseguir més habitatge social:

"Sánchez anuncia que la Sareb cedirà dimarts 50.000 pisos per a lloguer social
Tot i que l'Estat tenia el banc dolent al seu deute des del 2021, fins ara els habitatges continuaven exclosos del parc públic."

Ha hagut de passat una dècada des del rescat bancari i la creació del banc dolent perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern hagi decidit incorporar els habitatges de la Sareb al parc públic. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge en un acte de partit a València que dimarts que ve el consell de ministres aprovarà que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegeixin al parc públic de lloguer. 21.000 pisos es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes; es passaran 14.000 pisos més actualment ja ocupats per famílies al règim de lloguer social i se'n construiran 15.000 en sòl propietat de la Sareb.

L'executiu donarà la lletra petita dimarts que ve, però el titular avançat per Sánchez apunta que tres quartes parts dels habitatges que té avui en propietat la Sareb (uns 45.000 en total) passaran a lloguer social assequible, a més dels que es construiran pròximament. Catalunya, amb gairebé 13.000 pisos –més de 1.000 a Barcelona–, és el lloc on més presència té la Sareb i, per tant, seria lògic que també fos la comunitat més beneficiada per una mesura que, de fet, fa molt de temps que reclama la Generalitat igual que altres governs autonòmics. Ara bé, si els habitatges (i crèdits) inicials que va assumir el banc dolent eren tòxics, amb el temps els millors productes ja han sortit i cal saber quin és l'estat i la ubicació concreta dels que queden (no fa gaire que al Congrés, les esquerres reclamaven una auditoria de la Sareb, que va ser rebutjada pel PSOE, PP, Vox, Cs i el PDECat).

Que no es podrien recuperar les pèrdues d'aquella operació impulsada pel llavors titular d'Economia del PP, Luis de Guindos, estava clar des de bon començament, tot i que el ministre assegurés que "no costaria un sol euro públic". El 2012 l'Estat va aportar 2.160 milions d'euros (45%) i la gran banca 2.640 milions més (55%) per constituir la Sareb, una societat amb una funció molt clara: absorbir els productes tòxics que exposaven els bancs a la fallida durant la gran crisi immobiliària. Operacions avalades totes elles pel mateix Estat, fet pel qual la Unió Europea va obligar-lo el 2021 a incloure-les com a deute públic: ni més ni menys que 35.000 milions d'euros.

La Sareb, a més, ha anat generant pèrdues–més de 5.000 milions d'euros– i finalment va ser l'Estat qui va assumir-ne el control del 100%. Arribats a aquest punt –i també abans– les exigències perquè els habitatges passessin a engreixar el parc públic es van multiplicar, evidentment per part de les associacions que lluiten per la defensa del dret a l'habitatge –la Sareb, com la resta de bancs, també recorria als desnonaments–, però també per part dels partits d'esquerres. Entre ells, Podem, tal com ha recordat pocs minuts després de l'anunci del seu soci de govern la secretària general dels liles, Ione Belarra.

Espero que de la lectura d' aquests articles, els més crítics en traieu conseqüències de cap on cal anar i perquè hem plantejat el nostre programa per a una política local d' habitatge mirant cap a les finques que estan en mans de la SAREB

Però encara falta fer un pas més...

On estan situats aquests pisos, qui i els ha d' habitar i com s' articulen amb la resta de la ciutat i les persones que hi viuen?. Aquest serà el debat polític més interessant perquè hi ha una escampada d' habitatges marginals i d' habitatges centrats. Es per això que el més important serà que l' Ajuntament disposi de la propietat d' aquests immobles per realitzar una política distributiva equilibrada i socialment efectiva, sense crear noves zones marginals, i completant els buits urbans amb ciutadania i associacions ben estructurades.

Per poder fer una política d’ habitatge àgil cal tenir a disposició una partida de diners als pressupostos del 2024 suficient per fer hi front i aquesta haurà de ser una de les primeres decisions del nou equip de govern perquè l’estructura bàsica dels pressupostos de 2024 es decideix al juliol 2023, és a dir: demà mateix!.

Josep Ferrés Marcó - Palafrugell en Comú Podem - 17 d'abril  de 2023

Font d’ informació: Diari Ara 17/04/2023