EL CENTRE

OBLIT I MEMÒRIA

Aquests dies de confinament ens han servit per recordar la importància de l' espai. De l' espai que sentim proper, dins de casa i també dels espais més públics: comerços, teatres, biblioteques, carrers i places on des de fa més de cent cinquanta anys i en generacions successives hem anat oblidant el sentit original de les seves configuracions, el seu funcionament i fins i tot, de la seva existència.

Aquest és el cas del Fraternal i del Mercantil, al centre de Palafrugell, presidint la Plaça.

L' edifici del Fraternal va ser construït durant la segona meitat del segle XIX quan encara no existien les vacunes però des de feia més de cent anys s' havia iniciat una corrent "higienista" i transformadora de les ciutats d' Europa que ens porta a dissociar "la vila" de la resta de ciutat a Palafrugell igual com El Raval i la Ribera queden separats de l' " Eixample" a Barcelona.

La paraula "Eixample" ens fa recordar cóm devia ser, per oposició, la ciutat "estreta" que quedava superada i oblidada per totes les persones que passarien habitar edificis amples, de sostres alts, ben il·luminats i ventilats en carrers amples i ben servits.

Així, l' edifici d' "El Fraternal" i " El Mercantil " es construeixen, de nova planta amb doble alçada de sostres i obertures a la planta baixa. Les obertures altes eren únicament ventiladores. Tenien unes persianes de llibret de protecció pel sol de tarda i amb aquest senzill mecanisme, quedava garantida la frescor i bona ventilacio de l' espai interior. Quan les persianes de llibret i les finestres van envellir, es van anular les primeres i substituir les segones per uns vidres fixes glaçats. Més tard, com que a dins feia molta calor, hi van posar uns ventiladors penjats del sostre que remenaven l' aire viciat interior barrejat amb els miasmes dels associats que, finalment, van decidir pintar el sostre de color fosc per abaixar la sensació d' alçada fins ajustar lo al nivell de la seva petitesa.

Ara que tots ens creiem rics i ja no recordem per què va ser composat així aquest edifici s' ha decidit instal·lar aire condicionat per conductes penjats del sostre enfosquit i una nova il·luminació que penja per sota la llinda de les portes com les mamelles d' una vaca enmig de les potes . Els conductes d' aire remenaran amb més força que els antics ventiladors l' aire viciat de l' interior, però per que els virus i el fum de les fregidines no es barregin, han disposat un modern filtre extractor a la coberta ben visible des de la Plaça.

Però el Fraternal és un edifici viu on s' hi fa vida i encara que no estiguem d' acord amb les seves transformacions durant el temps, sempre ens consola pensar que son reversibles i potser algun dia,amb més encert, es recuperi la memòria del seu bon funcionament.

Podríem acabar aquí aquest escrit, però ens queda com a corol·lari de l' oblit l' edifici d' "El Mercantil" que esta just al costat del Fraternal, per qui no ho sàpiga.

Aquí la situació és encara pitjor. Tothom ha oblidat la seva presència, la seva existència. Com podem oblidar un edifici tant important i que ara ens podria ser tant útil si l' obríssim al carrer i el poséssim al servei del Teatre?. Que el seu estat interior és ruïnós? Ens és ben igual. El més important és l' espai. L' estat del terra i de les parets només ens parla de com som nosaltres, de fins on pot arribar la nostra deixadesa, el nostre oblit, la nostra ignorància. Potser, per vergonya, el deixarem tancat, brut i oblidat per sempre. Tenir-lo tancat expressa encara un grau més elevat de deixadesa que fa pudor de resclosit i corrupte.

Només volem recordar, que la recuperació de la seva presència és el més senzill que es pot fer per posar en funcionament en l' estat de "nova agitació" el Teatre Municipal ara que, segons ens han assegurat, el nou ascensor del Fraternal ens pot portar fins a dalt de tot.

Josep Ferrés i Marcó -  Associació d' Arquitectes