OralGrab seeks to document, analyze, typify, and interpret five specific language teaching-learning practices with oral recordings, which are gradually gaining in popularity while replacing paper, due to the widespread use of phones and social media:
Viewing videos as input;
Recording videos of students;
Recording videos of teachers;
Recording learner-produced audios (podcasts, voice notes), and
Posting videos on social networks with huge language learning potential.
To this end, we will compile five representative corpora with several fitting examples of each of recording modalities, in educational institutions (1-4) or found in social media (5). Each corpus will include: 1) a file with basic data, 2) the complete recording, 3) contextual data (level, subject, tasks, objectives, sequence, rubrics), 4) interviews with teachers and/or students/internet users with their opinions, and 5) complementary materials (scripts, storyboard, comments).
We will analyze these corpora with educational ethnographic and linguistic techniques such as Content Analysis, Short Stories Approach and Discourse Analysis, from a sociocultural educational perspective, within the epistemological, emic, and ecological framework of The New Literacy Studies.
In corpus 1, we will analyze how students comprehend the underlying ideology of videos, to develop resources and recommendations that will face misinformation, develop cautious and autonomous attitudes, and train more critical citizens.
In corpus 2, we will analyze two aspects of student recordings that might generate learning: the functions of writing (epistemic, organizational, communicative) before, during and after recording, and the didactic features of instructions and scaffolding strategies that promote learner agency, an indicator of learners task engagement and learning.
In corpus 3, in leisure contexts, we will identify innovative videographic practices that generate language learning among users so as to explore their potential implementation and translation into classroom settings. We seek to connect schooling and extracurricular activity to increase student motivation and bridge curriculum and learners real-life contexts.
For corpus 4 and 5, we will document, describe, and interpret these two recent educational practices of teachers video-recording and students audio-recording, to typify them, identifying their main didactic features, strengths and limitations as educational practices.
The integration of the five analyses will contribute to better understanding the gradual multimodal digitization of education, explaining the decreasing preference for paper-based practices among all educational actors, relocating the role of writing while highlighting its relevance in multimodal education, with the goal of offering good practice models to scale the analyzed recordings in other educational levels.
OralGrab aspires to publish 15 research articles in indexed journals, several teacher training resources and recommendations in this field. Finally, OralGrab is also committed with Open Science principles and will publish the research data openly, share them with the research community at large, invite teachers and educational centers to collaborate in the analysis of practices, and develop resources (websites, repositories, guidelines) that respond to the needs of educational actors while including their perspective.
OralGrab busca documentar, analitzar, tipificar i interpretar cinc pràctiques d'ensenyament-aprenentatge de llengües amb enregistraments orals, la popularitat dels quals augmenta alhora que van substituint el paper, a causa de la disseminació de mòbils i xarxes socials:
Visualització de vídeos com a input;
Enregistrament de vídeos d'alumnat;
Enregistrament de vídeos del professorat,
Rnregistrament d'àudios d'alumnat (podcast, notes de veu), i
Publicació de vídeos d'internautes en xarxes socials amb gran potencial d'aprenentatge verbal.
Per això, recopilarem cinc corpus representatius de diverses desenes de bones pràctiques de cadascun d'aquests tipus d'enregistrament, a centres educatius (1-4) o xarxes socials (5). Cada corpus inclourà: 1) fitxa amb dades bàsiques, 2) enregistrament complet, 3) dades contextuals (nivell, matèria, tasques, objectius, seqüència realitzada, rúbriques), 4) entrevistes a docent i/o alumnat/internauta amb els seus valoracions, i 5) material complementari (guions, storyboard, comentaris). Analitzarem aquests corpus amb tècniques lingüístiques d'etnografia educativa d'Anàlisi del Contingut, Short Stories Approach i/o Anàlisi del Discurs, des d'una perspectiva educativa sociocultural, en el marc epistemològic, èmic i ecològic dels New Literacy Studies.
Al corpus 1, analitzarem com l'alumnat comprèn la ideologia subjacent al vídeo, per elaborar recursos i recomanacions que combatin la desinformació, fomentin actituds més suspicaços i autònomes i formin ciutadans més crítics.
Al corpus 2, analitzarem dos aspectes de l'enregistrament discent per generar aprenentatge: les funcions de l'escriptura (epistèmica, organitzativa, comunicativa) abans, durant i després de l'enregistrament, i els trets didàctics de les consignes i les bastides que fomenten l'agència de l'aprenent, que és un indicador d'apropiació discent de la tasca i de l'aprenentatge.
Al corpus 3, en contextos de lleure, identificarem pràctiques videogràfiques innovadores que generin aprenentatge lingüístic entre els seus usuaris per explorar el potencial de transferència i aplicació a l'aula. Pretenem connectar l'activitat escolar i extraescolar per incrementar la motivació de l'alumnat i vincular el currículum amb el seu entorn.
Als corpus 4 i 5, documentarem, descriurem i interpretarem aquestes dues pràctiques educatives recents d'enregistrament de vídeos docents i d'enregistrament d'àudios discents, amb el propòsit de tipificar-les, identificar-ne els trets didàctics i fortaleses i debilitats com a pràctica educativa.
La integració d'aquestes cinc anàlisis contribuirà a conèixer millor la gradual digitalització multimodal de l'educació, a incrementar-ne la ús entre els més docents més desafectes, així com a reubicar el rol de l'escriptura i assenyalar-ne la rellevància per a l'ensenyament multimodal, amb l'objectiu final d'oferir models de bones pràctiques per tal d'escalar l'enregistrament a altres nivells educatius.
OralGrab aspira a publicar 15 articles de recerca en revistes indexades, a més de diversos recursos de formació docent i revaloració de aquest àmbit. OralGrab aposta per la Ciència Oberta i publicarà les dades de recerca en obert, les compartirà amb tota la comunitat investigadora interessada, convidarà els docents i els centres a col·laborar en la seva anàlisi i elaborarà eines (webs, repositoris, orientacions) que atenguin les necessitats i incloguin la perspectiva dels agents educatius.
OralGrab busca documentar, analizar, tipificar e interpretar cinco prácticas de enseñanza-aprendizaje de lenguas con grabaciones orales, cuya popularidad aumenta al tiempo que van sustituyendo al papel, debido a la diseminación de móviles y redes sociales:
Visualización de vídeos como input;
Grabación de vídeos de alumnado;
Grabación de vídeos de profesorado,
Grabación de audios de alumnado (podcast, notas de voz), y
Publicación de vídeos de internautas en redes sociales con gran potencial de aprendizaje verbal.
Para ello, recopilaremos cinco corpus representativos de varias decenas de buenas prácticas de cada uno de estos tipos de grabación, en centros educativos (1-4) o redes sociales (5). Cada corpus incluirá: 1) ficha con datos básicos, 2) grabación completa, 3) datos contextuales (nivel, materia, tareas, objetivos, secuencia realizada, rúbricas), 4) entrevistas a docente y/o alumnado/internauta con sus valoraciones, y 5) material complementario (guiones, storyboard, comentarios). Analizaremos estos corpus con técnicas lingüísticas de etnografía educativa de Análisis del Contenido, Short Stories Approach y/o Análisis del Discurso, desde una perspectiva educativa sociocultural, en el marco epistemológico, émico y ecológico de los New Literacy Studies.
En el corpus 1, analizaremos cómo el alumnado comprende la ideología subyacente en el vídeo, para elaborar recursos y recomendaciones que combatan la desinformación, fomenten actitudes más suspicaces y autónomas y formen ciudadanos más críticos.
En el corpus 2, analizaremos dos aspectos de la grabación discente para generar aprendizaje: las funciones de la escritura (epistémica, organizativa, comunicativa) antes, durante y tras la grabación, y los rasgos didácticos de las consignas y los andamiajes que fomentan la agencia del aprendiz, que es un indicador de apropiación discente de la tarea y del aprendizaje.
En el corpus 3, en contextos de ocio, identificaremos prácticas videográficas innovadoras que generen aprendizaje lingüístico entre sus usuarios para explorar su potencial de transferencia y aplicación al aula. Pretendemos conectar la actividad escolar y extraescolar para incrementar la motivación del alumnado y vincular el currículum con su entorno.
En los corpus 4 y 5, documentaremos, describiremos e interpretaremos estas dos prácticas educativas recientes de grabación de vídeos docentes y de grabación de audios discentes, con el propósito de tipificarlas, identificar sus rasgos didácticos y fortalezas y debilidades como práctica educativa.
La integración de estos cinco análisis contribuirá a conocer mejor la paulatina digitalización multimodal de la educación, a incrementar su uso entre los más docentes más desafectos, así como a reubicar el rol de la escritura y señalar su relevancia para la enseñanza multimodal, con el objetivo final de ofrecer modelos de buenas prácticas para escalar la grabación a otros niveles educativos.
OralGrab aspira a publicar 15 artículos de investigación en revistas indexadas, además de varios recursos de formación docente y revalorización de este ámbito. OralGrab apuesta por la Ciencia Abierta y publicará los datos de investigación en abierto, los compartirá con toda la comunidad investigadora interesada, invitará a los docentes y a los centros a colaborar en su análisis y elaborará herramientas (webs, repositorios, orientaciones) que atiendan a las necesidades e incluyan la perspectiva de los agentes educativos.