Hay un lugar mágico donde lo exterior y lo interior se juntan; donde la irrealidad y la realidad conviven. Fronteras que se derrumban.
Sueños que reaparecen,
pesadillas que se manifiestan.
«A través de mis fotografía puedo hablar de manera
más intrincada y profunda que a través de las palabras.»
Richard Avedon
Lejos del ruido, voy dando espacio en mi interior para poder mostrar todas las paradojas e incongruencias que son difíciles de decir con palabras. Es ahí donde los objetos toman vida, donde la luz habla y a veces grita.
La fotografía es el medio, los objetos portadores de mensajes, la luz, la poética…y yo me dejo inundar, traspasar, reír, doler. A través de ella, unas veces consciente y otras inconscientemente, surge mi trabajo.
Expresiones de perplejidad, de injusticia y de vida. Siempre que sea posible, vistas con ironía.
Necesitamos el arte. Es parte de nuestra vida desde siempre.
Primero vino la escultura, luego la escultura con luz, y ahora la luz se transforma en fotografía… sin darme casi cuenta, mi trabajo me llevó apasionadamente hacia la luz, hacia su lenguaje.
En la mesa pongo el mundo entero, ordeno y desordeno los objetos hasta que hablan por sí solos.
«No hay reglas para las buenas fotografías, son solo buenas fotografías.»
Ansel Adams
Quin procés hi ha?
Vinc del mon de l`escultura i de la instal·lació. En el meu treball sempre ha estat molt important la il·luminació i, com mitjançant el seu potencial, es podia incidir en el missatge artístic que es volia transmetre. Els últims anys va guanyar força la llum i la creació de petits escenaris amb els que, mitjançant l’ús de petits objectes, cadires, peces de maquetisme, personatges a escala, i la llum, sempre la llum, podia transformar en imatge allò que imaginava. Aquest fet m’ha portat, sense quasi adonar-me, cap a la fotografia.
Venint com venia de l`escultura, em va semblar el més lògic fotografiar objectes, treballar a l`estudi, buscar un llenguatge propi.
De la mateixa manera que feia quan creava peces escultòriques, vaig començar a crear escenaris i a buscar objectes i materials amb els que poder parlar i transmetre el meu imaginari.
La meva font d’inspiració sorgeix quasi sempre de vivències pròpies i socials del que ens toca viure, i esdevé quelcom crític, irònic, qüestionable.
El treball es desenvolupa en un espai reduït, una taula de 2x1 metres, i tot el treball és a escala. Les imatges formen part del meu univers, i al poder representar-ho d’aquest manera, al fotografiar-los, el format deixa de tindre importància per guanyar-la el missatge.
En el món de la fotografia s’hi pot trobar des de retrats, paisatges, bodegons i, fins i tot, abstraccions i tots ells amb diferents nivells de lectura i de qualitat. Però no hi ha, pràcticament, cap treball sobre la possibilitat de crear “un escenari“ de fotografia d`estudi, de petit format, sobre “el propi món” i fotografiar-lo.
«Cuando estoy haciendo fotos, lo que estoy haciendo en realidad es buscando respuestas a las cosas.»
Wynn Bullock