El crossfit (és un sistema de força i condicionament basat en moviments funcionals, constantment variats, executats a alta intensitat), es va crear als EUA cap al 1995 de la mà de G. Glassman. Aquesta disciplina, per tant, ja compta amb trenta anys de pràctica, havent aconseguit un  èxit i una popularitat notable arreu del món. Amb aquest sistema d'entrenament els seus practicants poden millorar les qualitats i les capacitats físiques: força, potència, resistència, velocitat, velocitat de reacció, flexibilitat, elasticitat, coordinació, equilibri… això és degut a la varietat d'exercicis realitzats i també a l'alta intensitat de la pràctica o exercitació que es programa de manera equilibrada.

Aquest sistema d'entrenament va ser adoptat i continua sent-ho, per policies, guàrdies de seguretat, exèrcit, opositors i  també per a tots aquells "què no es volen rendir", a causa de la presumible obtenció d'una forma física adequada o d'èxit o d'alt estat de rendiment corporal en un temps raonablement curt. D'aquest mètode d'entrenament destaca la seva gran capacitat per motivar l'esportista, ja que es plantegen, en cada entrenament, nous reptes i demandes, (WOD i Cash Out inclós), deixant de banda  d'altres carregoses rutines inapetents, de mètodes, els quals, provoquen l'apatia i l'abandonament de no pocs esportistes.

Les sessions de crossfit solen tenir una durada de 60 minuts aproximadament i s'hi planteja la feina del dia. Aquesta missió del dia s'anomena WOD o work of de day. Aquest treball o sessió del dia consisteix bàsicament en un escalfament, una part nuclear del dia (on es desenvolupa un treball o una tècnica específica) i una part d'estirament i tornada a la calma. Aquest WOD ha de mudar diàriament per elevar el grau de competència o millorament físic i mental i també per mantenir elevada la motivació i l'atenció del crossfiter.

Alguns entrenadors esportius i especialistes en educació física i esports assenyalen diverses objeccions al mètode crossfit, de les quals n'assenyalaré un parell. D'una banda, si el crossfiter no està supervisat per un bon especialista, pot dur-lo a lesions de diferents graus de gravetat. Això, a més, és abonat per la proliferació, a voltes poc controlada, de llocs on es practica aquesta activitat sense les garanties de capacitació o guiatge degudes. En segon lloc, l'absència d'una rutina concreta fa que els objectius de l'esportista es puguin veure diluïts amb l'embolic d'activitats, llavors les intencions del practicant es tornen difícilment assolibles a causa de la dispersió d'exercicis, mètodes, pràctiques...

Cada esportista haurà de valorar pros i contres, dels diversos sistemes d'entrenament,  i decidir quin camí esportiu o de preparació física el pot ajudar a assolir els seus objectius, tenint en compte tots els factors que poden influir en la seva preparació física i mental.

Marc de la Osa

Si en aquest article trobes algun error o creus que falta o sobre alguna cosa, fes-m'ho saber.

Moltes gràcies.

masajedeportivobarcelona@gmail.com