18/11/2025

Grup 1

Notes descriptives

Durant la sessió amb el primer grup, s’ha treballat a partir de projectes i seguint una metodologia propera als plantejaments d’Orff-Dalcroze. La classe ha tingut un enfocament vivencial, combinant música, moviment, escolta i participació activa de l’alumnat.

La sessió s’ha centrat principalment en la preparació de les cançons del concert de Nadal. Els alumnes han repassat les peces que hauran d’interpretar, treballant tant la memòria musical com l’expressivitat i la coordinació dins del grup. El grup ha respost bé a les activitats proposades i ha mostrat interès pel fet de preparar un repertori que després tindrà una finalitat concreta: ser presentat davant d’un públic.

Durant l’observació, m’ha cridat especialment l’atenció un alumne que destaca per la seva capacitat memorística. Aquest alumne sembla retenir amb molta facilitat les melodies i les estructures de les cançons, fet que li permet seguir la classe amb seguretat i anticipar alguns fragments musicals. Aquesta facilitat també pot influir positivament en la resta del grup, ja que pot actuar com a punt de referència per als companys.

Cap al final de la classe, s’ha fet una activitat més breu i distesa: l’explicació d’un conte ràpid. Aquest moment ha servit per tancar la sessió d’una manera més tranquil·la i narrativa, mantenint igualment un vincle amb la creativitat i l’expressió.

Notes personals

És interessant observar com el treball per projectes dona sentit a les activitats musicals, ja que els alumnes no treballen les cançons de manera aïllada.

M’ha semblat positiu que la sessió acabés amb un conte, perquè dona un tancament més proper i ajuda a baixar l’energia després del treball musical.

Notes teòriques

La metodologia observada es pot relacionar amb els principis d’Orff i Dalcroze. D’una banda, l’enfocament Orff dona molta importància a l’aprenentatge musical a través de l’experiència, el joc, el ritme, la paraula i la participació activa. D’altra banda, Dalcroze posa l’accent en la vivència corporal de la música, el moviment i la interiorització del ritme.

El treball per projectes també permet donar un context significatiu a l’aprenentatge. En aquest cas, el concert de Nadal funciona com a motor de la sessió, ja que les activitats tenen una finalitat clara i compartida. Això pot afavorir la motivació, la responsabilitat i el sentiment de pertinença al grup.

Pel que fa a l’alumne amb una gran capacitat memorística, es podria relacionar amb la importància de la memòria auditiva i musical en l’aprenentatge. Aquesta habilitat pot facilitar la interiorització de melodies, estructures i patrons rítmics, però també caldria observar si aquesta facilitat memorística va acompanyada d’una comprensió musical més profunda o si es basa sobretot en la repetició.

Grup 2

Notes descriptives

En la sessió amb el segon grup, s’han realitzat diferents dictats musicals. Primer s’ha fet un dictat melòdic, després un dictat rítmic i finalment un dictat melòdic-rítmic en compàs de 2/4, format per quatre compassos.

Durant el dictat melòdic, els alumnes han hagut d’escoltar atentament la seqüència proposada i intentar reproduir-la o escriure-la correctament. Aquesta activitat ha requerit concentració auditiva i capacitat per identificar l’altura dels sons i la direcció melòdica.

En el dictat rítmic, s’ha observat una dificultat concreta relacionada amb la sincopa. Alguns alumnes han tingut problemes per identificar-la i situar-la correctament dins del compàs.

Finalment, en el dictat melòdic-rítmic en 2/4, els alumnes han hagut de combinar l’escolta de l’altura i del ritme alhora. Aquesta activitat ha resultat més complexa perquè demanava integrar diversos elements musicals simultàniament: pulsació, compàs, durades i melodia.

Notes personals

M’ha semblat una sessió més centrada en l’escolta, la precisió i la lectoescriptura musical. He observat que els dictats són una eina molt útil per veure quins continguts estan més assimilats i quins encara generen dificultats.

La dificultat amb la síncopa m’ha semblat especialment significativa. Entenc que pot resultar complicada perquè desplaça l’accent natural i obliga l’alumne a sentir el ritme d’una manera menys previsible. M’ha fet pensar que potser abans de treballar-la en un dictat escrit seria útil practicar-la més corporalment, picant de mans, caminant la pulsació o fent exercicis de resposta rítmica.

També he tingut la sensació que el dictat melòdic-rítmic exigeix un nivell d’atenció força alt, perquè els alumnes han d’estar pendents de molts elements alhora. Potser seria interessant fragmentar més l’activitat: primer només el ritme, després només la melodia i finalment unir-ho tot.

Notes teòriques

Aquesta sessió es pot relacionar amb el desenvolupament de l’oïda musical i de la lectoescriptura. Els dictats melòdics i rítmics ajuden a establir connexions entre allò que l’alumne escolta, allò que comprèn internament i allò que és capaç de representar gràficament.

20/11/2025

Grup 3

Notes descriptives

La sessió comença amb una cançó d’escalfament dirigida per un alumne. Aquest fet permet que l’alumnat adopti un paper actiu des de l’inici de la classe i que es fomenti la participació dins del grup. L’activitat inicial serveix per preparar la veu, activar l’atenció i generar un ambient de treball més dinàmic.

Seguidament, es treballa la cançó “Ai quin fred que fa!”. Primer es canta la part que ja coneixen i després s’introdueix l’última estrofa. L’aprenentatge d’aquesta nova part es fa de manera progressiva, repetint la lletra i la melodia fins que els alumnes la poden seguir amb més seguretat.

Un cop treballada l’última estrofa, es repassa tota la cançó sencera. En general, el grup mostra facilitat per aprendre tant la lletra com la melodia. Els alumnes responen positivament a la repetició i són capaços d’anar incorporant el nou fragment a la cançó completa sense grans dificultats.

Notes personals

M’ha semblat interessant que la sessió comencés amb una cançó dirigida per un alumne, ja que aquesta dinàmica dona responsabilitat als infants i afavoreix la seva autonomia musical. També ajuda a reforçar la confiança de l’alumne que dirigeix i permet que la resta del grup aprengui a seguir indicacions d’un company.

He observat que el grup té una bona predisposició cap al cant i que aprèn amb facilitat quan la cançó es treballa per repetició. El fet que assimilin ràpidament la lletra i la melodia mostra que tenen una bona memòria auditiva i musical. També m’ha semblat que el repertori escollit és adequat per al moment de l’any i pot resultar motivador, ja que connecta amb l’ambient proper a l’hivern i al Nadal.

Notes teòriques

Aquesta sessió es pot relacionar amb metodologies actives d’educació musical, especialment pel fet de començar amb una activitat pràctica i participativa. El cant col·lectiu permet treballar diversos aspectes musicals alhora: l’afinació, la memòria, la respiració, la dicció, el fraseig i l’escolta del grup.

El fet que un alumne dirigeixi l’escalfament també afavoreix el desenvolupament de competències com l’autonomia, la responsabilitat i la comunicació musical. Aquesta pràctica pot ajudar l’alumne a prendre consciència del tempo, de les entrades i de la relació entre gest i so.

Grup 4

Notes descriptives

La sessió comença amb un escalfament vocal a partir de diferents exercicis de veu. Es treballen sons com “brrrr” i “iiiiia”, pujant progressivament per semitons. Aquesta activitat serveix per preparar la veu abans de cantar, activar la respiració i afavorir una millor emissió vocal.

Després de l’escalfament, es treballa la cançó “La nit és fosca”. Durant l’activitat, s’observa que al grup li costa cantar les dues veus alhora. La dificultat apareix sobretot en el moment de mantenir la pròpia veu sense deixar-se influenciar per l’altra. Alguns alumnes mostren inseguretat i vergonya a l’hora de cantar, fet que afecta directament l’afinació i la projecció de la veu.

Tot i aquestes dificultats inicials, a mesura que avança la sessió el grup va guanyant confiança. Amb la repetició i el treball progressiu, els alumnes aconsegueixen cantar tota la cançó de manera força afinada. Encara que no surt de manera perfecta, s’observa una millora.

Notes personals

M’ha semblat interessant observar com la vergonya pot influir tant en el resultat musical. En aquest cas, no semblava que la dificultat fos només tècnica, sinó també emocional. Quan els alumnes cantaven amb inseguretat, l’afinació era més inestable i la veu sortia amb menys presència. En canvi, quan es mostraven més confiats, el so millorava notablement.

També he pogut veure que cantar a dues veus és una activitat exigent, ja que requereix escoltar els altres però, alhora, mantenir la pròpia línia melòdica. Crec que és important treballar aquest tipus d’exercicis de manera progressiva, potser començant per fragments molt curts o dividint el grup en parts més petites perquè els alumnes se sentin més segurs.

Notes teòriques

Els exercicis inicials d’escalfament vocal ajuden a preparar l’aparell fonador i a prendre consciència de la respiració, la ressonància i l’emissió del so. El fet de pujar per semitons permet també treballar progressivament l’afinació i l’extensió vocal.

El treball a dues veus implica una major complexitat musical, ja que l’alumnat ha de desenvolupar l’escolta interna i externa al mateix temps. Per una banda, ha de ser capaç de mantenir la seva pròpia melodia; per l’altra, ha d’escoltar l’altra veu per encaixar dins del conjunt. Aquesta pràctica afavoreix el desenvolupament de l’oïda harmònica, la concentració i la consciència de grup.

La dificultat observada també es pot entendre des d’una perspectiva emocional i pedagògica. La vergonya o la inseguretat poden limitar la participació vocal i afectar aspectes com l’afinació, la intensitat i l’expressivitat. Per aquest motiu, és important que el docent generi un entorn segur, on l’error sigui entès com una part natural del procés d’aprenentatge.

Com a possible estratègia metodològica, es podria treballar primer cada veu per separat, després en petits grups i finalment amb tot el conjunt. També podria ser útil reforçar les entrades amb gestos de direcció, utilitzar suport instrumental o fer exercicis d’imitació i pregunta-resposta abans d’unir les dues veus. D’aquesta manera, els alumnes podrien guanyar confiança progressivament i consolidar millor l’afinació.Principio del formularioFinal del formulario

24/11/2025

Martí

Notes descriptives

La sessió amb el Martí se centra en la lectura rítmica amb swing aplicada a la caixa. Es treballa a partir del material “Full Swing Comping”, posant especial atenció a la forma de quatre compassos, que es va repetint de manera reiterada per ajudar a consolidar el patró.

Durant la classe, el Martí practica la lectura de diferents figures i combinacions rítmiques dins del context del swing. Quan ja aconsegueix tocar dues notes amb més seguretat, el Pol l’acompanya per donar-li suport i ajudar-lo a mantenir millor la pulsació i el caràcter rítmic. Aquest acompanyament facilita que el Martí tingui una referència més clara i pugui continuar l’exercici amb més confiança.

A mesura que avança la sessió, es van introduint petites variacions rítmiques a la caixa. Aquestes variacions permeten treballar la flexibilitat, la lectura i la capacitat d’adaptar-se a canvis dins d’una mateixa estructura. Tot i que el Martí mostra interès i segueix les indicacions, s’observa que encara li falta pràctica individual a casa per consolidar millor els continguts treballats a classe.

Notes personals

Resulta curiós observar com el treball repetitiu sobre una forma curta de quatre compassos pot ajudar l’alumne a interioritzar millor el llenguatge del swing. La reiteració no es planteja com una simple repetició mecànica, sinó com una manera de donar seguretat i permetre que l’alumne vagi incorporant progressivament noves dificultats.

He trobat positiu que el Pol acompanyés el Martí en el moment en què ja podia tocar algunes notes amb més estabilitat. Aquest suport sembla ajudar-lo a situar-se millor dins del tempo i a entendre el paper de la caixa dins del conjunt. A més, tocar acompanyat pot fer que l’activitat sigui més musical i menys aïllada.

Tot i això, he observat que el Martí necessita reforçar el treball autònom fora de l’aula. La pràctica a casa és important perquè els continguts no quedin només en una comprensió momentània durant la classe, sinó que es vagin consolidant. Com a futura pedagoga musical, aquesta observació em fa pensar en la importància de donar pautes clares de pràctica perquè l’alumne sàpiga exactament què ha de treballar i com fer-ho.

Notes teòriques

En aquesta sessió s’ha treballat el desenvolupament de la lectura rítmica, la coordinació i la interiorització del llenguatge del swing. El treball amb caixa permet centrar l’atenció en el ritme, la pulsació i l’articulació, elements essencials per entendre aquest estil.

La forma de quatre compassos funciona com una estructura breu i clara que facilita l’aprenentatge progressiu. Repetir una mateixa forma permet a l’alumne anticipar-se, reconèixer patrons i guanyar seguretat abans d’introduir variacions. Aquesta estratègia és especialment útil quan es treballen llenguatges rítmics que requereixen una sensació interna molt concreta, com és el cas del swing.

El fet d’introduir variacions rítmiques afavoreix la flexibilitat musical i evita que l’alumne memoritzi l’exercici d’una manera rígida. A més, l’acompanyament del professor o d’un altre músic pot actuar com a suport auditiu i rítmic, ajudant l’alumne a mantenir la pulsació i a entendre millor el context musical.

Com a proposta de millora, seria convenient que el Martí tingués unes pautes concretes de pràctica a casa, per exemple treballar primer la forma de quatre compassos lentament, després afegir les dues notes amb seguretat i finalment incorporar petites variacions. D’aquesta manera, podria consolidar el que s’ha treballat a classe i arribar a la següent sessió amb més autonomia i confiança.

Alice

Notes descriptives

La sessió amb l’Alice comença amb un escalfament utilitzant el pad. Primer es treballen corxeres amb la mà dreta i després amb l’esquerra, alternant-les posteriorment amb semicorxeres simples. A continuació, es practica el paradiddle DLDD, començant a poc a poc i posant atenció a la regulació dels accents.

Durant aquest exercici s’observa que a l’Alice li costa controlar la dinàmica i diferenciar amb precisió els accents respecte de les notes no accentuades. Per aquest motiu, el treball es fa de manera progressiva, buscant una tècnica més controlada sobre el pad.

Després es treballa la lectura rítmica a partir del material Reading Practice de Kevin Tuck. En l’exercici número 3, es combina el bombo i la veu amb la lectura, mentre les mans mantenen la pulsació. En l’exercici número 4, les mans assumeixen la lectura mentre la veu acompanya. Finalment, aquests exercicis es traslladen a una forma més musical, utilitzant-los com a breaks: es pren un patró base i, al quart compàs, s’introdueix un compàs de lectura com a break.

Notes personals

M’ha semblat una sessió molt útil per observar com es treballa la coordinació i la lectura rítmica de manera progressiva. L’Alice mostra una actitud aplicada, però encara necessita consolidar alguns aspectes tècnics, especialment el control de la dinàmica i la regularitat dels accents.

També m’ha semblat de gran interès la manera com el professor transforma un exercici tècnic en una situació musical real. El fet d’utilitzar la lectura com a break dins d’un patró fa que l’activitat sigui més significativa i menys mecànica. Això pot ajudar l’alumna a entendre que la lectura rítmica no és només un exercici aïllat, sinó una eina aplicable al repertori i a la interpretació.

Notes teòriques

Aquí es treballa  la tècnica instrumental, la coordinació motriu i la lectura rítmica. El treball amb pad permet aïllar aspectes tècnics com la precisió, la regularitat, l’accentuació i el control de la dinàmica.

El paradiddle és un rudiment fonamental en la bateria, ja que ajuda a desenvolupar la independència de mans i la fluïdesa en els patrons. A més, el treball de la lectura amb veu, mans i bombo permet integrar diferents nivells de coordinació, afavorint la independència corporal.

El fet de convertir els exercicis de lectura en breaks té un gran valor pedagògic, ja que connecta el llenguatge escrit amb una aplicació musical concreta. D’aquesta manera, l’alumna no només llegeix figures rítmiques, sinó que aprèn a utilitzar-les dins d’una estructura musical.

25/11/2025

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 se centra en “L’elefant” de El carnaval dels animals. Primer es fa una audició de l’obra, amb l’objectiu que l’alumnat escolti i reconegui alguns elements musicals característics. Després es treballa amb instruments de petita percussió, seguint un ritme determinat.

Seguidament, es fa un arranjament Orff, en què l’alumnat participa activament a través d’instruments i patrons senzills. Finalment, s’incorporen els boomwhackers, fet que permet treballar el so, el color instrumental i la participació grupal d’una manera més visual i lúdica.

Notes personals

Ha estat una sessió molt completa, ja que combina audició, pràctica instrumental i treball col·lectiu. L’obra escollida és molt adequada per a l’alumnat, perquè té un caràcter molt descriptiu i permet imaginar fàcilment el moviment pesant de l’elefant.

L’ús dels boomwhackers m’ha generat curiositat, ja que són instruments molt accessibles i motivadors. A més, permeten que els alumnes participin encara que no tinguin un gran domini tècnic.

Notes teòriques

Aquesta activitat es pot relacionar amb la metodologia Orff, que dona molta importància a la participació activa, al ritme, al moviment i a l’ús d’instruments de percussió. L’audició activa també ajuda l’alumnat a desenvolupar la percepció musical i a relacionar el so amb una imatge o idea concreta.

25/11/2025

Grup 2

Notes descriptives

Amb el Grup 2 es comença la unitat 2 de la plataforma iMusi a partir d’una cançó de presentació. Primer s’escolta la cançó, després es pica el ritme i finalment es treballa en format karaoke.

Durant la sessió també s’introdueix el concepte d’escala major i es canta el “Tutti”. L’activitat combina escolta, pràctica rítmica, cant i introducció de continguts teòrics.

Notes personals

M’ha semblat positiu que el concepte d’escala major s’introdueixi després d’una activitat pràctica i cantada. Això permet que l’alumnat parteixi d’una experiència sonora abans d’arribar a la teoria.

Notes teòriques

La sessió combina educació auditiva, ritme, cant i teoria musical. Introduir l’escala major a partir del cant pot facilitar la comprensió, ja que l’alumnat pot relacionar els graus de l’escala amb una experiència sonora prèvia.

28/11/2025

Grup 5

Notes descriptives

La sessió del Grup 5 és una classe d’harmonia. Es treballa un exercici d’harmonització clàssica a partir d’un baix donat. Les dues alumnes es mostren atentes i implicades durant la classe, seguint les explicacions i participant en el procés de resolució de l’exercici.

Notes personals

M’ha semblat una classe amb un ambient molt favorable per a l’aprenentatge. El fet que les alumnes estiguessin atentes i implicades permetia avançar amb fluïdesa i aprofundir en els continguts.

També he observat que l’harmonia requereix una atenció molt concreta, ja que cal tenir en compte simultàniament el baix, les veus superiors, les funcions harmòniques i les normes de conducció de veus.

Notes teòriques

L’harmonització sobre un baix permet treballar la comprensió funcional de l’harmonia i la conducció de veus. Aquest tipus d’exercici ajuda a desenvolupar el pensament vertical i horitzontal de la música, ja que l’alumne ha de pensar tant en els acords com en el moviment melòdic de cada veu.

28/11/2025

Grup 6

Notes descriptives

La sessió del Grup 6 és una classe de cant centrada en el treball de nadales. L’alumnat es mostra força dispers i no segueix amb atenció les indicacions del professor. Aquesta actitud dificulta el desenvolupament de la classe i el treball musical previst.

Notes personals

M’ha cridat l’atenció la diferència entre aquest grup i altres grups observats. En aquest cas, la dificultat principal no sembla ser musical, sinó actitudinal i de gestió del grup.

Aquests fets m’han fet pensar en la importància de mantenir l’atenció i establir dinàmiques clares dins de l’aula. Quan el grup està dispers, és molt difícil treballar aspectes vocals o musicals amb profunditat.

Notes teòriques

La gestió de l’aula és un element fonamental en qualsevol procés educatiu. En una classe de cant, la concentració i l’escolta són especialment importants, ja que l’alumnat ha de controlar la veu, escoltar els companys i seguir les indicacions del docent.

01/12/2025  

Martí

Notes descriptives

La sessió amb el Martí se centra en el tema “Moanin’”. Primer es defineix l’estructura de la peça i es concreta què cal tocar a cada secció. Es posa especial atenció a remarcar les diferents parts mitjançant canvis d’orquestració.

Durant la sessió es treballa la consciència del volum de la caixa, ja que cal controlar quan ha de destacar i quan ha d’acompanyar. També es parla de la importància de trobar-se amb la melodia i d’estar atent al sticking. Es concreta especialment què toca la caixa i en quin moment, destacant el treball al quart compàs.

Notes personals

M’ha semblat interessant veure com es treballa un tema no només des de la tècnica, sinó també des de l’estructura i l’orquestració. El Martí ha de saber què toca, però també per què ho toca i en quin moment de la forma es troba.

Notes teòriques

El treball sobre “Moanin’ permet desenvolupar la consciència formal, l’escolta activa i el control dinàmic. En una peça de jazz, el bateria té un paper essencial en la conducció de l’energia i en la diferenciació de seccions.

El control del volum de la caixa i els canvis d’orquestració ajuden a donar forma al discurs musical. A més, treballar el sticking permet millorar la fluïdesa tècnica i la coherència del moviment.

01/12/2025  

Alice

Notes descriptives

Comencem la sessió amb l’Alice amb el treball del tema de cambra, que consisteix en una mini-batucada rotativa. Els instruments es van canviant entre els alumnes: dos surdos, caixa, tamborí i shaker. També s’hi afegeix el Pol a les congues.

Durant l’activitat es posa atenció als canvis d’instrument i als volums, especialment el de la caixa. S’observa que el tempo cau quan es realitza el patró del tamborí. Finalment, es treballa el tema “Fallin’, observant especialment la posició corporal i el volum.

Notes personals

L’activitat de l’inici ha estat molt enriquidora perquè obliga l’alumna a adaptar-se a diferents instruments i funcions dins del grup. El fet que sigui una batucada rotativa afavoreix la flexibilitat i l’escolta.

Notes teòriques

La pràctica de conjunt permet treballar aspectes com la coordinació, l’escolta, el tempo i l’equilibri sonor. En una activitat de percussió grupal, cada instrument té una funció dins del conjunt i cal controlar el volum perquè el resultat sigui equilibrat.

04/12/2025

Grup 3

Notes descriptives

La sessió comença amb l’escalfament “xina-xin”. Després s’inicia el treball de la cançó “Ja ve el Nadal”. La professora canta la lletra amb ritme però sense melodia, estrofa per estrofa, i l’alumnat ho repeteix.

Un cop treballat el text rítmicament, s’introdueix la melodia i s’afegeix percussió corporal. Aquest procés permet aprendre la cançó de manera progressiva.

Notes personals

M’ha semblat molt adequada la manera d’introduir la cançó. Treballar primer la lletra amb ritme facilita que l’alumnat memoritzi el text abans d’afegir la dificultat melòdica.

També considero que la percussió corporal ajuda a interioritzar millor el ritme i fa que l’activitat sigui més participativa.

Notes teòriques

Aquesta sessió es relaciona amb l’aprenentatge seqüenciat de cançons. Separar text, ritme i melodia permet reduir la dificultat i afavorir una assimilació progressiva. La percussió corporal connecta amb metodologies actives com Orff i Dalcroze.

04/12/2025

Grup 4

Notes descriptives

La sessió comença amb moviments corporals i exercicis vocals amb “brrr”. Després es treballa la cançó “Ja ve el Nadal”, seguint el mateix procés que amb el Grup 3: primer la lletra amb ritme, després la melodia i finalment el conjunt.

S’observa que als alumnes els costa arribar als aguts afinant. Per ajudar-los, la professora dona el consell del “fil”, una imatge que serveix per arribar a les notes agudes sense forçar les cordes vocals. Finalment, es treballa el cànon “Ja ve el Nadal”.

Notes personals

M’ha semblat molt interessant l’ús d’imatges com la del “fil” per treballar la veu. Aquest tipus d’explicació pot ser molt útil amb infants, ja que converteix una indicació tècnica en una imatge fàcil d’entendre.

També he observat que cantar notes agudes pot generar tensió si l’alumnat no sap com col·locar la veu. Per això, l’escalfament i les indicacions corporals són molt importants.

Notes teòriques

La sessió es relaciona amb el treball de tècnica vocal infantil. Els exercicis d’escalfament ajuden a preparar la veu i a evitar tensions. El cànon, per la seva banda, permet treballar l’escolta, la memòria i la independència vocal.

12/12/2025

Grup 5

Notes descriptives

La sessió del Grup 5 és una classe d’harmonia programada per jo mateixa. L’activitat es desenvolupa tal com estava prevista i es compleixen els objectius plantejats.

Notes personals

Aquesta sessió ha estat especialment significativa perquè he pogut portar a terme una classe planificada per mi. El fet que tot sortís segons el que havia previst em va donar confiança i em va permetre comprovar la importància d’una bona preparació prèvia.

També em va ajudar a veure que una planificació clara facilita la gestió del temps i el desenvolupament dels continguts.

Notes teòriques

La preparació d’una classe implica definir objectius, seleccionar continguts, preveure activitats i adaptar-les al nivell de l’alumnat. En una assignatura com harmonia, la seqüenciació és especialment important, ja que els continguts s’acumulen progressivament.

15/12/2025

Martí

Notes descriptives

La sessió comença amb el treball dels comping examples. Es practiquen frase per frase, fent loops sobre cada fragment i afegint un temps cada vegada. Es posa especial atenció al control dels volums, sobretot en la diferència entre el plat i el comping.

Notes personals

M’ha semblat molt útil treballar frase per frase i en forma de loop, ja que això permet centrar-se en una dificultat concreta sense haver de tocar tot l’exercici de cop.

També he observat que el control del volum és un aspecte fonamental en la bateria, perquè condiciona molt el resultat musical.

Notes teòriques

El comping en jazz requereix independència, control dinàmic i consciència estilística. Treballar per fragments facilita l’assimilació progressiva i permet consolidar cada element abans d’unir-los.

15/12/2025

Alice, Rut i Martí

Notes descriptives

En aquesta sessió conjunta s’explica què és el jazz, definint-lo com una manera de fer música. Després es toca “Chameleon” i es treballa una estructura de quatre compassos: quatre compassos cantats i quatre compassos de solo del Martí.

Finalment, s’organitza la feina que caldrà fer durant les vacances de Nadal.

Notes personals

M’ha semblat interessant que el jazz es presentés d’una manera senzilla i accessible. Definir-lo com una manera de fer música pot ajudar l’alumnat a entendre’l com una pràctica viva i no només com un estil teòric.

També és positiu introduir espais de solo, ja que afavoreixen la creativitat i la confiança.

Notes teòriques

El treball del jazz a l’aula permet desenvolupar l’escolta, la improvisació, la interacció i el sentit formal. Alternar parts cantades i solos ajuda a comprendre l’estructura i el diàleg musical.

16/12/2025

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 consisteix en el visionat d’una pel·lícula i la realització d’un quiz. L’activitat té un format més lúdic i serveix com a tancament del període abans de les vacances.

Notes personals

M’ha semblat una sessió adequada per finalitzar el trimestre d’una manera més relaxada. El quiz permet mantenir certa participació activa, encara que l’activitat principal sigui audiovisual.

Notes teòriques

Les activitats audiovisuals poden tenir valor educatiu si es vinculen amb preguntes, reflexions o dinàmiques de participació. En aquest cas, el quiz ajuda a mantenir l’atenció i a comprovar la comprensió.

16/12/2025

Grup 2

Notes descriptives

Amb el Grup 2 es treballa a la plataforma iMusi, concretament la unitat 3. La sessió se centra en activitats digitals relacionades amb els continguts musicals del curs.

Notes personals

M’ha semblat interessant observar l’ús d’una plataforma digital dins de l’aula de música. Aquest recurs pot ajudar a reforçar continguts i oferir una manera diferent de treballar.

Notes teòriques

Les eines digitals poden complementar l’aprenentatge musical, especialment en aspectes com l’escolta, la teoria, el ritme o la lectura. Tot i això, és important que estiguin integrades dins d’una proposta pedagògica clara.

09/01/2026

Grup 5

Notes descriptives

La sessió del Grup 5 se centra en dictats en tonalitat de Sol menor. Es treballa un dictat a dues veus, cantat per nois i noies, i també dictats de ritme i notes en clau de sol i clau de fa.

El dictat rítmic no presenta gaire dificultat perquè és senzill, però la melodia resulta més complicada. També s’observa que alguns conceptes bàsics, com les armadures, no estan del tot consolidats.

Notes personals

M’ha semblat una sessió útil per detectar mancances concretes. Encara que les alumnes poden seguir alguns exercicis, apareixen dificultats en continguts teòrics bàsics que poden afectar la resta del treball.

Aquesta observació em fa pensar en la importància de revisar conceptes fonamentals abans d’avançar cap a activitats més complexes.

Notes teòriques

Els dictats permeten desenvolupar l’oïda musical, la memòria auditiva i la relació entre so i escriptura. Les armadures són un contingut essencial perquè ajuden a situar la tonalitat i comprendre l’organització melòdica i harmònica.

09/01/2026

Grup 6

Notes descriptives

El Grup 6 manté una dinàmica semblant a sessions anteriors. Durant la classe es prepara el contingut que sortirà a l’examen: riffs, construcció d’acords majors des de Do, Fa i Sol, i nomenclatura anglosaxona.

Notes personals

M’ha semblat que la preparació de l’examen ajuda a concretar els continguts i a donar una estructura clara a la classe. Tot i això, si el grup manté una dinàmica dispersa, pot ser difícil que aquests continguts quedin ben consolidats.

Notes teòriques

La construcció d’acords majors i la nomenclatura anglosaxona són continguts bàsics dins del llenguatge musical modern. Treballar-los des de diferents notes ajuda a comprendre la relació entre tons i semitons.

12/01/2026

Martí

Notes descriptives

La sessió amb el Martí comença amb el tema “Watermelon Man”, que es presenta com una estructura semblant a un blues però de setze compassos en comptes de 12. Primer s’escolta el tema, després s’observa el patró principal, es repassa l’estructura i les marques, i finalment es toca damunt de l’àudio.

S’introdueix una marca nova per acompanyar una figura de la melodia. Perquè aquesta marca se senti millor, es recorda la importància d’utilitzar diferents timbres.

Notes personals

Començar amb l’escolta abans de tocar permet que l’alumne tingui una referència sonora clara del tema i entengui millor l’estil.

També he vist que treballar les marques ajuda el Martí a connectar la bateria amb la melodia, fent que l’acompanyament sigui més musical i menys automàtic.

Notes teòriques

El treball amb àudio permet desenvolupar l’escolta activa, el sentit del tempo i la consciència estilística. Les marques dins d’una peça ajuden a reforçar l’estructura i a crear diàleg entre la bateria i la resta d’instruments.

12/01/2026

Alice

Notes descriptives

Amb l’Alice es defineix què sortirà a l’examen: el Practice 3, amb lectura de bombo i pulsació amb les mans; tècnica de simples i paradiddles; i repertori amb “Californication” i “Fallin’”.

Notes personals

M’ha semblat que l’Alice té una actitud molt positiva davant les dificultats. Tot i que alguns exercicis li costen, es manté concentrada i treballa amb constància.

També crec que és molt útil definir clarament què sortirà a l’examen, ja que això ajuda l’alumna a organitzar l’estudi.

Notes teòriques

La preparació d’un examen instrumental ha d’incloure tècnica, lectura i repertori. Aquesta combinació permet avaluar diferents dimensions de l’aprenentatge: control motor, comprensió rítmica i aplicació musical.

13/01/2026

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 se centra en la Suite dels fòssils. Es treballa a partir de la partitura, un musicograma i exercicis de percussió corporal.

Notes personals

És una activitat molt completa perquè combina lectura visual, escolta i moviment. El musicograma pot ajudar molt l’alumnat a seguir l’estructura de l’obra.

Notes teòriques

L’element musicograma és una eina útil per a l’audició activa, ja que permet representar visualment elements musicals com la forma, els timbres o les entrades. La percussió corporal ajuda a interioritzar el ritme i la pulsació.

13/01/2026

Grup 2

Notes descriptives

La sessió del Grup 2 se centra en diversos dictats. Primer es fa un dictat lliure amb notes de Do a Sol, sense ritme, format per quatre notes. El procediment consisteix a tocar al piano les notes que hi entren, escoltar les quatre primeres notes, dir-les en veu alta i apuntar-les.

En general, l’alumnat mostra un bon reconeixement dels cinc primers graus de l’escala major i una bona memòria auditiva. Després es fa un altre dictat amb notes de Do a La, seguint el mateix procediment. Els alumnes són capaços de memoritzar i cantar les melodies afinadament.

Finalment, es fan dictats rítmics amb les figures treballades fins ara: un en 2/4 i un altre en 3/4. També es treballa un dictat rítmic-melòdic en 2/4.

Notes personals

M’ha semblat molt positiu que el dictat es treballi de manera progressiva i amb un procediment clar. El fet de cantar les notes i dir-les en veu alta abans d’escriure-les ajuda a reforçar la memòria auditiva.

També he observat que el grup té força facilitat per reconèixer els primers graus de l’escala major, fet que mostra una bona base d’oïda relativa.

Notes teòriques

Els dictats melòdics i rítmics afavoreixen la relació entre percepció auditiva, memòria i escriptura musical. Treballar primer sense ritme redueix la dificultat i permet centrar-se en l’altura dels sons. Posteriorment, afegir ritme i compàs augmenta progressivament la complexitat.

19/01/2026

Martí

Notes descriptives

La sessió comença amb el treball de swing comping. S’observa que el Martí no ho ha treballat prou a casa. El professor li proposa estudiar-ho temps per temps, observant si la caixa coincideix amb el plat o no.

Després es treballa “Watermelon Man”, posant èmfasi en les marques dels compassos 9, 10 i 11, especialment a través dels timbres. També es parla dels breaks: es localitza el break al quart temps i s’identifiquen les figures que hi poden aparèixer.

Notes personals

M’ha semblat una sessió molt clara pel que fa a la importància de l’estudi individual. Quan el treball a casa no s’ha fet prou, la classe ha de tornar a continguts que podrien estar més consolidats.

Notes teòriques

El swing comping requereix independència i consciència de la relació entre el plat i la caixa. Analitzar si els cops coincideixen o no ajuda a comprendre millor la coordinació. Els breaks, per altra banda, permeten treballar la forma, la creativitat i la resposta dins del discurs musical.

19/01/2026

Alice

Notes descriptives

La sessió amb l’Alice comença amb el Practice 3. S’observa que el volum del bombo està molt més controlat i que l’exercici està força estudiat. Per aquest motiu, s’afegeix tempo i es treballa el funcionament del metrònom.

Després es treballa el Practice 4, que porta molt bé. En l’apartat tècnic, encara cal millorar el tempo i la col·locació de la mà dreta. També es repassa “Californication”, que l’Alice ja sap de memòria.

Notes personals

He notat l’evolució de l’Alice respecte a sessions anteriors. El control del volum del bombo ha millorat i això mostra que hi ha hagut estudi i assimilació.

També he observat que saber-se un tema de memòria dona molta seguretat, però cal continuar treballant aspectes tècnics com la col·locació i el tempo.

Notes teòriques

L’ús del metrònom és una eina fonamental per desenvolupar la regularitat temporal. El control del volum i la postura corporal formen part de la tècnica instrumental i influeixen directament en la qualitat del so.

27/01/2026

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 inclou treball amb tubs harmònics, repertori i moviment. Les activitats combinen exploració sonora, interpretació i expressió corporal.

Notes personals

M’ha semblat una sessió molt vivencial. Els tubs harmònics poden despertar la curiositat de l’alumnat i facilitar una aproximació sensorial al so.

Notes teòriques

Els tubs harmònics permeten treballar l’escolta, la percepció del so i la relació entre moviment i producció sonora. Integrar repertori i moviment afavoreix un aprenentatge global i corporal de la música.

27/01/2026

Grup 2

Notes descriptives

Amb el Grup 2 es treballa lectura rítmica i lectura melòdica. També es fa lectura entonada, fet que permet relacionar la lectura de notes amb l’afinació.

Notes personals

Ha estat una sessió centrada en la consolidació del llenguatge musical. La lectura entonada és especialment útil perquè obliga l’alumne a transformar la nota escrita en so.

Notes teòriques

La lectura rítmica i melòdica és essencial en l’aprenentatge musical. La lectura entonada permet desenvolupar l’oïda interna i la relació entre grafia, altura i veu.

29/01/2026

Grup 3

Notes descriptives

La sessió del Grup 3 comença amb l’escalfament “xina-xin”. Aquesta activitat serveix per activar el grup i preparar-lo per a la resta de la classe.

Notes personals

M’ha semblat una rutina útil per iniciar la sessió, ja que dona continuïtat i ajuda l’alumnat a entrar en dinàmica.

Notes teòriques

Les rutines d’escalfament són importants perquè preparen l’alumnat física i mentalment. També generen una estructura estable dins de la classe.

29/01/2026

Grup 4

Notes descriptives

La sessió comença amb escalfament i moviment corporal. Es treballa l’exercici “brrrr” amb el patró 1-2-3-2-1 en diferents tonalitats. També es fa l’exercici amb “aaaa”, seguint el patró 1-2-3-4-5-4-3-2-1.

La professora comenta que fer “morritos” ajuda en l’emissió del so i en la col·locació vocal.

Notes personals

M’ha semblat interessant veure com petits gestos físics poden ajudar a millorar l’emissió vocal. Aquest tipus d’indicacions són molt accessibles per a l’alumnat.

Notes teòriques

Els exercicis vocals per graus conjunts permeten treballar afinació, respiració i col·locació. L’ús de vocals i sons concrets ajuda a preparar la veu i a evitar tensions.

01/02/2026

Alice

Notes descriptives

La sessió comença amb el treball de “Fallin’”. Es posa atenció a la posició de les baquetes i es proposa cantar la subdivisió en veu alta per millorar la precisió rítmica.

També es treballen en forma de loop les seccions que no surten fluidament.

Notes personals

M’ha semblat molt útil cantar la subdivisió, ja que ajuda a entendre millor el ritme abans de tocar-lo. També he vist que treballar en loop permet millorar fragments concrets sense haver de repetir tota la peça.

Notes teòriques

La subdivisió és fonamental per mantenir el tempo i tocar amb precisió. Cantar-la en veu alta ajuda a interioritzar-la. El treball per loops és una estratègia eficaç per resoldre dificultats tècniques o rítmiques concretes.

01/02/2026

Martí

Notes descriptives

Amb el Martí es treballa “Misty” amb escombretes. La sessió se centra en l’ús d’aquest recurs tècnic i tímbric dins d’un context musical més suau i expressiu.

Notes personals

M’ha semblat interessant perquè les escombretes demanen un control molt diferent del de les baquetes. El so és més delicat i cal escoltar molt el volum i la textura.

Notes teòriques

Les escombretes permeten treballar el control tímbric, la suavitat del so i l’acompanyament en estils com el jazz. Requereixen precisió gestual i una escolta molt fina del conjunt.

02/02/2026

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 es dedica a preparar la mostra per a les famílies. Es treballen els elements de la partitura de “Cucut” i l’expressió corporal vinculada a la peça.

Notes personals

M’ha semblat una sessió important perquè connecta el treball de classe amb una presentació externa. La mostra a les famílies pot motivar l’alumnat i donar sentit al procés.

Notes teòriques

La preparació d’una mostra permet treballar la interpretació, la memòria, l’expressió corporal i la responsabilitat escènica. També reforça la dimensió comunicativa de la música.

02/02/2026

Grup 2

Notes descriptives

Amb el Grup 2 es fa un repàs de l’examen. La sessió se centra a revisar els continguts que cal dominar i resoldre possibles dubtes abans de l’avaluació.

Notes personals

M’ha semblat una sessió necessària per donar seguretat a l’alumnat.

Notes teòriques

El repàs abans d’un examen permet reforçar aprenentatges i afavorir la metacognició, ja que l’alumne pot prendre consciència del que sap i del que encara necessita treballar.

06/02/2026  

Grup 5

Notes descriptives

La sessió del Grup 5 consisteix en un repàs per a l’examen d’harmonia clàssica. Es revisen els continguts principals treballats durant el trimestre.

Notes personals

M’ha semblat una sessió important per consolidar els aprenentatges. En harmonia, el repàs és especialment necessari perquè els continguts estan molt connectats entre si.

Notes teòriques

L’harmonia clàssica requereix comprendre normes de conducció de veus, funcions harmòniques i resolucions. Repassar abans de l’examen ajuda a integrar aquests elements dins d’un mateix marc de treball.

06/02/2026

Grup 6

Notes descriptives

La sessió del Grup 6 se centra en la construcció d’acords majors. Es treballa la relació de tons i semitons que formen l’acord major.

Notes personals

M’ha semblat una sessió molt bàsica però necessària. Entendre la construcció dels acords és fonamental per poder avançar cap a continguts més complexos.

Notes teòriques

L’acord major es construeix a partir d’una tercera major i una tercera menor. Treballar els tons i semitons ajuda l’alumnat a comprendre l’estructura interna dels acords i no només a memoritzar-los.

09/02/2026

Martí

Notes descriptives

El Martí fa l’examen. En general, el resultat és correcte. S’observa que s’ho ha preparat una mica, però no completament.

Notes personals

M’ha donat la impressió que el resultat reflecteix el grau d’estudi previ. El Martí mostra certes capacitats, però encara necessita més constància en el treball individual per arribar més segur als exàmens.

Notes teòriques

L’avaluació instrumental permet observar no només el resultat final, sinó també el procés d’estudi. La preparació regular és clau per consolidar habilitats tècniques, rítmiques i interpretatives.

10/02/2026

Grup 1

Notes descriptives

La sessió del Grup 1 es dedica a repassar la mostra per a les famílies. Es revisen les activitats i materials que es presentaran, amb l’objectiu de consolidar la proposta abans de mostrar-la.

Notes personals

M’ha semblat una sessió enfocada a donar seguretat a l’alumnat. Repetir i ordenar la mostra permet que els infants se sentin més preparats.

Notes teòriques

Les activitats escèniques o de mostra ajuden a treballar la memòria, la concentració, l’expressivitat i la capacitat de compartir el treball musical amb un públic.

10/02/2026

Grup 2

Notes descriptives

El Grup 2 fa l’examen. S’observen diferents resultats segons l’alumne.

Notes personals

M’ha semblat molt evident com els nervis poden influir en el resultat d’una prova. En alguns casos, l’alumne pot haver treballat, però l’ansietat del moment dificulta demostrar el que sap.

També he observat la importància de la constància. Els alumnes que han estudiat de manera regular arriben a l’examen amb més seguretat i obtenen millors resultats.

Notes teòriques

L’avaluació no només mesura els coneixements adquirits, sinó també la capacitat de gestionar la pressió i aplicar-los en un moment concret. Per això és important treballar estratègies de preparació, confiança i regulació emocional.

11/02/2026

Alice

Notes descriptives

L’Alice fa l’examen. Aquesta sessió serveix per valorar el treball realitzat durant les setmanes anteriors, tant pel que fa a la tècnica com a la lectura i al repertori.

Notes personals

Ha estat una sessió de tancament del procés d’aprenentatge realitzat durant els mesos anteriors. Després d’haver observat el treball previ de l’Alice, l’examen permet veure fins a quin punt ha consolidat els continguts.

Notes teòriques

L’examen instrumental permet avaluar diferents dimensions de l’aprenentatge: la tècnica, la coordinació, la lectura, el control del tempo, la musicalitat i la preparació del repertori. També pot servir per orientar els objectius de treball posteriors.