La primavera demana
un poema de amor
La primavera reclama
un poema d'amor
Una llamada al cielo
Cuatro tonos de cascabeles...
— ¿Qué pasa?
— Nada, papa,
quería oír tu voz...
Quería que me dijeras
cómo estáis todos
ahí arriba.
Nuestras tristezas
deben ser vuestras alegrías,
nuestras pérdidas,
vuestros reencuentros...
Ya estáis juntos
los hermanos, los padres,
los sobrinos, los esposos,
los cuñados, los amigos...
Iréis juntos a los vinos,
comeréis buenas migas
y jugaréis al Remigio.
También haréis matanzas,
comeréis ricos chorizos
y queso blando,
roscas del candil,
frite de rabos,
escabeche de pollo,
tomates rellenos
y rosca de piñonate
bien enmielá,
y, como no, bizcochón
con chocolate los domingos...
Todas las usanzas buenas
que se han llevado con ellos...
Aquí hay un vacío muy grande,
lugares insustituibles
en las casas
y sitios vacíos en las mesas.
Para vosotros serán
abrazos y besos...
Cuando dejemos de llorar
y podamos mirar al cielo,
veremos brillar vuestras estrellas,
todas reunidas a lo lejos
que se juntan como una piña
y nos miráis sonriendo.
Febrero 2024
Una trucada al cel
Quatre tons de cascavells...
— Què passa?
— Res, papa,
volia sentir la teva veu...
Volia que em diguessis
com esteu tots
allà dalt.
Les nostres tristeses
deuen ser les vostres alegries,
les nostres pèrdues,
els vostres retrobaments...
Ja esteu plegats
els germans, els pares,
els nebots, els esposos,
els amics, els cunyats...
Deveu anar de bracet als vins,
a dinar bones migues
i jugar al *Remigio.
També deveu fer matances,
queixalar rics xoriços
i formatge fresc,
rosquilles de llum d'oli,
*frite de cues,
escabetx de pollastre,
tomàquets farcits
i tortell pinyonat
ben emmelat,
i, com no, pa de pessic
amb xocolata els diumenges...
Totes les usances bones
que us heu emportat...
Aquí hi ha un esvoranc molt gran,
espais insubstituïbles
a les cases
i llocs buits a les taules.
Per a vosaltres deuen ser
abraçades i petons...
Quan deixem de plorar
i puguem mirar el cel,
veurem brillar els vostres estels,
tots reunits lluny
junts com una pinya
que ens mireu somrient.
Febrer 2024
🌠Una campana sona,
és la nit de Nadal;
els àngels baixen a La Terra.
Ha nascut un nen infant.
Tot és joia i alegria,
canten pastors i sagals,
música a la llunyania:
ha nascut un nen infant.
No fa fred aquesta nit,
només els llums dels carrers
anuncien el Nadal.
Milers d'estels al cel
i cent pasteres a la mar.
Els obusos i les bombes
són les nadales de l'Orient;
no hi ha pastors ni ramats,
ni l'estrella de Betlem,
només nens que ploren
sota les runes,
fam i foc;
els seus ulls miren lluents
tots marcats per tanta por.
🎄Nadal 2023
✨ Es Nochebuena:
una campana suena,
los ángeles bajan,
ha nacido un niño rey.
Todo es fiesta y alegría,
pastores y zagales cantan,
música a lo lejos:
ha nacido un niño rey.
Esta noche no hace frío,
solo calles iluminadas
anuncian la Navidad.
Miles de estrellas en el cielo
y cien pateras en la mar.
Las bombas y los obuses
son villancicos de Oriente;
no hay pastores ni rebaños,
ni la estrella de Belén,
solo niños que lloran
bajo escombros,
hambre y fuego;
sus ojos miran reluciendo
marcados por tanto miedo.
🎄Navidad 2023
Il·lustració: Llorenç Pubill Monasterio
El petó
Encara em fas un petó
cada vegada que marxes.
Quan t'ajups
per aconseguir la meva galta
sento la teva ànima d'infant
quan venies corrents
de lluny
i m'abraçaves.
Quins petons més tendres
els que fa el fill a la mare.
Quina emoció quan es reben
i més quan es recorden,
encara.
Quina energia més pura
el petó del fill
a sa mare.
El beso
Todavía me das un beso
cada vez que te marchas.
Cuando te agachas
para alcanzar mi cara
siento tu alma de niño
cuando venías corriendo
desde lejos
y me abrazabas.
¡Qué besos más tiernos
los que da el hijo a la madre!
¡Qué emoción cuando se reciben
y más cuando se recuerdan,
todavía!
¡Qué energía más pura
el beso del hijo
a su madre!
Escriptores del Maresme
"El Saló de Pedra d’Argentona va queda petit en la VIII Trobada d’Escriptores del Maresme que aquest any ha homenatjat la literata i activista cultural Emilia Illamola.
S’hi van aplegar un centenar d’escriptores i persones que van voler participar en aquest acte de reconeixement a les maresmenques que ens comparteixen les seves històries a través de la literatura." (Consell Comarcal)
Darrera els ulls
s'amaga un univers
d'ombres i llums
en continua lluita,
duel etern
insistent
que treu pensaments
adormit.
Quan tu pateixes,
la meva ànima
ho ensuma
i plora en silenci
i vol ajudar-te,
però no et deixes
i camines sol,
tristament sol
per camins erms.
Agafa'm la mà,
el camí serà
menys feixuc
per fi!
TARDOR A VIC
La ciutat dels Sants
es desperta,
olor a pagès
a l'aire.
La rosada
tot ho cobreix´
o és la boira
enmig dels arbres?
En esqueixar el dia
tot està quiet,
algun ocell
es desperta
vora el riu
i trenca el silenci
amagant-se als til·lers.
La Mireia
cerca la Lluna
des del seu coxet,
però avui no hi és
la Lluna, només
una estrella al cel.
Novembre'22
Nina, mira
per la finestra
que ja ve Nadal,
criden fort
les gavines
i xiuxiuegen
els pardals.
Nina, obre
la porta
que tots
volen entrar
a menjar
la carn d'olla
de l'escudella
que està esperant.
Nina, abraça'm
molt fort
que l'ànima
està trista,
però un petó
a la galta
tot ho ressuscita.
La muerte, aunque es una certeza, siempre nos sorprende y a veces nos coge desprevenidos y nos golpea con el dolor de una pérdida inesperada. Afrontar ese dolor nos provoca sentimientos difíciles de expresar; hay un periodo de tiempo en el que cuesta asimilar esa pérdida, es lo que llamamos duelo.
‘El aroma del recuerdo’ pretende plasmar esa época de duelo con la belleza de las palabras para aliviar el alma. Es la expresión de unos sentimientos muchas veces ahogados por el dolor para acompañar después de la pérdida de un ser querido. Es el abrazo que con la belleza de las palabras nos permite emocionar y liberar la pena.
La fotografía de la portada capta una tumba antropomorfa romana del Berrocal trujillano rodeada de los pastos que impregnan su aroma en el aire. Se trata de una obra cedida por el artista Manu Martín Avís, también extremeño.
23 DE ABRIL, DIADA DE SANT JORDI, entrevista para Ràdio Premià de Dalt
por la periodista Isabel Xarrié