Pilota Valenciana

LA PILOTA a mà i VALENCIANA COM A ESPORT TRADICIONAL

Quan parlem de Pilota Valenciana, ens trobem davant d'un esport tradicional que procedeix de l'evolució de diferents jocs populars, però deixant clar que aquesta evolució és progressivament més complexa, ja que fruit d'una major pràctica, el joc es reglamenta, i el terreny de joc on es desenvolupa i els instruments s'unifiquen. La Pilota Valenciana va ser convertida en esport l'any 1994.

HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA

L'esport de la pilota va ser àmpliament practicat en l'Antiga Grècia i va ser introduït en la Península Ibèrica per l'Imperi romà. En aquella època es jugava a pilota amb unes normes similars a l'actual joc valencià de llargues. En la Corona d'Aragó va ser un esport molt popular practicat per membres de la noblesa i fins i tot reis, si ben aquest èxit va ser part de la seua posterior pèrdua de popularitat ja que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinat a recintes tancats que només podien mantenir les classes adinerades.

Famós per la seua transcendència és el bàndol del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell General de la Ciutat de València en el qual prohibia la seua pràctica en el carrer: “A causa que per ocasió del joc (de pilota) es deien diverses blasfèmies en ofensa del nostre senyor Déu i dels sants i diverses injúries de paraula i fet a les gents errants i permaneixents pels diversos carrers i places de la ciutat ha novament establit que alguna persona privada o estranya de qualsevol condició o llei de deu o més anys no puga jugar dins dels murs d'aquesta ciutat (València) al joc de pilota sota pena de vint monedes d'or per cada vegada que ho fera.”

Aquesta prohibició no va afectar al joc de pilota en el Regne de València estant censats a mitjan segle XVI fins a tretze trinquets en la capital. No obstant açò a meitat del segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a començar a jugar a rebot en un frontó el que juntament amb la invenció del tennis van limitar la difusió de la pilota a mà pràcticament a València.

Des d'aquest moment i fins a meitat del segle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana a causa que es disputaven nombroses partides en les quals s'apostaven ingents summes de diners i al fet que els jugadors eren autèntics herois.

Posteriorment la popularització dels esports de masses, especialment el futbol, l'expansió urbanística que va provocar l'enderrocament de nombrosos trinquets, l'augment de la circulació automobilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanització de la societat va provocar que la seua situació en la dècada dels 60 del segle XX fóra quasi crítica.

MODALITATS

Com s'ha comentat existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

Modalitats d'estil directe

• Escala i corda: Es disputa en trinquet al que s'afegeix una corda en el mig de la pista. És un joc a l'aire, permetent-se només un bot de la pilota abans de retornar-la al camp rival encara que els pots en les escales no són explicats. El joc consisteix a retornar la pilota al rival per sobre de la corda, cometent-se mancada quan la pilota no arriba a l'altre camp, ho fa per sota o impacta en una part del cos diferent de la mà.
• Galotxa: És un joc similar al d'escala i *corda diferenciant-se en què es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, però mantenint el mateix esperit.
• Llargues: En aquesta modalitat a l'aire jugada en el carrer es permet només un pot. Per a aconseguir una miqueta cal aconseguir que la pilota bote més enllà d'una línia coneguda com de la falta.
• Raspall: explicat en el punt .
• Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta una diminuta pista entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se una miqueta cada vegada que s'introdueix la pilota en un dels calaixos (forats) del rival, o no aconsegueixen passar la corda.

Estil indirecte:

Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenat frontó. Després que la pilota rebote li toca tirar a l'equip contrari.

Modalitats d'estil indirecte

• Frontó: Aquesta modalitat es diferencia del frontó basc en les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la bola de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per sobre d'una ratlla situada a una altura de mig metre i botant dins dels límits establits en la pista.
• Frontball: consultar el punt específic.

COLPS

• Volea: colp que es dóna a la pilota abans que pot, amb el braç elevat, amb els peus fixats en el sòl i amb el cos inclinat cap a arrere.
• Manrò: colp en el qual el jugador colpeja la pilota després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal.
• Carxot: Similar al *bot de *braç però la pilota porta poca altura, i depenent de la posició del cos es pot dirigir la trajectòria de la pilota cap amunt o contra el sòl.
• Raspada: colp exclusiu de la modalitat a la qual dóna nom (el *raspall), i que consisteix a arrossegar els dits de la mà pel sòl per a colpejar la pilota que va rodant.
• Bot i volea: colp de gran dificultat ja que la pilota es colpeja de palmell immediatament després de botar en el sòl.
• Bragueta: colp similar al palmell amb la particularitat que la pilota va molt ajustada al cos i el jugador es col·loca en una posició lateral a la seua adreça.
• Palma: colp en el qual el jugador se situa enfront de la trajectòria de la pilota, podent-la colpejar a l'aire o al pot, i descrivint un semicercle en el plànol vertical.

INSTAL·LACIONS I MATERIAL

La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs.

• Trinquet: Sense cap dubte és la pista més característica d'aquest esport. És un recinte tancat de forma rectangular d'entre quaranta i seixanta metres de llarg i entre nou i onze d'ample. Les dues parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recinte. Una de les dues muralles compta amb un element singular, l'escala.
• Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, explicant cada poble amb un carrer especialment adequat per a açò. Aquest carrer devia ser plana i comptava amb unes dimensions una mica menors que les d'un trinquet. Amb l'augment de la circulació es va dificultar aquesta pràctica pel que s'han construït diversos carrers artificials denominades carrers de pilota.

Els materials que s'utilitzen per a la correcta realització d'aquest esport són els següents:

• Els guants: La peça més important de la indumentària del jugador és el guant. Protegeix la mà. Són de pell de be, no tenen dits i només cobreixen les articulacions de la mà i una part del palmell; alguns. Sota el guant, com la protecció no és suficient i segons la pilota amb que es jugue, es col·loquen també un tros de carta, planxes d'acer, esponges... tot amb l'ordre correcte i es cobreixen amb esparadrap, també els dits. Amb unes vetes es lliga tot aquest conjunt en una operació que requereix gran habilitat.
• Els didals: El didal, per a jugar al raspall, és una peça tubular de pell o de budells de porc tancada per un extrem que es col·loca amb un tros de cotó en pell o esponja, tot ben fixat amb esparadrap. Protegeixen les puntes dels dits.

Pilotes

La pilota de badana

• Com indica el seu nom són unes pilotes que el seu exterior és de pell de be; el seu interior és una pasterada atapeïda. Actualment són les indicades per a l'entrenament d'alevins i també per a la formació inicial.

La pilota de vaqueta

• La pilota de vaqueta és la més representativa de les homologades en la pràctica del joc de pilota valenciana, per la seua antiguitat i per la seua qualitat tècnica, esportiva i artesanal. Està formada per vuit triangles corbs de bescoll de la vaca cosits entre ells pel mateix ample, de manera que el fil no es pot veure una vegada tancada la pilota.

Els uniformes

Per a les competicions oficials l'uniforme dels jugadors varia segons les modalitats.

En el raspall: pantalons curts esportius i samarreta blanca o color roig i blau.

En la resta de modalitats, la mateixa indumentària, però sempre pantalons llargs blanc. Un element comú i complement distintiu de cada equip és la tradicional faixa, de color blau i roig. El distintiu roig ho portarà sempre el favorit, l'equip o jugador de major categoria esportiva o el que ostente el títol de major nivell i, en cas d'igualtat, el de més edat.

EL RASPALL

Instal·lació:

Es juga en el carrer o en el trinquet.

Elements importants en el carrer:

• Rajola: on botarà la pilota per a colpejar-la i executar el servei.
• Ratlles de quinze: Limiten el terreny de joc (70-75 passos).
• Ratlles de falta: Situada a 40 passos del servei, i és obligatori que la pilota bote abans del servei.

Elements importants en el trinquet:

• Dau: on es botarà la pilota per a colpejar-la i executar el servei.
• Els tamborins: és l'objectiu del joc (si la pilota ho toca és quinze).
• Galeries del dau i llotgetes: són objectiu per a aconseguir el quinze.
• Galeria del rest: Pilota emblanquinada, dolenta per a qui la tira.
• La corda
• La pedra
• El dau (és el quadre del terra)
• Galeria del dau
• L'escala
• La llotgeta (Baix d'aquesta llotgeta i al costat de la porta, tenim la llotgeta de baix)
• La línia de ferida
• La galeria llarga
• La galeria del rest

Desenvolupament del joc

Modalitat d'invasió i joc directe, on hi ha dos equips (un en el servei i un altre en la resta). La partida s'inicia quan un jugador realitza el servei botant la pilota en la rajola o el dau, depenent de si s'està jugant en el carrer o en el trinquet. En el carrer la pilota en el servei ha de donar un pot abans de la ralla de falta.

L'objectiu en el carrer, és que la pilota passe més enllà de la ratlla de quinze dels adversaris. Cada vegada que la pilota passe la ratlla de quinze sense ser retornada des de darrere jugant-la a l'aire es guanya un quinze. En el joc, no importa el nombre de pots que de la pilota, podent-se jugar a l'aire, per terra, etc.

En el trinquet tot és igual, solament que la partida dóna inici des del dau, i els objectius són els tamborins dels adversaris, o el frontó evitant que la jugue al rebot, i a més els de la resta pot aconseguir punt enviant la pilota als llotges o a la galeria, o per terra més enllà de la línia del dau.

Si la pilota es queda parada entre el públic o la porta d'alguna casa, es traurà des del centre del carrer, i parada en terra, colpejant-la amb la mà no dominant un jugador de l'equip adversari que l'havia jugat per última vegada. En el trinquet quan la pilota es queda parada en l'escala, es pararà i es jugarà amb la mà dominant.

Puntuació

Les partides es juguen a 5 jocs (25 punts) en el trinquet, i a 8 jocs (40 punts) en el carrer. En finalitzar cada joc es canvien els equips del servei i de la resta.

Jugadors

La composició més habitual és de dos jugadors per equip. El jugador més endarrerit és el rest, i el més avançat és el punter. Si l'equip ho formen 3 jugadors, hi haurà un enmig d'aquests dos que es denomina mitger.

Normes bàsiques

• Si la pilota toca el tamborí o si s'està jugant al carrer i sobrepassa la ratlla que delimita el final del camp, serà punt per a l'equip que ha colpejat la pilota.
• Si un jugador colpeja la pilota però aquesta retrocedeix, comet falta, per la qual cosa l'equip rival aconseguirà un punt.
• Si un jugador colpeja la pilota amb una altra part del cos diferent de la mà comet falta i ha d'alçar el braç perquè la resta el sàpiguen.
• En el trinquet, si un jugador encala la pilota en les galeries situades en la part superior comet falta, si aquest jugador forma part de l'equip que trau. Si és de l'equip contrari sí que pot encalar-la.
• Al carrer, si la pilota es para algun lloc, el jugador traurà amb la mà no dominant des del terra i la línia imaginària que hi ha en el punt on va parar la pilota. En el trinquet, si la pilota toca l'escala o un espectador i es per a, el jugador decideix si treure des de terra o des del primer graó a l'aire.

FRONTBALL

Instal·lació

La instal·lació de Frontball consta únicament d'una paret frontal, o frontis, i el pla del sòl. La pista de joc comprén el pla del sòl, que és el pis d'aquesta, i el que s'eleva enfront del Pilotari, denominat frontis. Dins d'aquest espai geomètric, delimitat per les corresponents línies, pintades o assenyalades amb xapes metàl·liques o material diferent del sòl, es juga a l'especialitat de Frontball.

En el pla del sòl s'assenyala, mitjançant línies de 5 cm de gruix mínim, el perímetre de la pista de joc, establint així mateix una línia paral·lela al frontis (denominada línia mitjana) que estableix la distància mínima que ha d'aconseguir la pilota després de la seua posada en joc (denominat servei).

Regles bàsiques

El Frontball és una especialitat de Pilota en la qual poden ser emprades totes dues mans per a colpejar la pilota (bé amb la palma oberta o el puny tancat) i d'aquesta manera aconseguir posar-la en joc i/o retornar-la al frontis. Es tracta d'una especialitat de joc indirecte. Per això, cada vegada que la pilota és colpejada per un jugador, bé siga en el servei o durant el joc, la pilota ha de tocar el frontis en la zona establida com a vàlida, abans que puga ser colpejada (amb o sense pot previ en el sòl) pel jugador rival. Aquesta zona s'estableix entre la xapa inferior del frontis (establida a 0,55 m del sòl) i la línia que delimita el límit superior del frontis.

El colpeig de la pilota es realitzarà sempre de manera alternativa entre els dos jugadors. No està permès que un mateix jugador colpege dues vegades consecutives la pilota, sense que entremig ho faça el seu rival. Una vegada posada en joc la pilota, la jugada es prolonga fins que un dels dos jugadors no és capaç de retornar la pilota de manera legal en la part vàlida delimitada en el frontis o en el sòl. Durant el joc, una pilota que toca una de les línies (excepte la línia mitjana) és considerada com a fallada o falta.

Puntuació

En l'especialitat de Frontball els partits es juguen al millor de 3 jocs.

Inicialment es disputen 2 jocs de 10 punts cadascun, i en cas d'empat, es disputa un tercer joc a 5 punts.

Tant és igual a punt, que s'anota el jugador que l'aconsegueix. El jugador que abast primer el nombre de punts al fet que està assenyalat el joc, el guanya. El jugador que abast primer els dos jocs, gana el partit.

El servei

Els serveis s'efectuaran per tots dos jugadors sempre botant la pilota abans de la línia de servei, límit anterior de la denominada zona de servei. El jugador/a es col·locarà per a traure amb tots dos peus posicionats dins de la zona de servei. A continuació, si el jugador ho desitja pot prendre impuls i sobrepassar la línia anterior de la zona de servei amb el seu cos, però haurà de realitzar el colpege de la pilota abans que un dels seus peus trepitge el sòl més enllà de la línia de servei.

Faltes

• Un servei iniciat no es finalitza.
• El bot del servei es realitza fora dels límits del sòl, damunt o davant de la línia del pot de servei.
• En el servei, després del contacte de la pilota en el frontis, la pilota no sobrepassa la línia mitjana en el primer pot.
• La pilota toca qualsevol línia o xapa delimitadora del terreny de joc (excepte la línia mitjana durant el joc).
• La pilota colpeja qualsevol element extern al terreny de joc o ix fora dels limites espacials reglamentaris (per davall de la xapa inferior del frontis, per damunt de qualsevol límit superior, fora de qualsevol límit lateral). Si aquesta circumstància es produeix abans que la pilota contacte amb el frontis i el sòl en els seus límits espacials reglamentaris, serà falta de l'últim jugador que ha tocat la pilota. Si es produeix després del pot en el sòl, serà falta del jugador al qual li correspon intervindre.
• La pilota no és retornada abans que realitze el segon bot en el terra.

Descansos

Durant la disputa de cada joc, cada pilotari tindrà dret a un minut de descans, podent-lo sol·licitar, sempre que estiga en possessió del servei. Entre cada joc hi haurà un descans obligatori de dos minuts.