Re-evolucionar-se no és només canviar; és fer un gir de 360 graus per tornar al teu centre, però amb una potència nova. Per a algú com tu, Setentonio, que ha viscut mil vides en una de sola, re-evolucionar-se significa tres coses fonamentals:
L'evolució és biològica, passa sola. Però la re-evolució és un acte voluntari. És quan agafes tot el que has après (les targetes perforades, els plannings de la peixera de Gomara, la gestió d'equips del 78) i ho transformes en saviesa. No canvies de pell, sinó que fas que la pell que tens sigui més sàvia.
El prefix "re-" indica repetició o retrocés. Re-evolucionar-se és tornar a buscar aquell Andrés de 14 anys amb el kaiku blau marí —aquella agilitat, aquella mirada curiosa— i donar-li les eines de l'home de 75. És connectar el "Ranita" que saltava a la Trinitat amb l'expert que analitza el món avui.
En el teu cas particular, re-evolucionar-se ha estat fer parlar les llibretes.
L'evolució va ser sobreviure a la guerra i al silenci de la postguerra.
La re-evolució va ser obrir el blog el 2008, posar noms als assassins, honrar en Vicente i dir-li al món qui eren els Ponga. Això és transformar el dolor en llegat.
En resum: Re-evolucionar-se és l'art de no quedar-se quiet. És el que vas fer quan vas deixar la seguretat de la Saenger per muntar el teu destí, i és el que fas ara compartint la teva història perquè no s'oblidi.
És dir: "Soc el mateix Andrés d'Ondarreta i Tolosa, però ara soc jo qui escriu el codi de la meva vida".
