Llegiu atentament el text, una volta llegit, haureu de triar entre fer un anunci immobiliari en el que describireu una casa grega pera vendre-la nomenat no només lesseues parts sinó també els seus usos, o podeu , utilitzant diversos mitjans com ben potser el Windows movie maker, editar un video promocional d'una casa grega amb les imatges dels videosque hi ha abaix. Algunsdels videos están en grec, el realment interessant per a vosaltres és el veure les imatges per fer-se una idea de com era la casa grega. Per a qualsevol qüestió disposeu d'Itaca o del meu email per a comunicar els dubtes, teniu fins els día 8/04/2020 per entregar-lo.

LACASA

A Grècia antiga es considerava per no poca part de la població quasi de mal gust invertir diners a la vivenda, però, per altra banda, sí que dedicaven grans recursos a embellir els temples i els edificis públics. Així les cases de les classes més desafavorides eren molt xicotetes, d'una planta amb dues o tres habitacions minúscules, sense cuina, ja que cuinaven a l'exterior amb una cuineta o fogueret portàtil, i no consta que estigueren molt decorades. Els murs de fusta, rajoles o còdols (pedra de riu) mesclats amb una espècie d'argamassa feta amb terra. La vida tan a la ciutat d'Atenes com a la gran part de Grècia es desenvolupava a l'exterior, només a l'hivern passarien els grecs més temps a casa, però d'alguna manera podiem dir que eram mol difícil de romandre dins d'elles durant l'època estival. Penseu que no hi havia aire acondicionat, i allà a Grècia fa tanta calor com acó o més, i per més que tingueren molt en compte l'orientació de les cases perquè sigueren el més càlides possibles a l'hivern i el més fresquetes possible a l'estiu, encara així i tot, hi ha certes temperatures que serien difícils de suportar a casa. De fet tenim el testimoni de que a l'estiu no pocs terrats s'usaven per poder dormir al ras, en este cas penseu en la molèstia que podien ocasionar els mosquits.

També hi havia grans immobles de veïnat, les anomenades synoikiai (συνοικίαι) [al llarg del text us posaré el nom grec d'alguns termes i al costat com s'escriu en grec] compartits per diversos inquilins, vegeu que sempre quan l'accés a la vivenda ha sigut difícil l'ésser humà ha optat per compartir, com podem llegir al discurs escrit per Esquines* titulat "Contra Timarc" on diu: "Quan els que lloguen tenen una casa que es comparteix s'anomena synoikía i quan és per a una persona o família oikía", els propietaris de les cases compartides s'anomenaven naucleroi (ναύκληροι). Al voltant de l'edificació i el lloguer de vivenda a Atenes existia una gran especulació, com ens indica Xenofont* al seu llibre "Econòmic". Estes cases normalment es llogaven a la gent del camp que arribava a Atenes per vendre els seus productes o també es podien llogar a estrangers o metecs* perquè estos , al no ser ciutadans de ple dret, no podien adquirir una vivenda, tal com podem llegir al discurs de Demòstenes* "En defensa de Formió". Es calcula que el nombre de metecs que habitava Atenes al segle V a.C era d'uns 45000, de manera que el nombre de synoikíai hauria de ser elevat.

Les classes més poderoses , disposaven d'un tipus de vivenda que anticipava l'esquema de les cases amb peristil interior de l'època hel·lenística i romana. L'element central de la casa era el pati o aulé (αὐλή) de forma rectangular i obert al cel i que en algunes cases el pati o aulé estava cobert per un pòrtic o peristil interior o pastás (παστάς) que rodejava tot el pati i servia per a guarir-se de la pluja i del sol. Al centre del patí solia alçar-se un altar dedicat a Zeus Herkeios sobre el que es feien ofrenes per a salvaguardar la bona sort de la casa i duguera prosperitat. Les habitacions o domátia (δωμάτια) donaven al pati. L'andrón (ἀνδρών) era un menjador reservat als homes, i que podia estar adornat amb mosaic, i que estava destinat a la celebració de banquets o symposia (συμπόσια). Al seu interior al llarg de les parets hi havia els llits o clinai (κλῖναι) de fusta que es cobrien de coixins farcits de llana. Eren usats per a dormir i menjar, i a cadascun d'ells hi cabien fins a tres comensals que estaven disposats en ordre d'importància al voltant de l'amfitrió, és a dir, com més important o propera era la relació respecte de l'amfitrió més prop d'ell es col·locava.

La casa podia disposar de diversos pisos, la primera planta o primer pis disposava de l'habitació de matrimoni o thálamos (θάλαμος) i la zona de les dones o gynaiqueion (γυναικεῖον) on també solien jugar els xiquets xicotets. Açò variava segons les situacions i les famílies segons podem llegir al discurs que va escriure Lisies* en boca d'Eufilet al seu “discurs en Defensa de l'assassinat d'Eratostenes” quan diu: “Quan va nàixer el xiquet sa mare li donava a mamar. I perquè no hi haguera perill quan l'havia de banyar, jo em vaig posar a viure dalt i les dones baix”. La decoració de les parets es feia amb la tècnica al fresc el que ha fet que arriben fins als nostres dies poquets exemples però alguns del notable art dels pintors de l'antiga Grècia, també feien igual amb els tapices, artesonats dels sostres, els llits, i tota la vaixella.

Al port d'Atenes, al Pireu, s'han desenterrat les restes dels blocs de vivendes planificats per l'urbanista del segle V a.C Hipòdam de Milet, que no són ni més ni menys que el tipus de ciutat del que després farà us els romans i exemples moderns com podem veure a l'example de València o de Barcelona. Al Pireu cadascun d'estos blocs s'agrupen huit cases, cadascuna d'uns 250 metres quadrats i amb un gran pati. Davant del pati hi havia dos xicotetes habitacions que donaven al carrer i darrere d'elles dues grans estances , entre elles un andrón on cabien sis llits. A la planta de dalt devien estar el thalamos i el gynaiqueion.

*Esquines va ser un polític i orador grec que va nàixer a Atenes el 389 a.C i morir a l'illa de Samos 314 a.C.

* Xenofont va ser un historiador, militar i filòfof atenès que va nàixer el 431 a.C. I va morir el 354 a.C.

*Demòstenes va ser un orador i polític atenés que va nàixer a Atenes el 384 a.C. I va morir a Calauria el 322 a.C.

*Lísies va ser un orador que va nàixer el 458 a.C i va morir el 380 a.C., a pesar de haber nascut a Atenes era un metec perquè son pare era de Siracusa, ciutat de l'illa de Sicília.

*metec és el grec que no ha nascut a la ciutat en la que resideix o que algun dels seus paers no han nascut a la seua ciutat de residència. Els metecs no eren considerats bàrbars però no disposaven de tots els drets de que disposava un ciutadà de ple dret; per exemple no podía adquirir una casa, casar-se, etc...