Edició 2003

La Catllaràs 2003

Resum de la primera edició

El dia despuntava assolellat tot i que la nit abans havia plogut força, més amunt de Fontanals.

Abans de les vuit, tot just acabades de muntar les taules per a les inscripcions varen començar a arribar els participants. El servei d'aparcament va distribuir el flux de vehicles que van poder estacionar a la mateixa esplanada del poliesportiu.

Les inscripcions es desenvolupaven sense incidències, a un bon ritme, passant de seguida del centenar.

Faltant mitja hora per la sortida la "moto mòbil" va fer una volta de reconeixement al recorregut fixant els vailets amb cinta, repassant el recorregut... i comprovant que tot estigués correcte.

A les nou en punt des de l'organització es van donar quatre missatges breus i bàsics: "Respecteu la natura, no tingueu pressa, això no és una cursa,... els camins són oberts al trànsit. Gaudiu de la pedalada..."

Tot seguit, els 136 participants varen sortir enfilant el Camí del Puig amb molta empenta. Més de 500 metres de desnivell i més de 6 km. de pujada els esperaven primer per l'Aballol i després pel camí principal fins a Fontanals on trobarien un abundós avituallament.

En efecte, les taules de fruites (BergaFruits) i pastes (Forn Jorba) que havien muntat els 5 voluntaris del primer control van fer goig de debò i els participants s'aturaven afamats a reposar forces. Mentre els gots d'aigua i sucs es van anar buidant successivament un plafó amb el plànol dels recorreguts i els corresponents perfils ajudaven els esforçats participants a decidir quina opció triar.

La majoria va triar la llarga, que seguia enfilant-se muntanya amunt vers la Collada de Sant Miquel. El darrer tram començava a ser dur de debò, pedregós, fangós i amb un fort pendent final, arribant als 1700 m d'alçada. Un gir en direcció nord-est i la ruta travessava els Serrat Negre per la carena fins al mateix Roc del Catllaràs.

Al peu del roc hi havia el segon control. El recorregut feia una volta pel Pla de l'Orri on més tard les cròniques parlarien d'extensos prats verds esquitxats de milions de floretes blanques, grogues i liles..., d'impressionants vistes fins a Montserrat...

De nou al Roc de Catllaràs, l'imponent baixada pel Coll de la Seba demanava una alta concentració. Els tres integrants del control número 3 estaven al cas i les caigudes foren mínimes.

Compartint recorreguts la curta i la llarga, Joc de Pilota, Font Assadegosa... El mirador del Roc de la Lluna bé valia aturar-se uns minuts per gaudir de l'espectacle de l'altre banda de la carena: Si abans es veia el sud, ara distingien allà a la dreta el Puigmal, més a la vora La Pobla de Lillet, més enllà Castellar de N'Hug... el Puigllançada, el Moixeró a l'esquerra,...

Retornant al camí un indicador els donava l'opció de triar un senderol que baixava dret però directe fins al xalet del Catllaràs. Una petita volta per l'entorn els permetia gaudir de la singularitat de la construcció. Encara uns quants quilòmetres més fins al control n. 4 on es tornaven a separar les dues rutes. De nou un plafó amb el perfil del recorregut els ajudaria en la decisió: la curta de dret cap a Falgars, la llarga s'enfilava 2 quilòmetres bo i passant per Vallfogona fins al Pla de l'Ermità que es presentava al pic de la primavera d'un verd esclatant. Un divertida i entretinguda baixada, a estones camí, a estones corriol, a estones trialera, però sempre ombrívola i frondosa, espessa i feréstega travessant bosquets de tota mena, els va dur a fins a la Font de Falgars. La baixada havia estat d'allò més divertida, amb alguns trams tècnics, d'altres més ràpids... però sempre ciclable... és una experiència que més d'un bo i esmorzant el pa amb tomàquet amb botifarra comentava. Tothom feia cara d'afamat mentre una expressió de cansament i satisfacció anava sorgint de les cares dels participants...

"Falta molt?" era la pregunta més usual. No pels 36 - 37 quilòmetres sinó pels més de 1200 m. de desnivell que s'anava afegint al cansament ja acumulat. Amb els que venien de fer la ruta curta que també s'havien trobat a Falgars els comentaris eren generalment sobre la bellesa dels paratges, dels boscos, camins i corriols i la diferència de duresa del recorregut que uns i altres fins ara havien travessat.

El personal del vehicle tot terreny de la Creu Roja contractat per a l'ocasió només va haver de curar alguna petita rascada i esgarrinxades de poca importància. Res més.

Un rapidíssim tram de carretera menava ambdues rutes cap al trencant de Sant Julià. Protecció Civil va controlar perfectament la complicada cruïlla i una curta (escassament 500 metres) però dreta rampa enfilava els participants fins al Coll de Sobirana. Aquí s'acabava l'asfalt i la baixada fins arran mateix de la Casa de Sobirana no tenia cap complicació. El control numero 6 va vigilar l'encreuament de la carretera i la ruta s'enfilava, ara ja per darrer cop, passada la Quadra fins al Cap de Pla. Des d'allà, al peu dels nombrosos cirerers, ja tot era baixada fins a Sant Julià. Algú es va despistar i no va mirar bé els senyals i un cop al Cap del Pla va seguir muntanya amunt... sort que el cotxe escombra voltava per allà i va recollir algun participant bé a la bassa, bé baixant per l'Aballol...

Començada la Via, malgrat estar ben senyalitzada amb diverses cintes i nombrosos senyals indicadors, hi va haver qui es va saltar el tram final: gairebé 3 km per corriols i caminets arran del bosc, a estones ben fàcils, d'altres amb algun esgraonet que va provocar les queixes dels menys agosarats... De fet, el ràpid corriol que baixava sempre arran del filat exigia un estat de concentració i forces que alguns ja no podien mantenir. Hi va haver alguna caiguda de poca importància -res greu- ferint més l'orgull que les esgarrinxades de les bardisses. Ja feia estona que el poble ja es veia "allà baix" on al poliesportiu els esperava el personal de recollides de dorsal, alguns premis i uns serveis i dutxes per als participants....

Els comentaris generals són força positius. La impressionant bellesa del paisatge, un preciós recorregut travessant frondosos boscos i extensos prats considerat "relativament dur" però sempre factible i a l'abast de qualsevol mínimament habituat són les notes positives de la pedalada.... les lloances a la bona feina dels controls i organització també se senten a l'arribada.

Com a queixes rebudes, únicament un punt a l'acabament del recorregut amb alguna possibilitat de pèrdua i un dels trams de la trialera final que els més experts consideren "genial" però difícil i complicat els menys habituats... qüestions que des de l'organització s'informa que es resoldrà positivament per a la segona edició.

Volem agrair l'ajuda que hem tingut per part dels amics de Bttmania i especialment del Chus i l'Enrique

TROFEUS

Al participant més VETERÀ: Lluis Caus; Dorsal 201

A la participant més VETERANA: Fina Baraldés; Dorsal 41

Al participant més JOVE: Eduard Gabriel; Dorsal 285

A la participant més JOVE: Laura Estradés; Dorsal 101

I finalment a la COLLA MÉS NOMBROSA: BTT Terradelles (Bagà)