Edifici (fundació)
Estructura exposicions
2 exposicions: Art sonor (dividida en 6 parts) i col·lecció permanent
Analitzar un parell d'obres
Opinió personal
La relació que comparteixen aquestes tres obres és, per una part, el to: predominen els tons foscos (negre, blau fosc) i ... contrasta amb un color clar (blanc, beige, crema). Per altra banda trobem que són obres abstractes: no tenen un significat clar, és prou subjectiu.
Pintura46 x 35 cmAquesta obra forma part de la política d'adquisicions a cura de Manel ClotGouache sobre tàblex39 x 28,5 cmDonació de l'autor amb motiu d'una exposició temporal del Grup Inter-nos (Eduard Alcoy, F. García Estragués, J. Hernandez Pijuan, Esteve Llopart i J. Sandalinas) al Museu de Granollers l'any 1953Oli sobre tela99,5 x 64,8 cmRestauració realitzada per Jordi Arnó, l'any 2009Dipòsit Casino de Granollers Club de Ritme, l'any 2009Director: Danny Boyle (Manchester, 1956). Director i productor de cinema britànic, conegut per pel·lícules com Trainspotting, 28 Days Later, Sunshine, i Slumdog Millionaire, per la qual va guanyar un Ôscar al millor director. Va estudiar a Thornleigh Salesian College i a la Universitat de Gal·les.
Guió: Richard Curtis
Repartiment: Llily James, Himesh Patel, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden, Robert Carlyle
Gènere: Comèdia romàntica. Fantasia. Músical.
Corrent cinematogràfica:
Format: 1.85:1? 16:9?
ARGUMENT: En Jack Malik és un cantautor aficionat que intenta trionfar dins aquest món, però sembla que no ho aconseguiex. Acompanyat de la seva millor amiga, l'Ellie
RECURSOS VISUALS:
[en procés...]
No val la pena, els Beatles es mereixen un millor homenatge....Aquesta és la tercera edició del festival i se centra en la Lluna, coincidint amb el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna el 20 de juliol del 1969.
Tot i que contingut central es condensa a l'espai d'arts Roca Umbert, el festival es troba també a diferents punts de Granollers, com són el Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Museu de Granollers i el Cinema Edison, entre d'altres.
[...]
La foto que finalment he escollit per colar-la dins l'exposició de Dolganov és aquesta. Està feta en blanc i negre i amb una ISO bastant alta. He intentat també captar l'essència maligna o morbosa que transmeten les fotografies.
Aquesta de baix l'he deixat com a 2a opció, degut a que també crec que pot colar tant com la de la dreta, però són diferents.
"Reflexionando sobre el origen de mis gustos y el constante cuestionamiento de mis naturalezas sexuales me conecto con el fondo de mis mas depravados sueños, los mismos que de niño veía como pesadillas nocturnas, fruto de experiencias traumáticas. Ahora, han brotado de forma placentera y con mas fuerza, impulsándome a recrear situaciones smilares en la vida real, utilizando el morbo como una herramienta poderosa en la búsqueda del placer sublime.ÉXTASIS DE LA MUCOSA pretende fundir distintas realidades con el fin de crear un mapa onírico y visual de las fílias, fornicaciones, cruzadas de miradas, cruising, roles y mi particular atracción por lo que se puedas llamar repulsivo o malicioso.El morbo está en los ojos de quien mira, de quien mira en su interior y se acepta, aquel que permite que ocurra lo que sea con el fin de gozar, aunque resulte ser producto de su imaginación.El morbo es un monstruo imparable, que se alimenta a través de mi cámara y yo le doy más y más...""En la experiencia del arte tiene lugar un peculiar intercambio; Yo le presto mis emociones y asociaciones al espacio y el espacio me presta su atmósfera que atrae y emancipa mis percepciones y mis pensamientos.JUHANI PALLASMAAActualmente, desaparcer parece imosible. Estamos constantemente conectados a una realidad alienante y localizables en todo momento, no únicamente entre nosotros sino de forma global. Quizá ya no haya lugares en los que esconderse o ausentarse.De mi necesidad de abstraerme surge este proyecto, este lugar. DESERTO es la forma física de mi desaparición, pero también mi manera de reapropiación del mundo."El tema que tracta l'exposició Deserto és el desaparèixer, l'abstracció de la societat.
A partir d'aquesta idea jo he volgut crear un seguit d'imatges amb doble i triple exposició que fan referència a tot allò que em transporta al meu propi món, a connectar amb mi mateixa, incloent-hi les fantasies, un concepte que m'ajuda també a alienar-me de la realitat. Un element en comú a totes les fotos és que hi apareix el cel, en diferents etapes del dia fins a arribar la nit (amb la lluna i les estrelles); per a mi simbolitza la llibertat. Endinsar-me en els elements de la natura com el mar i el bosc em condueixen a la interpel·lació amb el meu propi ésser.
Autor: Sixe
Any: 2016
Tècnica: Spray i pintura plàstica
Significat:
Autor: Sawe
Any: 2016
Tècnica: Spray
Significat:
Autor: Fasim
Any: 2016
Tècnica: Spray
Significat:
Autor: Miquel Wert
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica
Significat:
Autor: Juanjo Surace
Any: 2017
Tècnica: Spray i pintura plàstica
Significat:
Autor: Xumet negre
Any: 2017
Tècnica: Spray
Significat:
Autor: Franco Fasoli
Any: 2019
Tècnica: Materials orgànics
Significat:
Autor: Mohamed Lgacham
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica
Significat:
Autor: Kram i Eledn
Any: 2019
Tècnica: Spray
Significat:
Per relacionar-hi les 3 peces d'art, he escollit el mural de Miqel Wert.
Per escollir la relació m'he centrat en l'estètica del mural, en l'element central: noia i la seva postura.
Aquesta pintura d'Egon Schiele es titula "Sitzender Rückenakt". La relació que hi trobo és la similitud en la postura de la noia: està d'esquenes, amb els braços alçatas i les mans vora de la nuca.
Aquesta pintura de Malcolm T. Liepke porta el títol de Pinning Her Hair (descripció Instagram de @malcolmliepke). Té una gran semblança amb el mural, però està a la inversa i a més es veu la part dels malucs i les cuixes de la noia.
Aquesta és la portada del'àlbum "Easter" de la cantautora americana Patti Smith. És una fotografia d'ella. La semblança segueix la mateixa línia que les altres peces: la postura; però, en aquest cas, en comptes d'esquenes està una mica de costat de cara al davant, però amb el tors visible. Com al mural, les mans les té palpant el seu cabell.