Vent metall
La família del vent-metall
Descripció
Els instruments de vent del grup del metall consisteix en un tub llarg i estret de metall (llautó, bronze, argent o alpaca), que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló (també anomenat campana). El tub, per tant, té forma cònica.
La gran llargada del tub ha fet que, amb l'evolució històrica, s'hagin anat plegant sobre si mateixos, en formes diverses, des de finals de l'Edat Mitjana.
L'embocadura
L'embocadura té forma d'embut i els instrumentistes, malgrat ser un terme no acceptat l’anomenen “boquilla”. El seu nom tècnic és el de broquet.
Els instruments...
La trompeta
La trompeta és un instrument de la família de vent-metall, constituït per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló.
Són els llavis de l'instrumentista els que fan la funció de llengüeta.
L'aire quan entra en l'instrument ja entra vibrant, i per tant el so d'aquest depèn, en bona mesura, de la perícia del trompetista.
La seva potència i brillantor la van fer imprescindible en cerimònies militars, religioses i civils
El trombó
El trombó prové del sacabutx i és dels instruments que menys ha canviat respecte als seus antecedents.
Té una embocadura de broquet i per a fer les notes utilitza tant la pressió dels llavis com una vara o colissa que rellisca pel tub principal.
La vara, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un semitò.
La resta de notes les fa el trombonista combinant la pressió de l’aire i la posició de la vara.
La trompa
La trompa, també anomenada corn, té un tub la llargada del qual supera els 7 metres.
Disposa de tres pistons o cilindres, com la trompeta.
Està feta de coure o llautó.
La tuba
La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, plegat sobre ell mateix i amb perforació cònica.
És un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut.
Tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls.
És un instrument poc usat com a solista.
També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.
