Tots els instruments de vent fusta, tenen un tub pero on passa l'aire. Però atenció! No tots estan fets de fusta. A continuació, podeu llegir informació, veure'ls i escoltarlos.

També tenen una embocadura que els caracteritza: pot ser de llengüeta simple (clarient o saxofon) o de llengüeta doble (oboè i fagot). Aquesta embocadura és diferent de la dels instruments de vent-metall.

Es un instrument de llengüeta simple, construit amb fusta de banús.

Aquestes són les seues parts

La flauta és un instrument amb un tub cilíndric i està construit amb metall (argent o alpaca). I es diu travessera per què es toca de través.

Les primeres flautes eren de fusta, però al s. XIX es van modificar afegint-hi jocs de claus per fer-les més fàcils de tocar.

Amb les claus pots tapar varis forats amb un sol dit.

Ací vos he deixat un vídeo per a escoltar-la.

Heu vist l'embocadura?

L’embocadura de la flauta travessera consisteix en un forat que actua de bisell tallant el filet d’aire produït pel buf del músic.

De flautes n’hi ha de moltes menes, però... la que nosaltres toquem a l’escola és la flauta de bec. Ací vos deixe un vídeo on podeu veure que hi ha diferents mesures per a la flauta de bec.

L’oboè s’assembla al clarinet, però té una embocadura diferent. I així com passa amb els altres instruments també trobem diferents mesures per a l'oboé, com el corn angles, etc. Escolteu amb atenció!

El fagot és l'instrument més greu de la família del vent fusta. La seua llengüeta també és doble, igual que la de l'oboé.

Si agaféssim el fagot i l’estiréssim, la seua llargada seria de més de 2 metres.

També hi ha el contrafagot, que encara és més greu. Al següent vídeo el podeu escoltar.

Aquest instrument no s’utilitza quasi en música clàssica, per la seva menor sonoritat.

És més habitual en la música jazz o en el rock. També hi ha de diferents mesures i el seu nom varia.

I fins ací els instruments de vent fusta. Espere que hàgeu gaudit escoltant la música.