Sant Albert Magne

Sant Albert el Gran (o Sant Albert Magne) va néixer a principis del segle XIII al castell de Lauingen, a la vora del Danubi, dins del Ducat de Baviera. Va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a «investigar les causes que operen en la naturalesa». Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i, fins i tot, va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra, va demostrar que aquesta és rodona. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries. Els investigadors de l'Institut Albertino (Bonn) han calculat que trigaran cent cinquanta anys a acabar l'edició dels seus escrits. Per altra banda, va aplicar el mètode i els principis aristotèlics a l'estudi de la teologia, pel que fou l'iniciador del sistema escolàstic, que el seu deixeble Tomàs d'Aquino havia de perfeccionar. L'escolàstica és un corrent filosòfic basat en «No vull entendre per a creure, sinó creure per a poder entendre» (entendre a través del coneixement, de l'estudi). És a dir, diferencia entre l'explicació teològica i l'explicació natural. Ja existeix l'empirisme, i per tant la ciència. La seva meticulositat fou proverbial: «Jo mateix ho he experimentat», escrivia Sant Albert, «car algunes vegades em vaig posar en camí per a visitar mines metal·líferes molt allunyades i experimentar directament les propietats dels metalls».

Fou canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar Doctor oficial de l’Església. Va ser el 1941 quan Pius XII el va proclamar patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals. Fins i tot se l’anomenà, i així el trobem repetidament citat, Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber.

Per aquest motiu, el dia central del mes de novembre, se celebra la diada de Sant Albert, patró dels estudiants de ciències.