Embedded Files
FITXA TÈCNICA
FITXA TÈCNICA
Sils1 (2) - MARIA CANALETA VALLS.jpgDificultat: baixa
Tipus de camí: Camí de sorra
Distància: 8 km (anada i tornada des del poble)
Desnivell: 65 m
PER QUÈ ÉS EL CIM DEL MEU MUNICIPI
PER QUÈ ÉS EL CIM DEL MEU MUNICIPI
PowerPointsils - MARIA CANALETA VALLS.pptxL’estany perquè és un lloc emblemàtic de Sils
L’estany perquè és un lloc emblemàtic de Sils
L’estany de Sils és un espai natural protegit d’acord amb la legislació de la Generalitat de Catalunya i , i que ha estat proposat per a ser inclòs a la xarxa europea Natura 2000. L’estany de Sils és el que resta d’una llacuna que fou dessecada en el passat per tal d’obtenir noves terres de conreu i lluitar contra la malària. En els darrers segles les àrees d’inundació natural a Catalunya han sofert una important recessió i actualment són escasses a Catalunya.
L’estany de Sils és un espai natural protegit d’acord amb la legislació de la Generalitat de Catalunya i , i que ha estat proposat per a ser inclòs a la xarxa europea Natura 2000. L’estany de Sils és el que resta d’una llacuna que fou dessecada en el passat per tal d’obtenir noves terres de conreu i lluitar contra la malària. En els darrers segles les àrees d’inundació natural a Catalunya han sofert una important recessió i actualment són escasses a Catalunya.
El projecte LIFE – Natura “Restauració i gestió de l’estany de Sils” és un projecte que comporta la regeneració d’una llacuna permanent, la gestió i la recuperació de prats de dall, d’ambients de vegetació aigualosa i de boscos de ribera i l’adequació d’itineraris i miradors per a l’observació de la natura.
El projecte LIFE – Natura “Restauració i gestió de l’estany de Sils” és un projecte que comporta la regeneració d’una llacuna permanent, la gestió i la recuperació de prats de dall, d’ambients de vegetació aigualosa i de boscos de ribera i l’adequació d’itineraris i miradors per a l’observació de la natura.
Història de l’estany de Sils
Història de l’estany de Sils
L’estany de Sils va ser un important llac la grandària del qual variava en funció de les pluges anuals. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. La dessecació definitiva tingué lloc entre l’any 1845 i el 1850, amb la construcció d’una xarxa de canals de desguàs tributaria d’un rec principal que travessava l’estany: la sèquia de Sils. Des d’aleshores l’estany en la seva total extensió només reapareix en èpoques de pluges intenses. Malgrat tot, fins la dècada de 1970, gran part dels terrenys van continuar sotmesos a un règim de inundació temporal que resultava òptim per als prats de sega, destinats a la producció de farratge per al bestiar, i que era compatible amb la conservació de prou valors naturals. Posteriorment, aquest ús va cedir en favor de les plantacions d’arbres de ribera, avui majoritàries a l’espai.
L’estany de Sils va ser un important llac la grandària del qual variava en funció de les pluges anuals. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. La dessecació definitiva tingué lloc entre l’any 1845 i el 1850, amb la construcció d’una xarxa de canals de desguàs tributaria d’un rec principal que travessava l’estany: la sèquia de Sils. Des d’aleshores l’estany en la seva total extensió només reapareix en èpoques de pluges intenses. Malgrat tot, fins la dècada de 1970, gran part dels terrenys van continuar sotmesos a un règim de inundació temporal que resultava òptim per als prats de sega, destinats a la producció de farratge per al bestiar, i que era compatible amb la conservació de prou valors naturals. Posteriorment, aquest ús va cedir en favor de les plantacions d’arbres de ribera, avui majoritàries a l’espai.
Itinerari: “Passeig per l’estany”
Itinerari: “Passeig per l’estany”
Al llarg del “Passeig per l’estany” podreu observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d’índies. Hi trobareu diverses comunitats vegetals en funció del grau d’humitat del sòl, com poblaments de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars de grans càrexs, prats de dall i diversos bosquestons inundables on hi pot dominar el salze blanc, el gatell, o el freixe. En el cas dels prats de dall, la seva estructura depèn en gran mesura de la activitat humana: han de ser segats periòdicament per a conservar la seva riquesa florística. En ells, hi podreu veure espècies d’ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire. Si pareu atenció, arran de la sèquia podreu sentir el cant del rossinyol bord, del balquer i, amb una mica de sort, del rascló.
Al llarg del “Passeig per l’estany” podreu observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d’índies. Hi trobareu diverses comunitats vegetals en funció del grau d’humitat del sòl, com poblaments de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars de grans càrexs, prats de dall i diversos bosquestons inundables on hi pot dominar el salze blanc, el gatell, o el freixe. En el cas dels prats de dall, la seva estructura depèn en gran mesura de la activitat humana: han de ser segats periòdicament per a conservar la seva riquesa florística. En ells, hi podreu veure espècies d’ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire. Si pareu atenció, arran de la sèquia podreu sentir el cant del rossinyol bord, del balquer i, amb una mica de sort, del rascló.
Google Sites
Report abuse