1973-1974 Rèquiem

A principis de 1973 s'independitza del grup i comença la seva carrera musical en solitari, acompanyat només a la guitarra per Jaume Abad,  sota el nom artístic de Joan Isaac.

“Havia de triar un nom artístic i no se me n’acudia cap. La Núria em va preguntar quins eren els meus dos altres noms de bateig; com que jo també em dic Isaac i Gumersindo, els noms dels meus avis, la tria va ser fàcil: Joan Isaac. Des de llavors el públic em coneix per aquest nom. Es fa estrany anar per la vida amb un nom que no és el teu, però t’hi acabes acostumant. Els familiars i els amics encara em diuen Joan.”


Anunci del llançament de Joan Isaac com a cantant.

Sitios de Gerona. 21/1/1973 pàg.10

La producció artística es veu influenciada en els seus primers moments per grans poetes en llengua catalana, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal Alcover, i posteriorment per poetes francesos com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Alguns dels seus primers enregistraments inclouen poemes d'aquests autors. Josep Maria Espinàs i Joan Ollé donen suport i assessoren literàriament a l'artista en els seus començaments.

 

També adquireix importància en la seva obra artística l'experiència d'actuar a Lisboa, a mitjans dels anys 70, poc després de la revolució dels clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos.

 

Joan Isaac es  va incorporar a la cançó en català com a membre de la generació posterior a la de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Aquesta generació es va donar a conèixer al públic a la meitat dels anys setanta, en plena efervescència de la transició del franquisme a la democràcia.


El moviment de la cançó autòctona era llavors una escola on els nous artistes aprenien l’ofici. La societat civil del país tenia llavors una visió de futur de la cançó en català i donava oportunitats als joves que havien de rellevar els pioners de la Nova Cançó.

La seva producció discogràfica s’inicia al febrer de 1974, quan Edigsa publica el seu primer single Rèquiem (Edigsa, 1973), després de portar una llarga temporada d’actuacions en públic, principalment com a primera part dels recitals de Lluís Llach.

“ Actuará en la primera parte, Joan Isaac, un joven e inquieto muchacho”...

José Planas. Sitios de Gerona. 27/10/1973

Rèquiem (Edigsa, 1973)

1. I som tu i jo

2. Rèquiem

 

Lletra i música: JOAN ISAAC

Arranjaments: FRANCESC BURRULL

Direcció musical: JOAN LLUÍS MORALEDA

Disc produït per JOAN MOLAS




"Són dues cançons ben construïdes, que li acrediten com a un factor a tenir en compte en l'escena actual de la cançó catalana"

La Vanguardia española, 9/2/1974

La publicació d’aquestes primeres cançons va coincidir amb la de dos discos importants: “Per al meu amic” de Joan Manuel Serrat i “Si canto trist…” de Lluís Llach.


Fotos: Francesc Fàbregas

El 31 d’agost de 1974 es va celebrar el festival “Sis hores de cançó de Canet”, que va ser elevat a la categoria d’aconteixement. Unes quinze mil persones emplenaven de gom a gom el Camp Municipal d’Esports per a veure les actuacions de Toti Soler, Joan Isaac,  Dolors Laffitte, Pere Tàpies, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra i Lluis Llach. La professionalitat que havia adquirit el festival es va veure compensada amb l’influencia massiva de públic que convertia definitivament les «Sis hores» en la manifestació musical mes important de la península.

… Comença a cantar el novell Joan Isaac acompanyat per una flauta dolça. La gran volta de cel que s'estén damunt del camp és ben serena, amb una lluna rodona, plena, que ens aguaita i sembla voler-nos vetllar…

 

Foto: Martí Pascual. Presència, 1974-09-14, p. 19.

Totes les manifestacions culturals relacionades amb la música estaven molt polititzades en aquest període, no obstant això, encara que algunes de les seves cançons tenien bastant contingut polític, Joan Isaac es decantava més per la poesia, caracteritzant-se a més, per escriure sempre de manera autobiogràfica, intentant projectar fets i sentiments universals des de la seva realitat íntima i personal, característica que en els seus inicis ho va diferenciar en certa mesura de la resta d'artistes de la seva generació.

Foto: Colita /Arxiu Històric de Barcelona