L'EDUCACIÓ AVUI DIA

Freqüentment, s'esmenta en els mitjans de comunicació que la manca de compromís educatiu dels pares i mares explica fenòmens que preocupen creixentment a la societat, com són la violència, el fracàs escolar, el consum de drogues, els embarassos adolescents, etc. Lluny d'una posició culpabilizadora cap a les famílies, se'ls ha d'oferir una solució nova la funció de la qual sigui, d'una banda, la de recordar-los que en la provisió de determinades necessitats d'un ésser humà en desenvolupament – com són l'afecte incondicional i la pràctica de la necessària exigència – el seu paper és insubstituïble i, d'altra banda, oferir-los orientacions i recursos educatius per exercir amb seguretat el seu paper com a criadors.

Cal començar dient que l'educació perfecta no existeix, sobretot si la considerem com un conjunt de normes utilitzades com una recepta. A més, no hi ha un nen/a igual a un altre, ni tan sols en la mateixa família, així que més que fórmules estàndard, podem disposar de guies per orientar-nos en situacions diverses.

A l'educació quotidiana dels/les fills/as és important ser espontanis, la intuïció és necessària perquè són les famílies els qui coneixen millor als seus fills/as i la manera d'ajudar-los. En aquest sentit, l'empatia permet entendre els motius que ells/as tenen per actuar en una determinada situació i, des d'aquí, podem ensenyar-los això tan important per a la seva vida que és saber posar-se en el lloc de l'altre.

La coherència també és important (un ha de creure allò que vol ensenyar). La contradicció entre el que es diu i el que es fa invalida la norma que o bé no es compleix o porta a la mentida. Per a això, les famílies han d'actuar amb seguretat i sense contradiccions. Sobre tod o amb un estil de comportament amb el que els fills/as s'identifiquin i imitin. No es tracta d'ensinistrar-los o convertir-los en alguna cosa que desitgem, sinó que es tindrà més èxit si se'ls ajuda a descobrir les seves capacitats, personalitat...