La interculturalitat a través de la literatura infantil i juvenil

Per al desenvolupament d'aquesta formació, prèviament s'ha dut a terme una investigació sobre la interculturalitat a través de la literatura infantil i juvenil. La interculturalitat permet visibilitzar les diferents cultures a través de la pràctica educativa, en la qual es té en compte un procés de sensibilització, és a dir, conèixer la cultura de l'altre per ajudar a enriquir la cultura local i la interacció social entre individus.

1. LA LITERATURA INFANTIL INTERCULTURAL

1.1. INTRODUCCIÓ

Fa tres dècades que la multiculturalitat és present a la societat i a les aules. Segons el Consell Escolar de Catalunya (2019) un dels fenòmens que caracteritzen més clarament el nostre país és la creixent pluralitat que s’hi detecta, i aquesta diversitat cultural s’ha accelerat amb la tendència creixent dels fluxos migratoris (p.9). D’acord amb les dades de l’Idescat el 2020 a Catalunya hi havia 118.760 immigracions externes provinents d’altres països.

És per aquest motiu que la societat es proposa superar i combatre aspectes com la segregació, l’assimilació i la multiculturalitat a través de la interculturalitat. La interculturalitat ens permet entendre la diversitat com un actiu per fomentar la interacció entre cultures, augmentar la comprensió mútua i promoure comunitats plurals però cohesionades (Consell Escolar de Catalunya, 2019, p. 10).

El terme de multiculturalitat es va començar a utilitzar als Estats Units per promoure polítiques que afavorien als grups ètnics que havien patit pressió social durant la història, segons la Fundació Surt. La multiculturalitat és l’acceptació de les diferents cultures, però no estableix vincles reals entre aquestes. Per tant, només trobem una actitud de respecte i no una interacció cultural.

En canvi, la interculturalitat és tenir consciència de l’altre i tenir-lo en compte a partir d’un procés de sensibilització, és a dir, conèixer la cultura de l’altre per ajudar a enriquir la cultura local amb la interacció social. Segons la Fundació Surt, la interculturalitat fa referència a la coexistència de cultures i la construcció d’una relació afectiva entre aquestes. A més, l’enfocament intercultural es caracteritza per tenir tres etapes: la descentralització (prendre una perspectiva de si mateix), la penetració del sistema de l’altre (sortir de la perspectiva de si mateix per tenir una perspectiva des del lloc de l’altra persona) i la negociació (trobar un acord i una comprensió per evitar un conflicte).

La UNESCO també defineix interculturalitat com les relacions evolutives que es donen entre grups culturals, la presència i la interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de generar expressions culturals compartides, que s’adquireixen a través del diàleg i d’una actitud de respecte mutu. En aquest sentit, el repte més important és dissenyar i implementar estratègies de gestió de la diversitat (Consell Escolar de Catalunya, 2019, p. 10).

A més, el Consell Escolar de Catalunya (2019) destaca tres eixos a tenir en compte per a l’educació intercultural amb els quals poder aconseguir un espai de convivència i integració entre el conjunt de grups socials i culturals d’una societat:

• Igualtat: educació igualitària i de qualitat per a tots que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

• Diversitat: aprendre a conviure en societats plurals, comprendre la diversitat, compartir valors i valorar les cultures i les llengües de contacte social.

• Identitat: contribuir en la construcció d’identitats múltiples amb arrels i sentit de pertinença al territori on viuen.

És per aquesta raó que el nostre treball es vol basar a educar a través de la interculturalitat amb la finalitat de preparar als infants en el desenvolupament inclusiu d’una societat plural. Per això, cal promoure una educació basada en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns que ajudin a conviure en una mateixa comunitat (Consell Escolar de Catalunya, 2019, p. 11). Tot aquest aspecte es desenvolupa més clarament al següent apartat, on es justifica la raó per la qual és necessari treballar la interculturalitat.

1.2. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA

A partir de l’experiència als centres educatius de pràctiques i l’observació d’aspectes relacionats amb la diversitat plurilingüe i intercultural, podem determinar que les aules on estem no promocionen recursos per fomentar aquesta visió inclusiva pel que fa al reconeixement de cultures i llengües de l’alumnat. Quan parlem d’aquests recursos ens basem en l'escassa presència d'àlbums il·lustrats o lectures a les biblioteques d’aula que fomentin el reconeixement de les llengües i la cultura dels alumnes de la mateixa o del centre.

Es volen fer referència a exemples de llibres il·lustrats i narratives que s’han treballat a les biblioteques d’aula en els centres de pràctiques.

Per una banda, alguns exemplars de llibres il·lustrats són:

• “De què fa gust la lluna?” de Michel Greiniec.

• “Els fantasmes no truquen a la porta” d’Eulàlia Canal.

D’altra banda, alguns exemples de narrativa són:

• “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños” de Rosa Navarro.

• “Se vende mamá” de Care Santos.

Com s’observa en aquests exemples, la majoria de les lectures presents a l’aula no tenen en compte els eixos explicitats pel Consell Escolar de Catalunya respecte a l’educació intercultural. Aquestes s’enfoquen al coneixement d’aspectes socials de la cultura dominant, així com l’expressió d’aquests aspectes en la llengua autòctona. Per tant, la imposició d’una llengua i d’aspectes socials de la cultura dominant infravalora les altres, creant un ambient poc afavoridor per al desenvolupament de la interculturalitat, així com per a la igualtat, la diversitat i la identitat personal de cada cultura.

Aleshores, enfoquem la necessitat de fomentar la literatura a les aules a través d'àlbums il·lustrats i narratives que responguin a la realitat cultural de l’entorn i del centre, per tal de desenvolupar la competència intercultural.

La lectura s’ha de fomentar des del començament de l’escolarització per desenvolupar el gust per aquesta i la comunicació lingüística amb el nostre entorn. Des de ben petits, la lectura que es troba molt present a les aules són els àlbums il·lustrats. Això suposa que per a què aquesta lectura tingui un sentit global s’han de combinar tant el text com les imatges. Aquest tipus de lectura és un dels primers contactes que tenen els infants per accedir-hi a la literatura i, és a dir, per a la formació com a lector.

Per tant, es considera que l'àlbum il·lustrat és un primer contacte amb la literatura i que, alhora, permet reflexionar sobre aspectes socials actuals com la separació dels pares, la solitud, la mort, l’adopció, les famílies, entre d’altres. No obstant això, un dels problemes socials que també es poden treballar a través d’aquest tipus de narrativa són aquells que s’esdevenen de la interculturalitat. Gómez (2018) esmenta que: “La formació literària és fonamental per a la creació de competències interculturals entre els alumnes de diferents nivells educatius, afavorint amb els àlbums il·lustrats un primer contacte amb el diàleg entre cultures i la formació de ciutadans compromesos” (p.18). Quan parlem que un àlbum il·lustrat fomenti la interculturalitat no ens referim al fet que, per exemple, es presenti només el text escrit en una altra llengua o que parli d’una cultura determinada, sinó que també permeti reflexionar sobre aspectes socials d’altres cultures.

Aquest aspecte és el que manca a les aules dels centres on hem realitzat els nostres pràcticums i, per tant, es considera com a necessitat fomentar el valor crític per desenvolupar estratègies de convivència social entre la multiculturalitat del nostre entorn.

Nosaltres com a futurs mestres considerem important democratitzar la institució educativa i construir el coneixement sobre la diversitat cultural amb metodologies col·laboratives (cocrear amb els infants). Podem desenvolupar la cocreació en l’elaboració d’un exemplar de llibre il·lustrat entre dues escoles, en el qual estigui escrit en dues o més llengües o bé es donin a conèixer diferents aspectes culturals. Per exemple, l’exemplar “Junts dibuixem i cantem” el podem trobar escrit en català i en àrab.

Una altra idea substancial és educar des de la llibertat i no pas des de la normalitat i la cultura dominant, afavorint les relacions equitatives i fent ús de la mediació com a eina durant els possibles conflictes. Per tant, s’ha d’educar des d’un acte afectiu afavorint sempre l’autoestima i l’autoimatge positiva. Finalment, els i les docents hem de saber que la literatura infantil pot potenciar el coneixement i la reflexió envers l’educació intercultural i que és una bona eina per promoure-ho. Tant és així, que tal com esmenten Encabo, López i Jerez (2012), tenim la responsabilitat de promoure la literatura infantil per aproximar-nos a una educació intercultural de qualitat i prendre consciència de la seva importància per conèixer les cultures d’altres persones.

1.3. DISCUSSIÓ TEÒRICA

A Catalunya es viu en un context de relacions desiguals entre cultures i, si es pretén el reconeixement de la diversitat cultural, és necessari començar a desmitificar el concepte de cultura. En altres paraules, la cultura no ha d’esdevenir com a producte tancat i homogeni, sinó com un procés obert i dinàmic. Per aquest motiu, és fonamental l’autoconeixement individual i la mirada intercultural ajuda, no només a fixar-nos en els trets diferents entre persones, sinó posant l’accent en els aspectes comuns i construir col·lectivament amb valors compartits. També ens pot facilitar a què sigui més complexa la nostra mirada, és a dir, (de)construir la nostra identitat afavoreix la curiositat i la incorporació dels elements que ens agraden de les altres cultures com a pròpies, i qüestionar aquells aspectes de la cultura pròpia amb els quals no ens identifiquem.

La interculturalitat es pot treballar de manera transversal, sobretot a través de l’àrea de llengua i literatura. Estudis com el d’Encabo, López i Jerez (2012) posen de manifest que la literatura infantil i juvenil poden induir als coneixements i la reflexió sobre l’educació intercultural i els problemes socials que esdevenen de la multiculturalitat. Tant és així, que fomentar l’aprenentatge intercultural a partir de la literatura pot afavorir la reducció de prejudicis, estereotips i actituds discriminatòries envers la societat, tal com Maria José Molina esmenta d’acord amb Leibrandt (2006).

El concepte de literatura infantil ha adquirit diversos matisos segons la societat i el temps en el qual es defineixi. Una de les funcions més importants que ha de tenir és la de servir de vehicle de comunicació i expressió, potenciar la imaginació, apropar a l’infant al món de fantasia i convertir-se en un mecanisme transmissor de cultura i valors (Vila, 2012). Nosaltres volem afegir que totes aquestes funcions seran possibles si aquesta literatura té vinculació sobre la seva construcció identitària o quan arriba a captar que la seva pròpia història té relació amb el relat de personatges d’altres països, cultures o formes de viure.

També, cal insistir en la idea que la literatura infantil té la capacitat de tractar aspectes de diferents cultures sense establir cap mena de jerarquia entre elles. Això és un tema fonamental per trencar prejudicis i allunyar-se de les pràctiques de la societat on clarament coexisteixen cultures considerades més prestigioses que les altres i afavorint així els discursos d’odi (Oliveira, 2010).

Per tant, un bon punt de partida podria ser qüestionar-se quins llibres o narratives, segons les casuístiques de cada centre escolar, podrien ser molt idonis per realçar la multiculturalitat de la realitat escolar i social.

A més, tal com afirma Vila (2012), no es tracta només d'incloure el tema de les diferents cultures al currículum escolar, sinó també analitzar aquest tema des de l’àmbit educatiu, des de la perspectiva dels drets humans: “la búsqueda de códigos y puentes de conexión comunes y recíprocos a todas las identidades en interacción y/o conflicto, de manera que éstas nos sirvan para el contraste y la crítica de los mecanismos culturales presentes”.

Per exemple, un àlbum il·lustrat que es pot considerar enriquidor per fomentar la interculturalitat és “El color de mi familia” de Bernardo Elrich. Aquesta narrativa ens parla de dos germans que presenten diferents colors de pell, igual que els seus pares. La família del pare no acceptava la unió amb la seva parella, però en néixer els germans ho van acceptar deixant de banda les seves diferències i prejudicis. L’autor intenta expressar com la convivència entre diferents cultures és possible sense la necessitat d’infravalorar una per sota de l’altre ni anul·lar la identitat personal de cada individu, sinó que es considera com un suport per a reafirmar les diferències. Aquest àlbum no només tracta la interculturalitat, sinó que també exposa la diversitat familiar i les famílies multiculturals. Per tant, la interculturalitat en aquesta narrativa es tracta des de dues perspectives: la primera és a partir de la “diversitat de colors de pell” que es relaciona amb la diversitat cultural, i que ha de ser potenciada com a font de riquesa mitjançant la barreja d’identitats culturals; i la segona a través de la superació de prejudicis que les famílies tenen cadascuna respecte a l’altra i que impedeix valorar els beneficis de la barreja de cultures. En definitiva, l’àlbum exposa un dels principals problemes que afecten la interculturalitat, com són els prejudicis de la societat que, en general, perjudiquen per a l’evolució d’una societat integrada i justa.

Seguint per aquesta línia, és necessari que aquests recursos siguin accessibles pels aprenents. És per aquest motiu que cada cop més es promou la creació de les biblioteques d’aula, sent un espai no substitutiu de les biblioteques escolars. En altres paraules, les biblioteques d’aula es creen en funció de les necessitats del grup, a partir de seleccions que han de ser compartides entre tots els agents de la comunitat (Centelles, 2013).

D’altra banda, també ens agradaria comentar l’oportunitat de fomentar recursos com contes bilingües, trilingües o multilingües. Llibres com Womagis de Marta Villegas, permet la lectura simultània en 18 llengües diferents: català, aranès, castellà, asturià, basc, gallec, valencià, romaní, tamazight, alemany, àrab, xinès, francès, anglès, portuguès, romanès, ucraïnès i wòlof. Aquest plantejament ens sembla que pot ser un punt de trobada entre infants, llengües i cultures, ja que reuneix en només una pàgina les màximes combinacions de llengües possibles d’un país o una regió concreta.

A més, l’Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi compta amb una col·lecció de contes multilingües anomenada “Tu i jo, nosaltres”, escrita en 8 idiomes. Aquesta col·lecció de contes, a part d’estar escrita en diferents llengües, també fomenta aquesta sensibilitat i empatia vers la diferència, a més del tractament de prejudicis i estereotips amb la finalitat de combatre’ls. Per tant, nosaltres creiem que la combinació de llibres multilingües que treballin competències generals com el respecte i la tolerància a les diferents cultures com a camí per arribar a una convivència rica i pacífica, és perfecte per anar en aquest camí de la interculturalitat.

Per acabar, ens agradaria comentar que la literatura considerada intercultural no només és quan tracta aquesta temàtica o quan hi ha presents més d’una llengua, sinó també la literatura del país d’origen dels infants: “El Principito”, d’Antoine de Saint-Exupéry (França), “Harry Potter y la piedra filosofal”, de J. K. Rowling (Gran Bretanya), “Akata Warrior” de Knedi Okorafor (Nigeria), “A Mother for Choco” de Keiko Kasza (Japó) i “Seven Blind Mice” de Ed Young (Xina), entre molts altres.

Així doncs, la literatura que eduqui en la diversitat podria ser un bon punt de partida fer evident la multiculturalitat de l’aula i de la societat? Està clar que sí i que pot ser una molt bona manera de fomentar la conversa i la interculturalitat.

Referències bibliogràfiques

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2022). Cap a la mirada amb el divers. La interculturalitat. Recuperat de http://www.surt.org/maletaintercultural/index.php?vlg=1&vmd=1&vtp=0&vit=8&tex=16

Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi (2011). COL·LECCIÓ "TU I JO, NOSALTRES". Recuperat de http://www.puntintercanvi.cat/ca/projectes/educar-en-la-diversitat/col-leccio-tu-i-jo-nosaltres-

Chevancova, L. (2015). Concepciones encontradas en torno a la literatura intercultural: el caso de la literatura infantil y juvenil. Recuperat de: https://www.redalyc.org/pdf/2591/259142881003.pdf

Consell Escolar de Catalunya (2019). La interculturalitat en el sistema educatiu de Catalunya. Recuperat de http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/intercultural/documentacio/Interculturalitat_sistema_educatiu_Catalunya.

Encabo Fernández, Eduardo, Armando López Valero e Isabel Jerez Martínez (2012): “Un estudio sobre el uso de álbumes ilustrados en Educación Primaria para la mejora de la competencia intercultural: Una perspectiva europea”. Revista de Educación, 358, 406-425.

Francisco de Oliveira, M. (2010). Literatura y multiculturas en las clases de español como lengua extranjera en Brasil. Revista Rascunhos Culturais, 1, 47-53.

J. Centelles. (2013). "Lectura de proximitat: sobre la raonable relació de la biblioteca d´aula amb la biblioteca escolar". Guix, núm. 398, p. 65.

Leibrandt, I. (2006). El aprendizaje intercultural a través de la literatura. Espéculo. Revista de Estudios Literarios. Universidad Complutense de Madrid.

Mohorte. (2021). Los libros infantiles más populares de cada país del mundo, reunidos en un maravilloso mapa. Recuperat de https://magnet.xataka.com/nuestro-tsundoku/libros-infantiles-populares-cada-pais-mundo-reunidos-maravilloso-mapa

Molina-García. M.J. (2017). 16. El texto literario en las aulas desde una perspectiva intercultural. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Granada.

Peinado, M.A. (2020). De la diversidad cultural a una educación transcultural. Revista internacional de Apoyo a la Inclusión, Logopedia, Sociedad y Multiculturalidad, 7 (1), 89-91. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7713446

Rodrigo, D. i Fuentes, P. (2019). Camins. Una mirada crítica a l’educació des d’una perspectiva intercultural i de gènere. Guia educativa per al professorat. Vic: UVic-UCC. Recuperat de https://mon.uvic.cat/miradespoliedriques/files/2020/05/Guia-Camins.pdf

VILA, Ruth. (2012). ¿Cómo educar en competencias interculturales? España: GREDI.

WOMAGIS. (2018). Recuperat de https://womagis.com/es/

Xtec Catalunya. (2022). Llengües i literatura - Poesia intercultural (IES Montserrat) [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=7OXudGKJ6p0